Ramon Roig: "Les patrulles veïnals no són efectives. Els Mossos hi som per intervenir sempre"

Quines problemàtiques específiques té la comarca?

Té tres zones molt delimitades, el nord, la Conca d'Òdena i el sud, amb casuístiques diferents. Aleshores, també hi ha una delinqüència local, autòctona, i la que ve de fora, d'altres comarques a través de l'A-2. L'autovia permet una gran mobilitat, en qüestió de pocs minuts, gent de l'Àrea Metropolitana es planta a la comarca. La delinqüència que hi ha és en bona part estacional: l'època forta és la tardor, amb el canvi d'horari i les nits llargues. Gent que opera a les 6 o 7, on els veïns encara no són a casa i aquests grups aprofiten per entrar als domicilis. Vam incidir a través de taules de coordinació local en el tema.

També al sud de la comarca ens vam trobar amb el fet que aquestes bandes utilitzaven el tren per desplaçar-se. Ho vam detectar perquè els controls de carretera eren poc efectius... Ens vam focalitzar en el tren aleshores i va donar resultats.

Quins són els perfils d'aquestes persones?

Hi ha, com diem, moltes d'aquestes persones que vénen de l'Àrea Metropolitana. També fem un seguiment als multireincidents. La Unitat d'Investigació fa molt bona feina vetllant aquests casos. Hi ha zones de la comarca que no tenen Comissaria i la d'Igualada queda molt lluny.

Com es garanteix la seguretat en aquestes zones, com l'Alta Segarra o l'entorn de la Llacuna. Hi ha motius per reclamar més patrulles?

Per exemple, en el cas dels delictes que tenien lloc a Masquefa, vora el tren, vam treballar amb la Comissaria de Martorell. Els delinqüents no entenen les divisions administratives entre comissaries i zones policials. En aquests casos de delictes a punts extrems, podem optar al suport de patrulles que són a prop. Ens hem de coordinar amb altres zones, és clar, m'interessa saber què passa a Vilafranca i a ells els interessa el que passi a l'Anoia. Hi ha operatius que es fan a nivell regional i altres que es coordinen amb altres zones. I naturalment, en molts casos, hem de treballar amb la policia local o vigilants, que sovint ens faciliten la informació del que han vist. 

Com està la situació de les comissaries de Piera i Calaf? Quin avantatge diferencial dóna tenir-ne una?

A Piera les gestions estan força avançades. L'estudi està fet i es mira on s'ubicarà. El fet de tenir una comissaria dóna una seguretat i fixa una dotació policial, tot i que ja hi ha a Piera una policia local. Segons quines denúncies no impliquen un desplaçament. En el cas de Calaf, dependrà en bona part si es converteixen en comarca pròpia.

En les zones més apartades, hi ha patrulles a la zona que no es mouen del nord de la comarca?

La comarca està sectorialitzada. Hi ha patrulles itinerants i si hi ha un pic podem requerir patrulles al Bages. No hi ha cap zona de la comarca descoberta. Amb la policia local hi ha coordinació.

Com es treballa amb els vigilants municipals que hi ha a certes viles?

La policia local té unes competències, segons el Sistema de Seguretat Pública de Catalunya, que l'equiparen als Mossos, gairebé. Els vigilants és un altre nivell, en municipis de menys població. Però són una gran ajuda, perquè també poden tenir informació molt valuosa. Nosaltres col·laborem amb tothom, en el cas de la policia local hi ha una junta de seguretat fixa amb la qual ens hem de coordinar. 

El fet que la crisi s'assuaugés a partir de 2014-2015 s'ha fet palès en un augment o descens de la delinqüència?

En alguns casos de delictes, vist les penes que hi ha, en casos del mercat il·legal de marihuana, ha anat a més. Moltes persones han passat a aquesta tipologia de delictes, que creixen, perquè generen molts beneficis. En el moment més dur de la crisi no hi va haver un increment de criminalitat a l'Anoia. Però ha aparegut una nova mena de delinqüència a la comarca: els lloguers il·legals després de l'ocupació de pisos o el mercat de la marihuana il·legal. El beneficiari final del mercat de la marihuana, que veu que pot fer cada cop més planters, s'està enriquint. Pot tenir quatre o cinc pisos. Quan els Mossos fem una entrada, caurà el qui vetllava aquella plantació, però l'individu que coordina les diferents plantacions no. I aquesta persona treu tants rèdits que difícilment deixarà el negoci. Sembla que és un delicte que pot deixar-se passar. Però quan hi hagi una producció en massa, que dóna beneficis ràpids i grans, pot portar a gent que s'enfronta pels canals. I és un estadi problemàtic. Si ho deixem proliferar, tindrem un problema, perquè hi haurà bandes que competiran pel territori.

Són persones que van deixar de fer una tipologia de delictes i van passar a fer-ne d’altres, doncs, com els cultius il·legals?

Sí, veuen que és més senzill i que els implicarà menys temps a la presó si els detenen. És així.

Ara la comarca té les xifres més baixes en deu anys, a nivell d'aturats. Hi ha relació amb un descens de delictes?

Doncs no, perquè no tota la delinqüència és d'aquí. Molta gent que delinqueix aquí, cas dels robatoris a domicilis, no prové de la comarca. També en els moments més durs de la crisi, la gent que estava al límit de la subsistència i podia delinquir, va tenir ajudes com els Bancs d'Aliments.

En zones de l'extrem de la comarca, hi ha veïns que davant de pics puntuals de delinqüència, han organitzat vigilàncies. Com ho veuen?

Que no els pertoca. S'exposen a un risc innecessari. Mai s'hi ha d'arribar, a aquest punt, és un servei que hem de fer nosaltres. Imaginin una mala topada amb algú, no tenen elements de defensa. Vam fer reunions de seguretat en el cas de la Llacuna i vam demanar que ens passessin tota la informació. A vegades, quan hi ha un fet puntual en una zona no avesada a la inseguretat, s'amplifica d'una manera que es crea una alarma. En un poble petit és normal que un fet puntual creï alerta, però mirant els números freds no hi ha un increment dràstic. Es tracta d'una delinqüència itinerant, a més, que no es quedarà a la zona. Les patrulles veïnals no són efectives. Cal que avisin i donin tota la informació possible. Que truquin sempre que vegin quelcom inquietant. Hi som per això.

L'accidentalitat ha repuntat aquest primer mig any. Quines en són les causes?

No ens pertoca estrictament. Sóc cap de l'ABP Anoia. El cert és que ve molta gent a córrer aquí, amb les carreteres de corbes, que atrauen molta gent. Molts motociclistes fan bestieses. La gent del territori té molta més consciència i coneix aquestes carreteres, del dia a dia, que no pas aquell que ve de l'Àrea Metropolitana i s'embala