Pol Requesens: "Amb la Missa de Sant Bartomeu volia fer quelcom majestuós, però alegre també"

Des de quan tenia aquest encàrrec?

Ho sé des de la Festa Major de l'any passat. M'hi vaig posar a l'octubre. Però aquesta missa ja l'havia viscut, perquè havia cantat en la del compositor anterior, en Jordi Marcé.

Va parlar amb ell perquè li donés algunes idees?

Coneixia molt bé l'obra i en algunes ocasions ja en vam parlar. Ara viu fora de Catalunya i el contacte és més difícil.

Vostè viu la Festa de moltes maneres, perquè també és a diverses colles.

He fet de Diable, he estat al Ball de Cercolets, als Capgrossos i toco l'orgue durant la processó. Sí.

Per això, com va entomar aquesta missió?

Em va fer molta il·lusió, perquè visc la Festa Major des de molts àmbits. I a fons. Quan vaig començar a gaudir-la era als inicis de la Coll@nada, amb tota aquella pila d'actes que no s'havien fet mai. I després, vaig passar a formar part d’aquells actes, estava amb els Capgrossos a les cercaviles. Així que volia transmetre en aquesta missa el moment de la Festa en què allò simbòlic dóna pas també a actes juvenils i distesos, com passava aquest any, en el dia de Sant Bartomeu.

I què volia transmetre?

Just això. Que la música transmetés l'esperit festiu. Un toc majestuós com correspon, però també de joia i alegria.

Què varia respecte a la Missa de Sant Bartomeu anterior?

La instrumentació ha estat la mateixa. Hi ha diferències, com que amb en Jordi hi havia tres solistes i en el meu cas dos. Ara, hi ha un paper més important de l’orgue. És un instrument que he estudiat i conec també força el que hi ha a Santa Maria. Igualada té un festival amb molt relleu, per tant considerava que també l’orgue té potència com a símbol de la ciutat. No té una funció d’acompanyament, també sona sol.

S'estrenava com a compositor en un moment en què la figura del sant es reivindica a Igualada, però on el fet religiós en si és més rar en la nostra societat. Com ho va conjuminar?

He volgut tenir en compte això, que és una festa religiosa i hi ha els que la senten així, però també que hi ha molts no-creients que pensen en Sant Bartomeu com un símbol igualadí. Molts que canten a l’església no són creients però se senten atrets per la Festa.

Què és el millor que li han dit de la seva Missa?

La part de sorpresa que hi ha. No esperaven aquesta intensitat harmònica i en el timbre. Em va fer gràcia.

Són 26 anys, però ja ha corregut molt camí en la composició. És metòdic o basteix les obres amb ràfegues d'inspiració?

Procuro partir amb un mètode racional i després acudeixo a la inspiració. No en totes les obres treballo de la mateixa manera. Per exemple, en aquesta hi ha el requisit de treballar amb un cor amateur.