Neus Carles i Pau Ortínez: "Per salvar el comerç local calen ajudes directes i campanyes de conscienciació"

L'any ha estat extraordinari i ha calgut repensar gairebé tot el que es feia en l'àmbit municipal. Com el valoren?

Aquest ha sigut un any molt difícil en molts aspectes: a nivell emocional, social, familiar, laboral, … Hem pogut veure la part més dura de la societat però també la part més humana i més solidària. La realitat que hem viscut en l'últim any ens ha fet veure que cal que, com a societat, ens replantegem moltes coses: quines són les nostres prioritats, com són els espais en els que vivim, on i què consumim, …

La política no pot quedar al marge de tot això i des de les institucions s'ha d'ajudar a aquelles famílies i persones que estan passant per moments difícils, però també cal planificar i preveure el nou futur que tenim al davant. Els partits i les institucions han d'aprendre d'aquestes xarxes socials i solidàries que s'han organitzat i cal que, tot plegats, prioritzem el bé comú i la solidaritat.

Què destacarien en positiu de la reacció del govern a la COVID-19? I què consideren negatiu en l'acció de govern?

Gestionar una crisi tan imprevista com la de la COVID-19, en especial els primers dies, ha de ser molt difícil. Som conscients que tothom va mirar de fer-ho el màxim de bé que va poder. Creiem que és positiu que, aquells primers mesos tan difícils, el govern de la ciutat optés per exercir la capitalitat de la Conca i es treballés de manera conjunta amb tots els municipis afectats. Però també hem d'explicar que el govern no va voler escoltar ni treballar conjuntament amb la resta de partits de l'oposició i creiem que això va ser un error molt gran. L'Ajuntament hagués hagut de donar una resposta unitària a la crisi social i sanitària però el govern no va voler escoltar les nostres propostes ni les dels altres partits de l'oposició. Per altra banda, també som crítics amb la gestió comunicativa del govern, ja que tenia com a objectiu donar a conèixer l'alcalde al país, més que no pas respondre als dubtes que tenia la ciutadania. Som molt crítics amb la imatge que es va projectar de l'Ajuntament aquells mesos, perquè l'alcalde oferia rodes de premsa a diari però no escoltava les demandes de la resta de partits.

El funcionament intern del grup ha estat motiu de polèmica amb la renúncia de la regidora Eva Pedraza. Admetien que hi ha qüestions que cal revisar. Què ha fallat?

Des de Poble Actiu, tal i com ja hem dit altres vegades, volem agraïr tota la bona feina que ha fet l'Eva dins de la CUP Igualada i de Poble Actiu, tant com a regidora com a militant. La gestió dels equips humans i els equips de treball és una feina molt difícil i, per mala sort, un conflicte que va sorgir en el sí de la permanent no el vam saber resoldre bé. Properament, una comissió interna de la CUP ens ajudarà a abordar el tema i, per tant, a poder millorar les dinàmiques i els processos interns.

Els pressupostos de Junts es van pactar amb Som-hi i al final, tampoc hi ha hagut consens amb el govern pel que fa a la reforma dels baixos. Hi pot haver alguna via d'acord amb el govern d'aquí a final de mandat, almenys en algunes línies de treball com l'habitatge?

Fa un any i mig ens vam presentar a les eleccions amb un programa molt clar de quines són les nostres propostes per millorar Igualada i la vida dels igualadins i les igualadines. Nosaltres no ens neguem a parlar amb el govern si és per fer polítiques realment transformadores. Val a dir, però, que el govern no ha buscat mai el nostre suport i nosaltres no ens venem per aconseguir un titular d'una notícia o una foto.

La nostra prioritat és treballar per aconseguir una Igualada més justa i per això reclamem més suport a l'escola pública, apostem per la remunicipalització de l'aigua, prioritzem les polítiques de rehabilitació d'habitatge que vagin en la línia d'ampliar de manera significativa el parc públic d'habitatge de lloguer, reclamem l'aplicació de la fiscalitat progressiva i apostem per polítiques que atenguin a l'emergència climàtica que estem vivint. Si el govern vol treballar en aquesta línia, ens hi trobarà. Però molt ens temem que el govern actual no té cap intenció de planificar ni treballar per les necessitats de la ciutat.

El serial del PDUAECO ha acabat un nou capítol. Què els sembla el format final, que afecta una part d'Igualada?

El procés del PDUAECO ha sigut de tot menys participatiu. Que només hagi comptat amb la participació de 129 de les 70.000 persones que viuen a la Conca d'Òdena demostra que tenen por d'obrir el debat sobre quin model territorial volem. Ens oposem a la construcció de nous macropolígons logístics, tant a l'aeròdrom com entre Sant Jaume Sesoliveres i Jorba, i seguim reivindicant que el problema no és el lloc on ubicar les noves àrees industrials sinó la necessitat de seguir promovent el creixement urbanístic quan tens desenes d'hectàrees en polígons industrials buides. Des de Poble Actiu ho tenim clar, estarem al costat de Per la Conca, Salvem Can Titó i Jorba Reflexiona en la defensa d'un model de territori sostenible, ens oposem a l'urbanització de nous macropolígons quan tenim polígons industrials buits i reclamem una aposta decidida pel Parc Agrari de la Conca d'Òdena. Per garantir un territori viu i sostenible necessitem promoure el consum de productes de proximitat dels espais agraris del nostre entorn i no renunciem a l'arribada de noves empreses industrials, però poden trobar espais buits dels polígons industrials existents, uns espais finançats amb diners públics i que exigim que tinguin un retorn econòmic i social. A més, no podem oblidar que dins d'Igualada hi ha diversos edificis industrials desocupades que podrien acollir indústries "netes", com les indústries 4.0, que permetrien donar vida a espais en desús del centre d'Igualada, que ara s'estan deteriorant, i també evitaria desplaçaments amb vehicle privat als polígons de la Conca.

