//Plugins sense CDN ?>
El biòleg ambiental Robin Corrià (Igualada, 1983) engega una sèrie de caminades per conèixer els ecosistemes del nostre entorn. La realitat de les rieres i del riu Anoia, la seva millora i les amenaces o la situació dels boscos, formen part dels continguts que aquest igualadí mostrarà en aquesta activitat que organitza l'Espai Cívic Centre. Quatre caminades que es faran els diumenges. La sortida del riu Anoia estava prevista pel 25 d'abril, però es va posposar fins a nou avís a causa de les restriccions per la COVID.
La idea de les caminades, com surt?
Fa anys que em dedico a la biologia. Ho vaig proposar al Centre Cívic, per aproximar una mica la ciència a la ciutadania. Tenim molts coneixements, però no els sabem compartir potser. A vegades, cal una mica de divulgació de la biodiversitat que tenim i saber què hi ha al nostre entorn. Molt a prop, més del que ens pensem, tenim exemples de biodiversitat que val la pena conèixer. I un cop els coneguem, els valorarem més.
Com ha canviat l'entorn del riu des que va començar la carrera de biologia?
La primera caminada que tenim prevista és al riu i després d'altres ecosistemes. Sempre m'he mogut molt per aquí i crec que s'han fet canvis que van a millor. Havia estat molt pitjor i era un dels rius més contaminats d'Europa, era una claveguera a cel obert. La depuradora va permetre que es controlessin els vessaments del procés d'adob. A més, hi va haver la restauració de l'entorn del riu i ara comencem a veure els resultats d'allò que es va fer. El riu és un sistema dinàmic que canvia: en alguns trams, és millor ara; en altres, el canvi és a pitjor.
Com es troba la biodiversitat a l'Anoia?
L'any passat va sortir un informe sobre la biodiversitat a Catalunya i assenyalava que, amb diferència, els ecosistemes més afectats són els aquàtics. Un 50% de les espècies d'aquests ecosistemes estan disminuint, perquè els rius són el resultat de tota la gestió ambiental que es fa al país. Si hi ha contaminació urbana o industrial, o bé els pesticides que es puguin utilitzar en agricultura, totes aquestes accions, acaben repercutint al riu. Sí que en els últims 30 o 40 anys, amb la integració a la UE, s'han anat aplicant algunes normatives i s'han constituït moltes depuradores. L'excepció, que nuclis aïllats i poblacions de menys de 2.000 habitants en general no les tenen. Tot i que hi ha una pla, que havia de culminar el 2021, per a garantir el sanejament del 100% de les aigües residuals de Catalunya, encara queda camí per fer.
Veiem salzes que han sortit on abans no hi havia res. Quina ha estat la història de la recuperació del riu?
Es va descontaminar el sòl, es va reestructurar el canal del riu i es va emular una terrassa. Es va revegetar també i ara el riu es va "naturalitzant". Es creen microambients i apareixen noves espècies, com ara plantes aquàtiques i insectes.
També hi ha espècies invasores.
La canya americana n'és una. És invasora i molt agressiva. Hi ha processos de recolonització per part d'espècies invasores i els processos de restauració ecològica han de tenir un seguiment i és molt important que es faci al riu Anoia.
Hi ha trams del riu on el curs és extremadament estret.
El riu té un component estacional molt gran. El cabal és petit i en alguns punts és de mig metre cúbic per segon de mitjana, o 0,7 a Martorell. Porta poca aigua i depèn molt de la pluja i té una conca petita, coincideix amb la forma de la comarca gairebé. Molts estius s'ha assecat i, en canvi, tenim riuades extraordinàries quan hi ha pluges torrencials, com amb el 'Glòria'. Van ser més de 130 litres per metre quadrat. I l'abril del 2020 també. Aquest és un dels riscos dels rius mediterranis: clima sec, però règim torrencial. Això s'accentua a València i l'Ebre, on en 24 hores tenen rècords mundials de precipitació gairebé. Casos també com les lleres desbordades, amb exemples catastròfics com la Tordera fa un any.
Com són les crescudes? Com es poden calcular?
Hi ha el que s'anomena períodes de retorn. Hi ha petites crescudes cada dos o tres anys; les mitjanes, cada deu; i aleshores, les grans o extraordinàries, cada cent o cinc-cents anys, respectivament. Quan es fan preses o ponts, cal calcular períodes de retorn en mil anys.
Cal anar fins al primer Ramon Berenguer?
A molts pobles veiem marcats, en viles medievals, fins on han arribat les crescudes. Els pobles no estan construïts a les lleres. Va ser al segle XX quan es van construir barris sencers a zones inundables, i d'aquí tenim desgràcies com les de 1962 al Vallès. Almenys, amb l'actuació aquí a l'Anoia s'ha alliberat la zona de construccions il·legals. A les caminades veurem on es va arribar en algunes de les riuades. Te n'adones de com seria d'important la riuada.
La millora relativa del riu de la que parlem, com s'ha notat?
Per exemple, en l'aparició d'organismes com els macroinvertebrats. Malgrat el nom, són organismes força petits, però visibles. Un dels mecanismes amb els quals es mesura la qualitat de l'aigua són bioindicadors com la presència dels macroinvertebrats, a més de les mesures químiques. La qüestió és que aquestes mesures poden variar molt segons el punt on es fan; els bioindicadors, com aquests organismes, tenen el valor de donar-nos pistes sobre la tolerància a la contaminació. Hi ha organismes que són molt tolerants a la contaminació, i que encara que vegis l'aigua neta, vol dir que hi ha abocaments de tant en tant; en canvi, hi ha organismes d'aquests que tenen poca tolerància a la contaminació. I aquestes darreres espècies les comencem a trobar en alguns trams de l'Anoia. Què vol dir? Que l'estat del riu és millor, arran de la depuradora i el col·lector. I això no és obstacle perquè en alguns trams la qualitat sigui dolenta. Alguns col·lectors d'aigües pluvials, quan plou molt, acaben abocant l'aigua de la pluja, però també destapen les tovalloletes.
Així i tot l'assignatura pendent del riu Anoia son els peixos, l'últim informe sobre peixos de riu a Catalunya mostra tot el tram mig de l'Anoia, des de Jorba fins a Cabrera d'Anoia, com un riu sense peixos, o sigui que falta una part fonamental de l'ecosistema. Això es degut a les petites preses i rescloses que trobem en aquest tram, que impedeixen la lliure circulació de peixos.
Amb les caminades volem conscienciar que calen polítiques valentes amb la biodiversitat. Els rius han estat molt abandonats i ara veiem que són molt interessants per a l'ús social i el dret a l'oci, i és clar, per proporcionar-nos serveis eco sistèmics fonamentals, com l'emmagatzematge d'aigua, usos industrials o agrícoles de l'aigua, fer d'hàbitats per a peixos, així com la producció hidroelèctrica, entre d'altres. També son un dels ecosistemes on és i serà més evident el canvi climàtic.
I pel que fa als boscos, què es mostrarà?
Farem tres caminades més. Una a la Tossa, pel torrent de les Bruixes i poder veure la transició entre els ecosistemes degradats fins a un de qualitat i ben conservat. Una altra per a conèixer microclimes que serveixen de refugi de la biodiversitat. La sortida programada pel 9 de maig queda ajornada pels protocols anti-COVID i es reprogramarà com les altres. La sortida era per conèixer els ecosistemes que creixen sobre el guix, que estan molt amenaçats.
Per més informació i inscripcions podeu consultar aquí: https://espaiciviccentre.miram.cloud/MiramModular/buscador/buscador.jsp?g=1&c=10001&t=AC&f=12
Sílvia
Igualada
4 de maig 2021.22:06h
Gran article Robin sobre la necessitat de tenir un riu viu i amb peixos, però no cal obviar la gran problemàtica actual del riu, l’abocament de tovalloletes i altres porqueries pel wc que acaben... Llegir més malmetent els ecosistemes, arribant al mar augmentant els microplàstics i evitant que mars i oceans absorbeixin CO2.
Els ajuntaments, la Mancomunitat i l’ACA no poden viure d’esquena a aquesta realitat i han de posar-hi solucions JA!