Red Pèrill: "Em faig màrtir d'una causa perduda, però això no em porta al cel, només a ser un titella"

Com afronta un músic aquest llarg període de confinament i poca activitat de concerts?

He fet coses, és clar, per exemple, el que vaig anomenar 'Jocs Pèrillosos', jocs col·laboratius, que era penjar un arpegi de guitarra a twitter i vaig tenir 'feedback' de molta gent, per exemple, músics de Doctor Prats. Ara n'he fitxat un per a una formació. Vaig posar música a un 'meme' d'instagram, que s'havia fet viral. També, vaig posar música al discurs famós de la Tamika Mallory, a propòsit de la mort -o assassinat- de George Floyd. He estat productiu, però estic pobre com una rata. M'ha baixat molt la feina remunerada.

Quants concerts ha perdut per la COVID-19?

Tres o quatre. Conec gent que n'ha perdut 40! Jo és que en tenia pocs i molts dels que negociava ja ni han arribat.

Els formats dels concerts, amb cadires separades, a l'aire lliure, no és prou segur?

Depèn. No podem fer demagògia, per molta cultura que sigui. Per exemple, els teatres són llocs tancats... No podem simplificar arguments. Un teatre hauria d'estar molt ventilat. Tampoc crec que hi hagi una persecució com a tal. Hi ha aquest mantra que es cancel·len actes culturals perquè "no volen que pensem". A veure, mai han volgut que pensem. Es tanquen gimnasos i no diuen "no volen que fem exercici". Tothom es posa 'cultura' a la boca i és una paraula de quedar bé. Que quedi clar: no caldria cancel·lar res en espais oberts al meu entendre. I també és cert les autoritats no pateixen gaire quan cancel·len actes culturals. Hi ha poc esforç en què sobrevisquin els actes artístics i els que se salven són festivals grossos: Cruïlla i Primavera Sound, però no les coses dels petits, els més perjudicats.

Han estat mesos de malestar social i, potser, personal. Es crea millor o pitjor així?

Crec que David Lynch ja diu en un llibre que això de crear "estant malament" és un mite romàntic.

Bé, els romàntics tipus Schiller o Larra creaven a través del malestar, no?

Suposo que aleshores hi havia menys mitjans per evitar coses que ara es poden minimitzar, com la depressió i malalties mentals. Jo estic bé i creatiu! I has de viure, o no tindràs coses per explicar.

Red Pèrill va partir de la 'nova cansoul' i s'ha anat atansant als registres electrònics. Com ha estat aquesta evolució?

Amb l'electrònica puc treballar sol, tinc més autonomia. He començat amb una nova formació i ens centrem molt en l'electrònica, molts teclats, sintetitzadors i efectes per fer quelcom ballable i mogudet... just ara que la gent no pot ballar. La cosa és: què farem a l'hivern.

Igualada va perdre, a més, el Hot Blues, que era l'escenari per als músics que venien de l''underground'.

Sí, és una pèrdua de fa temps, però que no superem. No veig que hi hagi cap lloc a mitjà termini que ho pugui suplir, com tampoc tenim prou públic.

Com ve a ser aquest quart disc?

Me n'ocupo jo i hi haurà col·laboracions en el directe. La nova formació no entra encara en aquesta equació.

Qui són?

El Ramon Figueras, trompeta de Doctor Prats i l'Edgar Massegú, un noi de Sarrià de Ter que està molt més sonat que jo. Amb l'Edgar som el ying i el yang.

Tenint en compte l'extravagància i bogeria del món Ped Pèrill, no són el yang i també el yang?

Comparat amb ell sóc el ying!, imagineu-vos com n'està de grillat.

El Doctor Prats, on hi ha Ramon Figueras, és un grup de renom, amb un estil diametralment oposat al de Red Pèrill.

Quan el vegeu tocar i sapigueu com de ben parit és... Ens divertim molt. Es va oferir ell, és versàtil i creatiu. Val la pena.

Ha continuat amb la ràdio, durant el confinament? Ha creat?

Vaig fer dos podcasts. Tenia sentit durant el confinament, amb el toc surrealista. Ara, sense confinament (de moment), mai se sap. He estat de sort de tenir un pis i una família, i un bon entorn per si ens tornen a confinar. No sóc conspiranoic, però també preocupa que els més alarmistes amb la COVID-19 ara a l'estiu, surt més als mitjans. Durant el primer confinament em vaig treure moltes obligacions i vaig crear més que mai. Estava sis o vuit hores component.

