Montserrat Roca: "la falta d'una xarxa comunitària agreuja la vulnerabilitat"

La problemàtica social actual sorgida de l'impacte de la pandèmia, s'assembla a la de la crisi del 2008. Son la mateixa crisi evolucionada, sense període entremig?

En primer lloc quan hi ha una situació de crisi sempre afecta més directament als col·lectius i persones que ja estan en situació vulnerable. Les diferencia entre la crisi del 2008 i la d'ara és que l'actual ha arribat quan tot just es començava a sortir de l'anterior. A més, la recuperació es recolzava en unes relacions laborals molt precàries. Això ha fet que els col·lectius com joves, migrants sense papers, dones que treballen en feines de cures... Siguin els que més estan patint

Quins col·lectius son ara els més damnificats per la pobresa?

A Càritas actualment atenem un col·lectiu de persones joves migrades, majoritàriament magrebines i sense papers. Arriben de nou a la ciutat i els acompanyem en el procés d'empadronament, primeres necessitats, formació, aprenentatge de la llengua i pretallers d'oficis. Un gran problema és trobar habitatge digne: no hi ha pisos de lloguer social i tampoc tenim a la ciutat un alberg on poder acollir aquestes persones, uns dies o unes setmanes.

La pobresa afecta cada cop més les famílies monoparentals? Son l'esglaó més feble del sistema?

La situació de les famílies monomarentals és de les més dures, ja que són dones, en molts casos amb poca formació, que han d'acceptar feines molt precàries i mal pagades i combinar la feina amb la cura dels infants. Un dels factors que agreuja la vulnerabilitat és la falta de xarxa familiar o comunitària que ajudi a la criança dels fills. En aquest sentit, poder accedir a una llar d'infants pot ser una gran ajuda.

En una entrevista amb el nostre mitjà va dir que "la pobresa energètica és pobresa i punt". Ara, amb la dràstica pujada del preu de l'electricitat i dels subministraments essencials, preveuen que es dispararà l'índex de pobresa?

Evidentment que l'augment del preu dels subministraments bàsics fa augmentar la pobresa, però si tenim en compte que en aquest moment el gran problema és la manca d'habitatge, i que moltes famílies i persones viuen en pisos o locals ocupats, a aquestes persones que punxen la llum, la pujada del rebut no els hi afecta. Cal denunciar les condicions que han portat a aquesta situació. Viure ocupant un pis, vol dir viure en la incertesa i la inseguretat, vol dir anar canviant de lloc, el que fa difícil l'arrelament, el sentit de pertinença de veïnatge.

Quins recursos necessita Càritas per afrontar aquesta situació actual? De quins disposa?

Càritas necessita diversos tipus de recursos: recursos econòmics per poder fer les ajudes de tipus material, pagar rebuts de dentistes, ulleres, lloguers, tramitació de papers, etc.; persones voluntàries i recursos econòmics per organitzar les classes d'alfabetització i llengua, els tallers i cursos de formació laboral; col·laboradors, com poden ser restaurants o serveis d'atenció a les persones grans on els alumnes dels cursos puguin fer pràctiques; empreses (amb cor) que estiguin disposades a contractar persones nouvingudes per poder fer el procés de regularització. I sobretot necessita una oferta d'habitatges, albergs o pisos on acollir les famílies que estan vivint en infrahabitatges.

A un altre nivell necessitaríem una llei d'estrangeria que facilites la incorporació de les persones nouvingudes al món del treball i la formació. Càritas viu per una banda dels socis i donants, de la col·laboració d'empreses i entitats amb cor i de subvencions i acords amb l'administració, Ajuntament, Consell Comarcal, Generalitat i Estat.

Segons les estadístiques, moltes de les famílies que acudeixen a Càritas son migrants. Aquestes, tenen xarxes de suport familiars aquí quan arriben?

Ja ho he dit anteriorment, molts cops no tenen familiars aquí a prop. Les situacions son molt diverses. En molts casos les persones quan arriben aquí tenen un contacte que els acull alguns dies, però com també estan en situació molt precària no els pot acollir ni ajudar gaire.

En un mercat de treball on la tecnologia cada cop té més pes, els col·lectius que en queden fora tenen prou eines per inserir-se a la feina?

No soc experta en el tema laboral, però a Càritas pensem que hem de posar les "cures" al centre de la vida. Cura de les persones, infants, persones grans, i malalts i cura de la natura, reciclatge, neteja i manteniment d'espais naturals... Aquestes cures generen molts llocs de treball per a persones que potser no tenen gaire formació tecnològica però tenen humanitat. Aquesta és el nostre desig i la nostra esperança: avançar cap a una societat on la mesura de la riquesa no siguin els diners sinó la qualitat de vida de les persones.