Pep Farrés: "A la Mostra ens interessa la qualitat de l'espectacle per sobre de la llengua"

Quina ha estat la reacció al canvi d'orientació del públic de la Mostra, que ara s'obre als adolescents?

Les companyies que fan espectacles pera  aquest sector d'edat ho han encaixat molt bé. Ara manca el sector dels programadors que s'hi han d'atrevir. S'hi ha de fer una sacsejada, en aquest grup d'edat.

El públic de 12 a 18 anys té tendència a anar al teatre? Per què aquesta aposta?

Penso que ni el mot infantil engloba un sol públic, ni tampoc el juvenil. Hi ha festivals per a nadons, hi ha un munt de franges d'edat. Un nen de 3 anys no té res a veure amb un de 8. Veiem que la mitjana d'edat cada cop baixa més, els teatres estan plens de cotxets. Ara es cremen etapes molt ràpid. I, així, està sorgint un sector que ja no vol anar amb els pares i hi deixa d'anar. Són nois i noies d'edats que hi poden anar sols però no hi van perquè no hi ha hàbit i els programadors no s'hi atreveixen. En moltes ciutats ja es fa aquesta programació per a joves.

No és arriscat, a més, separar-lo del cor de la ciutat i portar-lo a l'Escorxador, lluny dels seus racons d'oci?

Està per veure. Primer hi aniran amb els instituts, a l'Escorxador. Dijous i divendres hi ha espectacles, més de teatre-debat; el cap de setmana més variat. Hem anat institut a institut a explicar la Mostra Jove. No és una sola cosa, hi ha un ventall molt ampli i de diversos gèneres. Com aquests col·lectius poden estar en un parc, també poden estar a l'Escorxador, on hi haurà altres activitats, a més del teatre.  És difícil, però volem crear aquest públic.

Els programadors han canviat les seves preferències ara que la crisi s'ha atenuat? Quins criteris hi ha ara?

Hi va haver un programador que va tancar aixeta, altres van buscar fórmules per mantenir els espectacles, altres van triar un sol prooducte i mediàtic. Cadascú s'ho va anar muntant. La crisi ha arrasat moltes programacions, teatres i companyies, però el teatre és viu, s'han trobat solucions. Per exemple, alguns van optar per fer residències. I ara, hi ha ajuts de les institucions, com la Diputació. Qui no programa és perquè no vol.

Hi ha menys espectacles en català, per què?

Prioritzem la qualitat, la llengua no ha de ser un problema. Hi haurà espectacles en italià, francès, castellà i una majoria en català. Ens estimem Catalunya i la llengua, però no pot condicionar tota la carpeta artística. Interessa que als grups catalans els vegin programadors espanyols, era una demanda de tot l'Estat, accedir al mercat català, que companyies estatals puguin cercar programadors d'aquí i que les nostres companyies es donin a conèixer al mercat estatal. La llengua de cada espectacle surt ja al programa. 

Com ho pairà el públic igualadí? El 2007 hi va haver reaccions de contrarietat davant espectacles en castellà

Crec va ser més reacció política que artística. M'agradaria que aquesta normalitat amb què ho visc la tingui el públic. A França, en festivals, els espectacles es fan en diferents llengües i no hi ha cap problema. La llengua està en mans de les companyies.

Es perd presència al carrer, amb aquesta professionalització? Per què baixa el nombre de companyies de 64 a 55?

Es poden donar la mà els dos aspectes, el comercial i el festiu. Hi ha espectacles perquè hom triï i remeni, molts espectacles al carrer. Hi ha molta cultura en 4 dies de Mostra i una part d'aquestes representacions serà al carrer. Pel que fa al nombre d'espectacles, la tendència és baixar en quantitat i pujar en qualitat. Ens interessa que no se solapin actuacions per als programadors i no sobrecarregar la graella.