Ha pogut accedir a les ajudes per a autònoms o músics?

No.

I podia fer classes?

Sí, però vaig perdre la meitat d'alumnes en un mes. No estic sindicat tampoc, perquè l'entitat que hi ha no em fa el pes. No crec gaire en el col·lectiu. Podria ser positiu, però no tinc gaire esperança.

Un dels seus projectes durant aquests mesos és 'Music to do things'. De què es tracta?

La idea és de fa un parell d'anys. M'agrada la música instrumental, però els experiments que feia no tenien gens l'estil de Red Pèrill. Era "música per redefinir la teva vida i redecorar la teva casa com la jungla de cristall". Nom molt llarg. Era posar bandes sonores a les situacions de la nostra vida. Em vaig imaginar aquell lloc on anava el Superman a veure el seu pare, ple de gel. La música instrumental, però, ven més a fora. Amb Albatros, que fèiem rock psicodèlic, ens compraven més a fora. Vaig fent 'Music to do things' per omplir aquests buits: https://musictodothings.bandcamp.com/.

Durant el confinament hi va haver moltes reunions de grups per fer peces com el 'Resistiré' o la d''Un Sant Jordi diferent'. Què li va semblar?

Això nostre era més estil 'Marató de TV3', oi? Respecto molt als músics que fan aquestes creacions, però a mi no em fa el pes. Tenen massa toc sentimental. Per què no fer una cançó punk electrònia denunciant: 'El fascismo está en la calle'.

Si es trobés en una situació que una banda armada han segrestat a un 'triunfito' tipus David B. i amenacen que el cremaran si no hi ha un rescat, quina donació faria?

(riu) Poca broma. Els que el segrestessin acabaven sent amics seus i cantant les seves cançons.

Quin llibre regalaria al seu pitjor enemic? I per què un de Paolo Coelho.

Tots els que ho han petat alguna vegada, és que devien començar fent coses bones. Penso en el cas d'Elton John o Stevie Wonder, que els anys 70 feien coses boníssimes. Potser Coelho potser tenia coses interessants, primer. Al meu pitjor enemic li regalaria un llibre d'aquells que dóna El Mundo Deportivo, que fan llibres prims sobre la vida d'algun futbolista, i que val dos euros amb el diari.

Si només pogués fer un darrer cafè, qui triaria de la terna: Mariano Rajoy, Rosa Díez o José Montilla?

Sens dubte, Mariano Rajoy. Estic segur que si oblides que és del PP, hi pots passar una bona estona. I deu ser més llest del que la gent es pensa. Deu ser dislèxic i no entén la seva lletra, però... allà al Congrés, el veies, el Pablo Iglesias l'atacava i pensaves que estava fotut... però no, quan li tocava la resposta les tornava totes. Ara s'ho deu passar bé a algun lloc. A Rosa Díez li fotria un cafè a la cara. Montilla no em diu res.

Anem als comentaris de frases sonades: "Una mica Rodoreda sí que ho sóc", Pilar Rahola.

El que diria és que a Catalunya, els darrers vint anys, només es parla de Josep Pla i la Rodoreda. Ja enrere, Maria Mercè Marçal -que només se saben dues frases- i la Montserrat Roig. Rodoreda m'agrada, pel poc que l'he llegit. Com pot pensar Rahola que té res a veure amb Rodoreda? Li he de preguntar.

"La meva germana està embarassada. No sé si seré tiet o tieta", Chuck Nevitt, pívot de l'NBA.

(riu) Devia ser dislèxic, com el Rajoy.

"España es una sustancia", José María Aznar.

Ostres... i "Los catalanes hacen cosas".

"En la teva lluita contra la resta del món, el millor que pots fer és posar-te del cantó de la resta del món", Franz Kafka.

Sí, però ell no ho feia! Ho va dir un d'aquells dies que es despertava convertit en escarabat? A mi també em passa, a vegades. Em faig màrtir d'una causa perduda, però no em porta al cel, només a ser un poca-solta, un titella.

"Me encanta como escribe Vargas Llosa. No he leído nada de él, pero le sigo", Sofía Mazagatos.

Qui és aquesta? A mi Vargas Llosa em sembla infecte. Un paio que diu que està fart del nacionalisme, en una plaça plena de banderes d'Espanya. Potser és una conya que fa ell mateix.