Marc Castells: "Haurem d'ampliar el Campus Universitari i engegarem contactes amb la Generalitat"

Era difícil pensar fa poc més d'un any que en aquest moment, el PSC seria el seu soci preferent i Esquerra una de les forces de l'oposició més acèrrimes. Què ha succeït?

Em sorprèn més el que ha fet Esquerra. Els ciutadans valoren la coherència. És un error d'estratègia política, perquè amb Esquerra vam treballar quatre anys per construir una Igualada millor i el partit no va mantenir aquelles persones que ens havien ajudat a fer-ho. Molts ciutadans m'ho han dit així. Nosaltres tenim les idees clares i ho expliquem. I qui vulgui seguir el nostre ritme, ha d'estar a l'alçada. El PSC ha entès que cal sumar per la ciutat i han posat per davant els interessos d'Igualada que els del seu partit.

En aquest mandat el govern vol fer una política d'inversions molt més elevada, en equipaments que ja en el mandat passat presentaven deficiències, cas de Les Comes. No podia ser fins ara?

És així, la situació econòmica no ho permetia. També pensem  que una ciutat com Igualada, amb vora 40.000 habitants, requereix inversió, però nosaltres la fem reduint el deute. Una inversió sense precedents. Aquesta és la diferència. Nosaltres sabem trucar a portes. El 2012 havíem tingut 57,2 milions d'euros de deute viu. Baixa el deute amb nosaltres, però sabem fer inversions.

Els acusen de fer polítiques d'aparador. 

És un regal que ens diguin això. No troben res que sigui criticable. Ja ho diu Gerard Piqué, "simfonia per a les nostres orelles". Simplement, ens dediquem a explicar el que fem.

On li estan sortint les coses bé és en matèria universitària. Fa uns dies s'anunciaven els nous estudis de Fisioteràpia i Nutrició i Dietètica.

No ens surten les coses bé, és que hi treballem molt, a ritme frenètic. El govern està molt més activat que el passat mandat, la gent ho veu, perquè en sabem més, dominem més la maquinària i tenim la influència necessària i els contactes que fan falta. Hi ha una planificació i l'executem bé, tant regidors com tècnics.

Es va parlar de 500 estudiants el 2019. La xifra s'assolirà?

Estem pactant una estratègia amb la Secretaria General d'Universitats. Al ritme que portem, Igualada tindrà uns 1.000 estudiants universitaris. Haurem d'ampliar el Campus Universitari i ho estem negociant amb la Generalitat. 

Caldrà canviar la planificació urbanística del Pla de la Massa?

No, ja estava previst quan el vam construir. Davant del pàrquing hi ha un passeig que sembla no portar enlloc... doncs allà hi ha d'haver les futures aules. És clau per al nostre futur tenir una ciutat universitària del sistema públic. Captem alumnes de Bages, Osona, Penedès, Berguedà, Vallès... però també de Saragossa i València. Serem referència en l'àmbit del coneixement.

És la part d'Igualada menys urbanitzada. És una de les àrees on més s'hauria d'incidir amb un POUM?

El POUM afectarà en un 80% al Rec, és on cal centrar els esforços, als altres punts n'hi ha prou amb petites modificacions. A l'Avinguda de Barcelona no cal fer-hi gaire cosa, hi ha espai per invents? Via modificacions puntuals ja estem resolent zones on feia falta accions de manera urgent, cas de la piscina de Requesens, el Parc del Cuir i la Marroquineria, etc. Ja hi ha espai per créixer. 

Un pla urbanístic es va paralitzar davant la incertesa de què passaria amb el Rec, quina garantia hi ha que no passarà el mateix?

La garantia som nosaltres. Estarem acompanyats dels millors arquitectes en el concurs de projectes. El pla que hi havia no era viable econòmicament, en canvi nosaltres hem trobat una sortida als blanquers. Els adobers ens donen personalitat com a ciutat, però d'aquí a 25 anys no els veig en aquest barri. Ara cal pensar què fer al Rec. Al nou Parc del Cuir i la Marroquineria, d'altra banda, volem portar empreses per completar el cicle de la pell a Igualada.

Però on es pot portar l'altra indústria que es vol fer venir?

Igualada té un terme petit. El que hem de fer és treballar, com ja ho fem, amb la resta de municipis. Hi ha acords que estan subjectes a clàusules de confidencialitat, però anem en la bona direcció. S'estan movent coses i es concretaran aviat. No és fàcil. Quan parles amb una multinacional res és fàcil.

Però en cinc anys no hi ha hagut cap gran implantació. No s'ha fallat en alguna cosa, a nivell d'Igualada i de Conca?

