Marta Pujol: “A Guatemala, pots comprar un vot a canvi de material d’obra”

Marta Pujol Martí té 30 anys, és veterinària i fa temps que és a Guatemala. Viu en un dels punts més turístics del país, ella considera que està "en una bombolla turística" però amb tot sent el batec d’un país que viu en un moment convuls. L’anoienca també ens explica la seva situació personal, en un país que nota les friccions entre el Primer i el Tercer Món del qual lluita per sortir.

Què hi fas a Guatemala?

Hi vaig arribar a través d’una beca d’un projecte de cooperació de la meva universitat. Vaig estar molt temps viatjant per aquí. Vaig recalar a diversos punts del país, fent voluntariats en els quals treballava amb fauna salvatge. Finalment, vaig arribar a una estació biològica i em van oferir una feina, com a coordinadora d’investigacions científiques. La feina era a través d’una ONG, perquè que em contractessin en una empresa privada era molt més difícil per una qüestió de papers.

Les coses allà no van anar massa bé. Durant molt temps em vaig trobar anant d’una feina a una altra, com a veterinària. Les condicions laborals no són gens senzilles. Fins al punt que tenia pràcticament decidit tornar a casa. Sembla de pel·lícula però quan ja feia les maletes, vaig conèixer la meva actual parella.

Aquí la cosa no devia estar millor.

Era el moment que la crisi s’enduria. Les experiències dels meus companys i amics de la carrera, que m’explicaven, no eren pas gaire millors. A Guatemala fins i tot vaig fer de gerent d’un restaurant. Tornar a casa era molt difícil.

A Guatemala, per la feina, tot funciona per ‘cuello’, per conèixer algú que estigui dins l’empresa. No hi ha processos oberts, o no entres enlloc si no hi ets a dins. Ara estic en una ONG de desenvolupament de les comunitats. Funcionem en base a donacions d’altres organitzacions per a projectes concrets.

Ara mateix em sento motivada per a aquesta feina. Ens centrem en treballs de millora del medi ambient, en la vessant que conservar l’entorn és conservar les millors condicions de vida per al desenvolupament humà.

Quins objectius et planteges?

Fer alguna cosa bona. Ara mateix, lluitar per preservar els boscos d’aquí, la reserva de la biosfera maia. És un pulmó per a tota l’Amèrica Central i està protegit. Guatemala compta amb una diversitat de flora i fauna extraordinària, de fet, està entre el que anomenen “catorze països megadiversos” de tot el planeta.

Que no està lligat en veterinària? Em conformo a mirar de fer una mica millor l’entorn natural.

Quin és el moment actual del país?

Les eleccions ja van passar. El format és de dues voltes: la primera amb tots els partits i la segona és entre els dos primers. Aquest octubre va guanyar la segona volta el Jimmy Morales. A Guatemala tothom es pot presentar, i hom pot tenir opcions sense tenir cap coneixement de la realitat. Va ser lamentable. Els dos que quedaven per a  la segona volta, un era l'esmentat Jimmy Morales, un còmic a qui les males llengües diuen que els militars  han pagat la campanya, cosa que no agrada massa; l'altra, era Sandra Torres, allò que se’n diu “mujer de armas tomar”, ex primera dama del país i que en el seu moment movia els fils del seu marit, que tothom veia com un president titella.

Al capdavall, malgrat tot, Sandra Torres tenia un programa amb més cara i ulls. L’actual president no té res. Morales no té cap proposta concreta. No tenia ni equip de ministres, que s’haurà d’empescar ara. Segurament, Sandra Torres ha pagat que no era estimada entre l’electorat. Per què van quedar aquests dos, justament? Bé, el que va quedar tercer, Manuel Baldizón, era el pitjor imaginable.

La política a Guatemala és lamentable. Lamentable. Les que vaig viure més de prop van ser les municipals, on la mare de la meva parella es presentava. Un espectacle. Tot està venut i el que va guanyar se les va enginyar per fer venir gent de fora de Petén i els va empadronar a temps perquè el votessin. Per a les generals van empadronar gent de Belice! Hi ha compra de vots amb diners, però també amb vals per materials per a la casa, per fer obres a cada llar. Et poden regalar un sistema de drenatge a canvi del teu vot. Hi ha hagut molts enrenous perquè als centres electorals, a fora, et preguntaven què havies votat i et donaven els vals per a material de construcció.

Quina opinió hi ha d'Otto Pérez Molina? Com pot arribar a la presidència un militar que va fer un cop d'estat?

Era molt descarat tota la corrupció que envoltava el seu govern (Pérez i la vice-presidenta estaven involucrats en un escàndol de corrupció a les duanes) i, en aquest cas, sí que el poble es va alçar. Hi va haver moltes manifestacions a les places perquè renunciessin. Va ser molt important l’acció de la  Comisión Internacional contra la Impunidad en Guatemala (CICIG), que va portar a terme les investigacions. Tot el procés ha estat com una pel·lícula.

Com va arribar a president? La gent no té memòria històrica i l’accés a la informació és molt limitat. Hi ha una gran part de la població que és a les comunitats, on no és té internet ni mitjans, i se’ls  guanya el vot amb falses promeses. Jo no era aleshores a Guatemala però m’han explicat que a hom li va sorprendre que arribés a president.

Els indígenes de Guatemala han vist millorades les seves condicions? Continuen exclosos i se'ls expulsa de les seves terres?

Darrerament no hi ha hagut pas cap millora. L’estat no té cap interès en les comunitats indígenes. La feina la fan tota les ONG. El fet és que ja no hi ha expulsions, però viuen amb moltes limitacions, amb uns màxims de caps de bestiar, un màxim de terres i parcel·les agrícoles. Es vetlla molt més perquè hi hagi una estabilitat i les expulsions i moviments de població no acabin afectant les àrees protegides. Era normal que aquesta gent quan se’ls expulsés d’un lloc vulguessin tenir una altra llar.

Les condicions dels aborígens continuen sent pèssimes, tant en els subministraments bàsics com en les desigualtats, també de gènere. Continua també la seva exclusió de la vida política. Els narcotraficants sí que han actuat en alguns casos d’expulsió perquè els interessa un terreny en concret.

Hi ha sensació d'inseguretat? Quin relleu tenen en la violència el trànsit de les drogues i les bandes? 

És un país perillós, és evident. Hi ha la presència de narcotraficants, però la sensació d’inseguretat no és la mateixa arreu del país.  Hi ha parts de Petén on la seguretat és tan gran que hi ha el rumor que ho financen tot els narcotraficants.

Les bandes com els Zetas han anat desapareixent. A la zona de Petén on visc hi va haver problemes de morts, desaparicions i segrests. Un governador va crear una lliga d’autodefensa i es va eliminar en gran part la conflictivitat. Les ‘maras’ ja no actuen a gran escala, ja no hi són, però sí que continuem sentint algunes notícies de morts i tirotejos, a escala inferior. De moment, puc passejar fins i tot tranquil·la a les nits. No gaire lluny d’on estic, quan es fa fosc, és millor no sortir. És normal i legal portar armes pel carrer.

Part de la conflictivitat ve també pels rols de gènere. Si un home que va armat, que va amb la seva nòvia i que ha begut, veu  un altre jove que mira  la noia, gelosos com són, es pot posar violent. És fàcil que passi el pitjor.