Marc Talavera: "L'alimentació ecològica ha de ser accessible per a tothom"

Amb quines novetats arriba la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades?

Cada any desperta més atenció i això fa que tinguem més oferiments. Enguany tindrem les Píndoles Etnobotàniques, tallers o més ben dit microtallers d'un quart d'hora, per a grups petits, per conèixer la manera d'elaborar productes o menjars. I també farem tallers familiars, que permetran activitats conjuntes entre els pares i mares i els petits. Una altra novetat són les actuacions musicals, amb tres propostes relacionades d'alguna manera amb les plantes silvestres. Ampliem els blocs i les activitats que ja existien. Les dues sortides que fem al bosc estan plenes ja i per això augmentem les activitats com les exposicions. 

La jornada va creixent. Com es nota això? Hi ha més interès?

Sí, és clar. El primer any, el 2016, semblava una cosa d'uns pocs, quelcom de 'freaks' i érem nosaltres els que havíem de trucar a les portes per demanar col·laboració. Ara ens hem consolidat i ha canviat la percepció del que és la Jornada. És molt més transversal i ara ens truquen per ser-hi. La gent comença a pensar que té un fonament i que és una activitat seriosa. Però queda molta feina per fer.

Quina aportació nutricional poden fer aquestes "plantes oblidades" que no es troben als mercats habituals? Quantes calories poden aportar?

No és tant qüestió de calories, ja que l'aportació d'aquestes té més a veure amb el metabolisme que tenim i amb els hàbits que fan que siguin necessàries en més o menys quantitat. Les plantes de les que parlem poden significar una dieta més variada, més rica. Reivindiquem que se sigui conseqüent amb el que es menja per poder desenvolupar un model sostenible. Té a veure amb el territori i amb com el vols gestionar: diversificar la nostra alimentació i no haver d'importar menjar de l'altra punta del món, que només genera més contaminació i no és sostenible. Recuperar i seguir introduint aquestes plantes com a aliments pot tenir una incidència positiva i millorar la sostenibilitat. 

Hi ha països del nostre entorn que ja hagin fet un pas en aquest sentit? El clima mediterrani, més benigne, fa que hi hagi més disponibilitat de plantes silvestres?

Totes les cultures tenen a la seva gastronomia possibilitats d'aquest tipus. A nivell europeu també hi va haver un abandonament, però és cert que a Suïssa, Àustria o països de més al nord hi ha iniciatives de recuperació. La qüestió és que aquesta recuperació sigui la palanca de canvi cap a un model més sostenible, que no sigui un producte elitista.

En quin sentit?

L'alimentació ecològica no pot quedar en mans només de botigues especialitzades, on està a un preu molt alt. Aquestes espècies haurien d'anar entrant als circuits comercials a preus assequibles i que estiguin a l'abast d'hom. Molta gent relaciona "ecològic" amb car. No té perquè ser-ho amb els circuits adequats. 

Parlem de plantes que eren habituals a la taula dels nostres besavis o fins i tot avis. Però aquests homes i dones vivien en un entorn sense cotxes i amb molta menys contaminació atmosfèrica. Les plantes silvestres són diferents ara, per estar més exposades?

No, si no formen part d'un sòl contaminat. És cert que els nivells de pol·lució són molt i molt superiors ara, però afecten a nivell respiratori als humans, no al desenvolupament de les plantes. Sí que és cert que els herbicides han fet disminuir la presència d'algunes espècies. 

L'ús d'aquestes plantes va declinar fa tres generacions, arrel de la post-guerra. Què va passar?

En aquell moment hi va haver gana i una gran escassetat de productes. Les famílies van dependre molt més de les plantes silvestres, com les xicoies i els espàrrecs. Quan es va superar aquell moment, aquestes espècies van quedar associades a una època de gana, privacions i també repressió. Per això no es va transmetre a la generació posterior l'ús.

En els seus estudis com a biòleg ha fet moltes entrevistes orals, de recuperació? Què diuen aquests testimonis?

Sí, per la tesi doctoral he recollit centenars de pàgines on entrevistem a aquestes persones que van desapareixent, que parlen d'aquella època. Hem aconseguit un important recull i compendi dels seus usos. Estan oberts a parlar-ne, a més. Hi ha molta informació a l'Anoia sobre aquestes espècies, de les quals també en tenim molta varietat, com a pocs punts de Catalunya.