No, penseu que a Les Comes fa cinc anys hi havia un 30% de naus industrials buides. Ara potser només en queden un 5% per omplir. Fa tres anys teníem 4.000 aturats, ara uns 2.800. Posem pocs problemes a les empreses que volen venir. 

Ordeni en prioritats: ciutat sanejada econòmicament, ciutat sense aturats, ciutat amb qualitat de vida.

Li diria que una ciutat sense aturats és amb qualitat de vida, millora d'alguna manera. Després ja tenir els semàfors en verd. Primer és la plena ocupació, penso.

Persones ocupades... però amb quins sous?

Aquesta és una de les lluites que hem de tenir com a ciutat i com a país. Intento recordar als nostres empresaris que no podem viure en un país de progrés amb els sous que es paguen en alguns casos. Alguns sectors empresarials ja estan fent aquesta reflexió. La precarització del mercat laboral no porta a qualitat de vida. Uns salaris adequats tindrien un retorn molt més alt a nivell general. Els sous adequats tenen un efecte multiplicador.

S'ha avançat des del 2013 i hi ha més ocupabilitat, amb moltes iniciatives, però hi ha una bossa de persones d'una certa edat que no poden trobar feina. Quina solució hi ha?

Els  hem de donar competències i autoestima perquè no es vegin com una bossa residual. Hem de trobar i captar empreses que puguin contractar aquesta gent i fer creure a aquestes persones que encara poden ser molt vàlides. Es fan cursos en el tèxtil molt importants, amb alumnes majors de 45 anys, on les persones que he vist estan il·lusionades. És una massa humana important que pot tenir molt recorregut.

Però són persones ja preparades i amb experiència, el problema no és sistèmic en lloc de la preparació?

Malgrat el mite, tenim una diversitat en sectors industrials molt gran. Hi ha molt més que pell o tèxtil. Tenim un PIB industrial important, metall, química, un ecosistema molt diferent. Ara captem les reivindicacions dels sectors industrials de cara a la formació i ho veurem en el cas dels joves. 

Quin missatge donaria a aquestes persones que no troben feina?

Voldria que la resta de municipis de la Conca agafessin aquesta embranzida. Ens en sortirem, cal pensar en positiu, però cal remar tots en la mateixa direcció.

CDC, el seu partit, s'està refundant. A quina branca pertany?

Em diuen el Lucky Luke, perquè em moc amb comoditat en tots els sectors del partit. Tinc poca disciplina de partit. CDC ha de tenir visió i mirada ampla. Detectar cap a on va la societat, com hem fet en l'àmbit nacional, tot i que hem tingut càstig. Cal ubicar-se en el centre on aglutinem la socialdemocràcia com també els socioliberals. Em sento còmode i inclassificable.

I com es classificaria en la consulta de Tortosa?

Com a alcalde entenc  Ferran Bel. Quan parles amb els tortosins, no es parlava de Franco sí o no, sinó diverses circumstàncies. Jo hagués votat per la retirada del monument, però es votaven altres coses, com que des de fora de les Terres de l'Ebre se'ls  imposen coses. Era un vot de rebuig a les imposicions de Barcelona. També les circumstàncies per a la gent de Tortosa no són les mateixes que per a nosaltres. Jo, per la meva part, no el voldria pas, el monument.

Ha parlat amb Ferran Bel, darrerament?

No d'aquest tema.

En quina posició se situa l'Ajuntament davant la suspensió de la Llei 24/2015? La PAH demana fermesa. 

Ens veiem amb cor de no sotmetre'ns a una decisió arbitrària d'un tribunal de Madrid. El que vota el Parlament és sagrat. Les decisions que ens imposen des del TC no són justes. La PAH té les portes obertes per cercar solucions de qualsevol necessitat social, i més si està legitimada pel Parlament.

Deixi'm acabar amb unes preguntes de resposta curta. Trump o Clinton?

Clinton.

Cameron o Merkel?

... Una 'x'.

Rajoy o Pablo Iglesias?

Ufff, no puc amb Rajoy. No comparteixo el 80% de l'ideari d'Iglesias, però qualsevol cosa que no sigui Rajoy...

Montilla o Maragall?

Maragall.

Pedro Sánchez o Zapatero?

Insolvents tots dos.

Iceta o Quim Roca?

No és valorable, nivells diferents.

David Fernández o Anna Gabriel?

David Fernández, però per coses com les que transmetia ell, la gent es va posar en mans d'Anna Gabriel.

És a punt de començar una Eurocopa de futbol. A quina selecció recolzarà?

Polònia?