Maria Hervàs: "Les llegendes no s'acabaran mai, són el nostre patrimoni"

La durada de quatre dies que s'estrena aquest any és per arribar a públics més diferents o es deu a la COVID-19 i evitar aglomeracions?

Per tot una mica, el festival sempre s'ha concentrat en dos dies, i això està molt bé, dos dies de bullici i llegendes! Però ens semblava que allargar-lo un parell de dies més ens podia permetre fer una programació més completa i diversa, poder gaudir amb més calma de la programació, i arribar a més públic. A més, el nostre poble és preciós, val la pena poder-lo gaudir amb una mica més de calma!

Quines diferències hi ha respecte a l'edició anterior, on la pandèmia va condicionar gairebé tota la programació?

La principal diferència és que hi ha més programació, s'encavalquen espectacles simultàniament, la gent per tant ha de triar que vol veure, i hi torna a haver el mercat de la Bossa de Bou i restauració.

Fins a quin punt la segueix condicionant?

La pandèmia és evident que ho condiciona tot, estem molt atents a les directrius del Procicat. El control d'aforament en tots els actes n'és l'exemple més evident. Abans no calia, la gent es movia com volia, ara cal venir amb entrada.

El control dels aforaments i evitar possibles contagis és el gran maldecap pels que organitzeu el festival?

Jo no diria que és un mal de cap, és un condicionant, ara ens toca viure això, perquè seguim els protocols necessaris per fer-ho bé. La vida continua, la pandèmia ja ens ha pres massa cosa. I si una cosa hem après, és a conviure amb ella.

El festival va néixer el 2009, amb les llegendes de fil conductor. Quina orientació hi aporta Teatre Nu, una vegada va assumir l'organització del festival?

Bé, el Sergi i la Nídia van fer molt bona feina. Nosaltres hi aportem la nostra experiència i el nostre estil. Això és evident. Hem apostat per la creació contemporània ajudant en la producció i residències artístiques de companyies que volen fer creacions inspirades en les llegendes. I pel que fa a la programació, doncs bé, la tria es fa sota el nostre criteri artístic, això, inevitablement acaba configurant un festival diferent.

Dotze anys de llegendes. No s'acaba l'arsenal i l'imaginari de llegendes de Catalunya?

No, crec que no s'acabaran mai, és el nostre patrimoni!

On es van a buscar aquestes llegendes?

Nosaltres ens movem molt per mercats teatrals, busquem festivals, companyies i propostes que treballen en aquesta direcció. La Fira Mediterrània de Manresa, amb els quals col·laborem, és un mercat boníssim per a nosaltres.

Com s’inspira i es prepara el festival?

S'inspira buscant i descobrint propostes, això és el principal, per tal de dissenyar el programa d'espectacles. Però el nostre festival va molt més enllà d'una simple calendarització d'espectacles basats en l'arrel i en les llegendes. El nostre és un festival comunitari, on tot el poble s'hi aboca i hi col·labora des de molts punts de vista, tenim més de 150 persones voluntàries de totes les edats, totes elles essencials i necessàries. Coordinar i crear aquesta part més comunitaria porta molta feina, una feina que és preciosa, i que per a nosaltres dóna sentit al festival. A més, comptem amb el suport de l'Ajuntament de Sant Martí de Tous, que fa una feina molt important de cara al festival, i vetlla per l'impuls de la cultura popular al poble. A Tous les llegendes no només es veuen o s'escolten, es viuen i s'interpreten, i ens defineixen també com a comunitat.

Enguany hi haurà per primer cop una cercavila. La idea és fer més transversal el DeLlegendes i donar cabuda a diverses disciplines artístiques?

Absolutament. Totes les disciplines artístiques poden inspirar-se en les llegendes, i el que és interessant és que en puguem conèixer tantes formes d'expressió com puguem. La cercavila n'és un exemple. Però també és un exemple de treball comunitari i d'implicació col·lectiva.

Les llegendes són per a infants només?

No. Les llegendes són per a tothom.

Penseu també en un públic més adult?

Evidentment. Al festival hi ha propostes per a tothom.

Amb la crisi de la COVID-19, les companyies de teatre s'han hagut de reinventar?

Segurament. Tota la societat ens hem reinventat, i la cultura, com altres sectors que també han patit, ho ha hagut de fer a marxes forçades. Però també et diré que els que vivim de la cultura estem acostumats, per desgràcia, a viure en constant crisi. Mai tenim la seguretat o la garantia que allò que fem funcionarà. Ara la bufetada ha estat molt bèstia, però ens aixecarem, perquè els que ens hi dediquem ho fem per vocació i som tossuts de mena, i perquè s'ha demostrat que la cultura és necessària i essencial, som animals socials, la cultura ens alimenta.

Podeu seguir especialitzades en àmbits o heu de cercar més opcions?

Depèn. Cada companyia o artista fa el que vol, el que sap o el que pot. Que ens hem de buscar la vida és evident, però hi ha moltes maneres de fer-ho i totes són bones. Hi ha companyies molt especialitzades que se'n surten, i n'hi ha d'altres que han optat per tocar moltes tecles. Nosaltres som més de tocar moltes tecles, però ja ho érem abans de la pandèmia, ens agrada aprendre coses noves, som així, i possiblement aquest fet ens ha ajudat a aguantar el xàfec. La cultura és molt àmplia, i això és una sort!