Roger Tarragó: "L'Estival de Jazz és una aposta pels petits formats, que és on flueixen les emocions"

El lema d'enguany és contundent: 'Contra tot pronòstic, hem vingut a fer jazz'.

Doncs sí. Hem encarregat el cartelIl a l'Anna Gorgojo i li hem donat llibertat creativa. I el lema ve a dir que "si la cultura es pot fer, és sorprenent". En el moment que ens trobem, amb la COVID i les dificultats econòmiques, el coratge és desafiar el context i fer coses, mirar d'organitzar un festival i intentar finançar-lo. Cada setmana, amb les restriccions que encara hi ha, les condicions canvien. Sembla que sigui millor no arriscar-se i estar quietons... però no! Justament, el jazz és improvisació i ja és això.

Però no es comença amb jazz, sinó amb una pel·lícula al CineClub. Quina col·laboració hi ha?

Ve de fa temps. Hi ha bona entesa amb la gent del CineClub i ens van fer la proposta. Una pel·lícula sobre Miles Davis encaixa molt bé amb un festival jazzístic. Encara no l'he vist i serà interessant.

Els artistes i formacions que conviden coneixen ja les propostes de l'Estival, després de nou anys?

Sí, coneixen el que fem, sobretot per iniciatives com el Carta Blanca. És bastant conegut perquè és poc habitual convidar a un músic i donar-li llibertat creativa en un concert que a més quedarà editat i es publicarà en un disc. Els artistes ho aprecien com a una iniciativa única. Saben què és l'Estival i els agrada. 

Què podem veure a l'Estival? Què entra dins el jazz? 

El jazz té molts estrats, podem dir. L'etiqueta "jazz" engloba moltes coses. De fet, hi ha un festival que s'anomena 'Això és jazz?', és a dir, el mateix certamen planteja la pregunta de què es pot encabir dins l'estil. Dins el jazz hi ha propostes que són més populars i altres que són més 'underground', pensades per a gent més oberta i que els agrada més allò experimental. Nosaltres mirem de fer un tastet i que el públic de l'Anoia provi una mica de tot. Som una entitat sense ànim de lucre i el que ens estimula d'aquesta música, o músiques, és la improvisació i la creativitat. 

Els músics que venen quines etiquetes jazzístiques tenen?

Doncs una mica de tot. La Clara Lai que ve a fer el Carta Blanca és improvisació pura i és molt difícil d'etiquetar-la amb només "jazz". Lucía Fumero, que fa el concert el 18, és una pianista 'canònica'. Inhumankind, per exemple, actuen al Rec on Fire aquest divendres i són el que Albert Cirera (copresident de l'Estival) anomena "música escrita". Venen amb dues cantants, una més de jazz clàssic i una altra d'una vessant completament diferent. I el concert serà en un lloc on es toca 'heavy'. Això és una mica el resum de l'enorme ventall de les corrents del jazz. Com a etiqueta única, el jazz grinyola una mica. 

Com comença a pensar-se l'Estival, que no ha estat tradicionalment una música 'mainstream' a Catalunya?

Sempre ens ha interessat la improvisació. Quan el vam organitzar, no sabíem quin nom posar-li. Perquè no és només jazz, és portar música que et permeti ser receptiu a la creativitat, a la improvisació. Volem concerts en els que puguem sorprendre'ns, que no tot et vingui donat, sinó poder mantenir una actitud activa i estar obert a noves emocions. 

Molts identifiquen l'etiqueta 'jazz' amb Nova Orleáns i principis de segle XX.

Quan en parlem entre nosaltres, ja anem directament a la corrent, perquè n'hi ha tantes... Inhumankind és "música escrita", com dèiem. 

Quin suport institucional té el jazz?

En línies generals, ens agradaria que des de les administracions es donés més suport a la programació de jazz. En allò, en les propostes petites, és on hi ha les condicions perquè les emocions flueixin. És on hi ha més contacte entre l'artista i el públic, que és molt d'agrair.