TORNAR

Primo Zon: "Quan no sabia un nom deia 'primo', i al final m'ho van dir a mi'

Entrevistem al cantautor Dani García (Primo Zon), que acaba de publicar ’Invierno’

cultura
Dimecres, 11 març 2015. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Si la discreció s'entén com a qualitat, Dani García (Primo Zon) no és un virtuós en aquest sentit. El seu aspecte no passa desapercebut i és ben conegut per tots aquells que viuen la música de casa nostra. Un aspecte carismàtic en tot cas, que és la màscara que amaga un músic sensible i polièdric. Ara ha tret el seu primer disc, 'Invierno', junt a una banda d'amics -Los Culpables de Todo- i a través del micromecenatge en finançarà les còpies

Un disc com a Primo Zon. Com ha sorgit?

Quan em vaig proposar gravar aquest disc vaig tenir la sort de tenir el Quico Tretze a la vora, recolzant-me. I moltes persones em van aconsellar l'opció de fer-ho a través del micromecenatge de la plataforma Verkami. El disc ja estava gravat, feia falta pagar la masterització i les còpies, i altres accions com poder-lo presentar en un escenari potent, un teatre.

I què se'n pot esperar? Una fórmula com la d'Abono pa la Tierra?

Molt rock. Un estil de pop-rock amb pinzellades de 'grunge' i rock psicodèlic.

Res a veure amb Abono, doncs.

No. Amb Abono érem molt més durs. En tots els grups en  què he estat l'estil ha estat un altre. Aquestes cançons han sortit amb aquests matisos. I em fa molta il·lusió.

Ha cantat habitualment en castellà, però amb 'Els Capítols d'una Història' va fer incursions en català. Hi ha peces en català, ara?

Sí. Dels 8 temes del disc, 2 són en català. En futurs projectes, segurament el nombre de cançons en català augmentarà. Sóc de família bilingüe i estic avesat a parlar en les dues llengües, però sempre havia cantat en castellà. Sí que darrerament m'he anat acostumant més a cantar en català, també ara escolto més cançons i, així, m'he anat plantejant més temes i m'han sortit més peces. 

És una qüestió d'estil? Composa ara temes més íntims en català d'acord amb aquest tomb artístic?

Mai no m'he parat a pensar que fos així. No crec que tingui res a veure.

En molts grups ha estat el 'frontman', ara està sol a l'escenari. Com ho viu?

En un primer moment és com estar en pilotes. Quan tens una banda darrere és molt diferent, estàs més protegit. El fet és que no em costa  pujar a l'escenari, només que sol mostro altres facetes, canvia la manera de fer i puc explicar històries, temes més profunds, més íntims.

Durant molt temps ha tingut una doble faceta: la laboral i, després, la música com a 'hobby'. Això ha anat canviant? Com és la seva vida ara?

Aquests dos darrers anys m'he submergit de ple en el món de la música. I estic content, perquè he fet més de 70 concerts aquesta temporada. Les actuacions em van sortint, a vegades amb fórmules com taquilla inversa. Abans compaginava la música amb feines d'altres sectors, ara tot depèn de la música en diferents aspectes. Puc fer concerts per a nens, animació infantil, karaokes, concerts varis... M'hi dedico al 100%. I la cosa va a més.

I així, es pot viure de la música?

Bé, tinc un cotxe que no gasta massa i un lloguer baix. Miro de viure amb poc. I la meva família, si cal, m'ajuda. Gairebé cada setmana tinc concerts, on m'acompanyen la banda amb  què hem treballat en el disc, Los Culpables de Todo. Aquests dos anys m'han fet més versàtil, he fet tots els papers de l'auca, 'road manager', tècnic de llums, tècnic de so, ara estic acostumat a estar davant i darrere de l'escenari.

Els temes són els que cantava ja quan es quedava sol a l'escenari amb Els Capítols d'una Història?

Alguns sí, però han canviat completament. 'Invierno', la cançó que dóna nom al disc, s'ha reformulat i obre i tanca aquest treball. Aquelles cançons s'han enriquit, com jo que hi ha posat un component molt emocional, amb pocs acords. Tots els músics que hi hem participat hem volgut deixar aquest segell de senzillesa i emoció.

Tornaran Els Capítols d'una Història?

Hi són i podem fer més coses. És com els Abono, si podem fer un concert, almenys un cop a l'any, no diem que no. Les bandes no pleguen per mals rotllos normalment, sinó per agenda. 

Per què ha utilitzat Primo Zon i no Dani García per un disc tan personal? D'on ve el nom?

A Piera, quan hi vaig arribar, no recordava el nom de la gent. Quan no sabia un nom, deia 'Primo' i al final m'ho van dir a mi. I Zon és un sobrenom de l'època d'Abono. Cadascú en tenia un. Ja hi ha molts Dani García, no? 

Com definiria al Primo Zon de fa deu anys o quinze, aquell que no aprovaria la música del d'ara.

Doncs que era tan nen com sóc jo ara.

El Hot Blues?

El millor bar d'Igualada.

Diego Paqué?

Un mestre.

Quico Tretze?

Estic agraït de ser a prop seu.

A quin músic es voldria assemblar?

Paul Fuster.

 

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic