Com heu viscut aquest any? Quin ha estat el principal maldecap d’aquest any per a una sala petita com el Teatre de l’Aurora?

Ha estat un any molt difícil, però per a tothom. No ens podem fer les víctimes, perquè en l’àmbit de la salut hi ha hagut gent que ho ha passat molt malament. Hi ha hagut situacions personals molt dolentes. Per a nosaltres, el principal maldecap ha estat econòmic, vam ser els primers en tancar i els darrers en obrir gairebé.

Hi ha hagut obertures, canvis en les restriccions, tancaments. Com s’adapta una sala per coordinar això amb les companyies i els tècnics?

Suposa un estrès constant. S’ha declarat la cultura com a bé essencial, però ens hem hagut d’anar adaptant també. Treballàvem ja en condicions molt difícils i ara seguim treballant des de la precarietat. La sostenibilitat del sector és complicada. Però podem dir que ja tenim experiència adaptant-nos. Hem hagut de reprogramar constantment, estar preparats per obrir al 50% o al 66%. Si hi ha un positiu o només un contacte de positiu entre les companyies, has de suspendre la funció. Sempre que hem pogut obrir, el públic ha respost això sí. La gent volia tornar als teatres, i nosaltres volem que se sentin segurs.

En l’actual escenari, és més difícil la viabilitat econòmica de les companyies o els teatres?

Tot el sector. Ha estat una problemàtica transversal. Després d’una cosa cau l’altra. I amb les programacions hi ha hagut un coll d’ampolla. El que hi havia programat de març a maig de l’any passat va passar a la tardor. A la tardor, vam haver de tancar de nou. Ara, les programacions estan saturades pel que no s’ha pogut representar abans. I, com és lògic, moltes companyies tenen dificultats.

Hi ha un dèficit estructural que ara creixerà? Hi ha rendibilitat?

Sí, i n’anirem pagant les conseqüències. Just abans de la pandèmia reclamàvem que el 2% del pressupost anés a parar a la cultura. Estàvem al 0,65%. Ara mateix, no n’hi ha, de rendibilitat. Nosaltres volem donar una oferta d’arts escèniques a prop de casa. Anem a guanyar-nos la vida, però també ho fem per amor a l’art. En aquesta ocasió, les administracions s’han arremangat i hem pogut seguir oberts amb aquestes ajudes, però no es resol el dèficit estructural. Amb el confinament municipal i comarcal hem perdut espectadors, també, ja que el 50% de la gent que ens ve és de fora d’Igualada i alguns de fora de l’Anoia. Havíem dit que no obriríem si no omplíem el 100%, perquè si no, no ens sortia a compte, però arriba un moment que vols obrir per militància. I almenys, amb les ajudes de la Generalitat, hem pogut pal·liar algunes pèrdues.

Planifiquen la temporada vinent o esperen a tenir més certeses?

Estem començant a treballar per a pròximes temporades i també pensem en tenir un Pla B o Pla C per si alguna cosa cau. Hem de gestionar la incertesa i no es pot fer altra cosa. Vivim el dia a dia, però no ens podem oblidar tampoc dels mesos que vénen.

Ja deu quedar menys perquè a l’Aurora hi arribi una peça sobre el coronavirus.

Sí que he sentit algú que n’està elaborant una. Veurem. Si és bona, per què no? Al cap i a la fi, som un mirall de la nostra societat.