Sovint han insistit sobre una revisió del POUM. Hi ha també sobre el paper un pla urbanístic especial per al Rec. Com el veuen? És una solució acceptable per aquest sector, si com sembla, el govern vol esperar a abordar un pla general?

Cal que analitzem com és Igualada avui en dia i ens preguntem com volem que sigui la Igualada del futur i que planifiquem per aconseguir-la. És evident que hem de repensar el barri del Rec però no té cap sentit pensar-lo de manera separada de la resta de la ciutat: El que passi al Rec afecta al barri de Sant Agustí i el que passi a la Soledat afecta al Rec, per exemple. La ciutat és compacta i està interconnectada per això no té cap sentit planificar-la com si fossin elements separats. Dit això, la revisió del POUM és molt urgent. El Pla actual porta 140 revisions parcials, això vol dir que la ciutat ha deixat passar 140 vegades l'oportunitat de planificar Igualada mirant-la de manera global. I aquesta planificació és urgent per a poder prendre decisions que millorin l'accés a l'habitatge, transformin l'entorn de l'Escorxador per fer-ne un espai per la cultura, planifiqui un espai per la cinquena llar d'infants pública al barri de les Flors i el barri Montserrat i tantes altres polítiques que afecten a tots els igualadins. Cal que deixem la política de "qui dia passa, any empeny" i ens posem a treballar per millorar els problemes de la ciutat.

La ciutat segueix amb un atur molt alt, tot i que menor que altres punts de la Conca. Quin plantejament proposen per reduir aquesta afectació tan alta? Hi ha solucions en el marc de l'actual situació econòmica?

L'experiència que tenim, de la darrera crisi financera de la bombolla immobiliària, és molt negativa. L'Estat Espanyol va rescatar amb 200.000 milions d'euros de diners públics als bancs, enlloc de rescatar les persones, i encara patim les conseqüències de les pitjors retallades en drets socials (educació, sanitat…) des de la democràcia. I els fons europeus, en el cas espanyol, confirmen el pessimisme. La majoria dels fons europeus aniran a les grans empreses de l'IBEX-35, com el Banco Santander, Endesa o Agbar, enlloc d'ajudar a les petites i mitjanes empreses i les persones autònomes que són les que pitjor ho estan passant. Per què no hi ha una aposta clara, amb aquests fons, per tenir un tren que ens porti a Barcelona en menys d'una hora de trajecte? Per què no serveixen per crear una farmacèutica pública? Per què no es promou la rehabilitació d'habitatges per garantir el dret a l'habitatge?

Quines solucions plantegem? Una sortida de la crisi que impliqui destinar els recursos a millorar la vida de les persones, garantint uns drets bàsics per tothom: aplicant una fiscalitat que permeti una redistribució de la riquesa, supressió dels desnonaments i de la pobresa energètica i una aposta clara per uns serveis públics de qualitat. Per crear ocupació, volem prioritzar les ajudes a la creació i consolidació d'empreses de diferents sectors estratègics -tecnològiques, agroalimentaries…- i, alhora, fomentar des del sector públic polítiques, com la rehabilitació, que serveixin per consolidar llocs de treball al sector de la construcció. I fent-ho, sense oblidar, que la crisi és sanitària, econòmica i també climàtica, i que tenim el repte d'afrontar l'emergència climàtica amb innovació, com la fabricació de components pels vehicles elèctrics.

La pandèmia ha posat el focus en la pugna entre el comerç tradicional i l'electrònic. Quines opcions hi ha per protegir aquestes botigues davant els gegants que no tenen regulacions?

L'actual govern Castells ha aprovat diferents modificacions urbanístiques per acollir diferents hipermercats. Hem votat en contra de totes aquestes modificacions urbanístiques perquè creiem que posar la catifa vermella als hipermercats trinxa el petit comerç. Per això, nosaltres hem proposat reiteradament una fiscalitat progressiva perquè les grans superfícies comercials paguin més impostos i impulsar, amb aquests ingressos, campanyes per promoure el comerç local. Per promoure el comerç local, cal un canvi de paradigma. Cal que tothom tingui clar que el comerç a peu de carrer és vida per als barris i les ciutats, i que cada cop que fem "clic" a la pàgina web d'un dels gegants del comerç electrònic estem contribuint a la regressió del comerç tradicional i de la vida als nostres carrers i barris. En aquest sentit, cal donar suport al comerç tradicional amb ajudes directes i no amb microcrèdits reemborsables i cal que l'administració local faci campanyes de conscienciació. I potser cal també que la mateixa administració impulsi opcions de comerç electrònic i de repartiment de menjar a domicili d'origen local, respectuoses amb el comerç tradicional, amb els drets dels treballadors i amb el medi ambient.