TORNAR
PUBLICITAT

Manel Burón: "La meva intenció és que hi hagi un relleu a la presidència del club"

Entrevistem Manel Burón, president de l’Igualada Hoquei Club

esports
Dijous, 12 setembre 2019. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Manel Burón va ser durant dècades la veu de la ràdio esportiva i en concret de l'hoquei a Igualada. El 2010, va fer un gir dràstic i ha consagrat els darrers deu anys a dirigir el club del qual va narrar els grans èxits dels 90. Burón, de 50 anys, parla amb nosaltres del futur del club que en deu dies començarà una nova temporada a l'OK Lliga, amb un equip tècnic renovat i un primer equip amb forta presència de jugadors de casa. Primer, Les Comes acollirà Supercopa d'Hoquei, on els arlequinats s'enfrontaran al Barça, aquest cap de setmana.

La primavera que ve farà deu anys que va assumir la presidència amb el seu equip. Se sent amb ganes de continuar?

La intenció és no seguir. Si fos ara mateix, després de deu anys, no seguiria. És molt temps. No n'hem parlat encara amb claredat amb els companys de junta, com quedaria la cosa, però el que sento jo és això. El dia a dia se't menja. 

L'OK Lliga d'enguany canvia el format i torna als 'play-off'. Li convenç aquest canvi? Ajudarà a trobar un contrapès a l'hegemonia del FC Barcelona en l'hoquei patins?

No tinc cap dubte que el nou format permetrà més emoció en la competició. Almenys, fins el final no hi haurà el nom escrit del guanyador, tot i el potencial del Barça. Les darreres lligues, quan era el Nadal ja es veia a venir qui seria el campió, per la distància que tenia envers els altres. Els 'play-off' es decideixen a la final; l'OK Lliga que teníem fins ara estava tancada quan quedaven sis o set partits.

El domini del Barça és absolut els darrers anys en la competició domèstica. Hi ha alternatives?

No, és molt complicat. A dalt de tot hi són ells, perquè de llarg són els que hi poden dedicar més pressupost. Tots els altres patim molt més.

La qüestió de si, a l'Igualada Rigat, seguiria o no Ferran López no es va resoldre fins entrat el mes de maig. Hi ha hagut temps per planificar?

Sí, el nou tècnic, Cesc Linares, s'ha adaptat molt bé al club. El principal inconvenient que hem tingut ha estat la marxa d'Oriol Vives, que fins al darrer moment ens havia dit que volia continuar. Poc abans del juliol, es va desdir de continuar i va acceptar l'oferta del Lleida Llista Blava. Ens xoca perquè vam saber que es va oferir a l'altre club. Aleshores ens vam moure ràpid i vam signar Marc Palau.

Varia molt la competitivitat de l'Igualada respecte altres anys?

Continuarem sent competitius. No ens hem d'enganyar, partim del mínim de no perdre la categoria, però per norma general l'objectiu cada any és ser entre els vuit primers. Estem en un grup d'equips, que estan entre el cinquè i el novè, molt igualats. 

Quan la junta va entrar el 2010, es focalitzaven en reduir el deute. El canvi en la situació econòmica pot permetre un salt qualitatiu?

El 2010 devíem uns 140.000 euros. Ara el deute és d'uns 60.000. El problema és que aquesta reducció del deute ha vingut en una conjuntura que els ingressos també cauen i les despeses segueixen altes. La massa social no ha variat, però sense anar més lluny l'espònsor actual paga només un quart del que havia pagat Proinosa el 2009-2010. Les subvencions de l'administració també han baixat. Hem passat d'un pressupost d'uns 600.000 a 350.000 euros. 

Els desplaçaments són una de les càrregues més importants per a l'economia del club. Jugar a Europa dóna prestigi, però què pensen quan han de fer desplaçaments al bell mig de l'Atlàntic contra equips portuguesos com el Candelária?

És un estímul jugar a Europa, i més en una competició com la Copa CERS, ara World Skate Cup, que no hem guanyat mai. Ens genera més despeses que ingressos, això és cert.

El planter de l'Anoia i d'Igualada en concret té molta tradició, però anys enrere costava veure pujar jugadors. Tornem a estar en un bon moment?

L'ascensor ara funciona. Tenim 17 equips al planter, quan abans en teníem 11. El 2010 estàvem amb dos jugadors de casa i, ara, hi ha hagut la incorporació de Marc Palau, però els altres són Sergi Pla i Elagi Deitg, que porten vuit anys aquí, i la resta igualadins, formats al club. Van pujant fornades de jugadors fets al club. Marc Muntané està fent una gran feina.

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic