Mossèn Xavier Bisbal: "En aquesta crisi, hi ha més ganes de fer el bé que mai"

La comunicació entre les persones ha canviat de mig a mig. Com es relaciona ara l'Església amb els feligresos?

Històricament l'Església sempre ha fet ús de les diferents eines de comunicació de cada època. I és veritat que, en el moment present, les nostres comunitats no feien gaire ús de la tecnologia del present. Les noves generacions no estan gens avesades a agafar un "full dominical" en paper. Per tant, aquesta crisi ens ha obligat hem de fer un esforç d'actualització per mantenir el contacte amb els feligresos: des de la transmissió de les misses en "streaming" que fem cada dia des de l'altar major de la Basílica, al grup de whatssap de feligresos de la parròquia de la Sagrada Família -que ja arriba a unes 350 persones- i on jo cada matí escric una carta, per difondre notícies, crides a la solidaritat per buscar material sanitari, i un missatge d'esperança.

La crisi del COVID19 afecta les festes més importants del calendari cristià. Ha estat difícil replantejar-les?

La veritat és que el primer diumenge sense missa pública va crear una sensació de situació insòlita. A mesura que avançaven els dies i tots ens fèiem més càrrec de la situació, ja vam veure de seguida que la Setmana Santa es veuria afectada de ple. Des de Roma ens van arribar unes indicacions concretes a com celebrar el Diumenge de Rams, el Dijous Sant, Divendres Sant i la Pasqua de Resurrecció sense fidels. A Igualada, hem decidit els tres rectors unir-nos i celebrar des de Santa Maria en "streaming" els oficis d'aquests dies. I intentant que la ressonància humana dels esdeveniments finals de la vida de Crist: sofriment, dolor, passió, mort i resurrecció il·luminin també els sofriments, els dolors, la mort i el desig de vida i esperança que viu el nostre poble ara.

El Sant Crist es manté com a festa el dimarts. La processó pot quedar per a més tard o ja queda definitivament aparcada?

Els Priors hem anat mantenint la flama de la devoció al Sant Crist en aquesta situació. Hem mantingut el 'Miserere' dels divendres quaresmals a porta tancada, retransmès per 'streaming' i també hem difós per whatssap els textos del Miserere i una novena a la Mare de Déu de la Pietat, celebrant la festa de la copatrona des de Santa Maria el divendres abans de Rams. I ara, com heu anunciat el dia del Sant Crist transmetrem una missa a porta tancada per youtube, entre altres actes. Esperem, quan es donin les circumstàncies, poder fer un acte públic amb el Sant Crist d'Igualada, amb processó inclosa. Parlàvem del setembre però no ens podem comprometre amb una data, caldrà veure com evoluciona la situació. Crec que aquesta crisi pot ser una ocasió de fer més present la devoció multisecular al Sant Crist, tan invocat pels igualadins en els moments difícils. Perquè sigui una font de consol i de fortalesa i de fer-la extensible a més persones. De fet, arran del prodigi del Sant Crist, ocorregut en el marc d'una gran epidèmia, Igualada va ser capaç d'aixecar la Basílica de Santa Maria: ens podríem preguntar, avui, a escala de ciutat... Que serem capaços d'aixecar (en qualsevol sentit) d'aquesta tragèdia?

És un moment molt complicat, no només en l'àmbit laboral, sinó que queda distorsionat tot el món que coneixíem. Quins 'inputs' rep per part de la comunitat?

Jo rebo missatges d'angoixa, problemes per la manca de feina, desesperança a l'hora de no poder acompanyar un malalt, desfeta quan hi ha una mort i no es pot seguir un enterrament i un procés normal de dol... També el confinament està provocant estrès a moltes persones, especialment les més vulnerables, les que viuen en pisos petits... La sensació de soledat i de manca de futur ha crescut. És molt difícil existencialment viure sense brúixola! Però tot i aquesta distorsió angoixant, notem unes ganes de fer el bé i d'ajudar-nos com mai: més trucades telefòniques a les persones que estan soles, faig crides a buscar material sanitari i se'm respon de seguida, ganes d'ajudar, d'estimar-se i també de famílies que ens expliquen com organitzen la seva vida diària en confinament, i com la fe els ajuda en aquests moments. Aquesta sensació col·lectiva de fragilitat està enfortint de nou els teixits de la nostra església, de la nostra societat massa marcada per l'individualisme, la manca de compassió o la indiferència... Sembla que s'ha desvetllat de nou tot el potencial de bé i d'amor que portem a dins.

Persones que no tenien tant contacte amb l'Església, s'hi acosten ara?

La veritat és que noto que les necessitats espirituals han crescut en aquesta crisi. A moltes persones els hi falten eines: redescobrir la pregària per exemple. Suposo que significa un daltabaix tan gros que fa replantejar-se preguntes que a vegades no es fan i hi ha necessitat de respostes en horitzons més grans. Ahir mateix m'escrivia una noia i em deia (paraules textuals): "sóc cristiana però honestament li haig de dir que menys practicant del que voldria i volia dir-li que aquesta situació que estem vivint em fa pensar molt, de fet tinc molt temps per fer-ho, i s'ha avivat molt més la meva fe, sens dubte resultat de la situació que ens fa viure aquest maleït virus". Persones no practicants que busquen consol, unes paraules d'esperança. Gent no habitual que passa un moment per l'església a portar un ciri o demanen subscriure's al missatge del grup de whatssap per rebre 'inputs' que els ajudin a donar de sentit, horitzó i d'eines aquest trasbals... Això és una realitat.

Poden provocar les mesures que s'han pres un canvi de la relació dels creients amb l'Església i que aquesta consolidi i potenciï l'ús de la tecnologia?

Doncs la veritat és que hem descobert el potencial que tenen les noves tecnologies per crear comunitat i per fer vincles. Hi ha joves que preguen junts per "skype". Es va poder transmetre una boda en "streaming" i els convidats la van seguir des de casa. Estem intentant, en grups més petits, fer reunions per trobar-nos, parlar i ajudar-nos. Hem creat un grup de whatssap dels mossens de l'Arxiprestat! Un dels problemes de les comunitats parroquials de ciutat, a diferència dels pobles, és que són massa 'anònimes', desvinculades. Crec que en aquesta crisi i amb l'ajuda de les noves tecnologies estem fent "parròquia" més que mai i potser inaugura una nova manera de fer i de relacionar-nos. Sense anul·lar el tracte cara a cara, però crec que aquestes eines ajuden a la vida personal i comunitària. La tecnologia ha arribat per quedar-se i ajudar en la vida de l'Església.