L'Estival es fa en unes dates diferents. Com s'ha elaborat? Quines sensacions tenen i quina resposta creuen que tindrà?

Marc Mateu: S'ha elaborat amb cura però reduint els actes a menys de la meitat. Tots els que tenien a veure amb escoles o amb artistes forans han sigut descartats, per exemple. Hem fet un 'sprint' el setembre, així que ens han confirmat el pressupost i els permisos, i llavors hem acabat de quadrar les coses que ja teníem programades. Esperem que la resposta sigui boníssima, perquè només són quatre concerts però els quatre són exclusius de l'Estival, o almenys inèdits, i amb força presència local. El concert de Gèls + Jaume Llombart, personalment, penso que n'és un bon exemple. Tres igualadins de generacions diferents que s'ajunten per improvisar. Espero que sigui magnífic.

Sent a l'octubre, plena tardor, no s'hauria de dir Tardoral?

M.M: En comptes d'això vam canviar el nick de twitter a Estival de Jazz de tardor.

L'octubre és un mes relativament benigne pel que fa al clima. Quantes activitats hi havia previstes a l'aire lliure? Quantes se'n fan? Per la situació sanitària, han intentat portar la majoria d'aquests esdeveniments a exteriors?

M.M.: No ens hi hem volgut arriscar, pel fred i per la pluja. Ens sap greu perquè volíem estrenar el Fortí de Sant Magí com a espai, però no podrà ser. Finalment es durà a terme tot en recintes tancats però amb l'aforament controlat i les mesures necessàries. Personalment opino que tant de bo es vagin normalitzant les coses i deixem enrere la histèria com si encara fóssim al març.

Vuitena edició. Quins canvis s'han introduït al llarg d'aquests anys pel que fa a l'orientació artística del festival?

Roger Tarragó: Al llarg d'aquest temps hi ha hagut canvis en la gent que està involucrada amb "Tocats de jazz" que és l'entitat que organitza l'Estival. Alguns ens hem quedat des del principi, d'altres han marxat, i d'altres han tornat després d'un parèntesi més o menys llarg. Però creiem que ens ha anat bé per a madurar una mica el caràcter de les propostes, i la manera d'entendre el festival. Per una banda hem anat assentant certs espais i certes maneres de funcionar que creiem que ens van bé, per exemple l'enregistrament del concert Carta Blanca al teatre de l'Aurora anat perfilant el que creiem que seria l'esperit del festival, allò que li dóna caràcter. I creiem que seria l'aposta per la novetat, obrir-se a noves propostes sense prejudicis. El Carta Blanca que fem des del primer any ens marca l'estela i ens impregna d'aquesta actitud de donar llibertat als músics. Aquest any totes les propostes que emmarquem no han estat tocades mai abans a cap concert en directe, són estrenes!

La música, i més el jazz, han perdut un espai amb la clausura del Hot Blues a Igualada. Quines alternatives hi ha?

M.M: De moment no n'hi ha. Jo crec que l'Estival manté força l'esperit del Hot Blues més experimental, però falta alguna cosa. Jo tinc una idea però el coronavirus me l'ha estroncat, almenys de moment.

Quines diferents sensibilitats del jazz es veuen reflectides en la programació?

R.T: Sempre mirem que hi hagi un petit tastet de coses ben diferents. Tenim des de la total llibertat d'improvisació que farà l'internacional Bill McHenry, passant per les composicions (que encara no coneixem) d'un autor contemporani com és l'Àlex Cassanyes, un cert aire de World Music per la Kora africana dels Gels que els hi dóna un caràcter molt propi, fins a la nova proposta que ens porta la banda d'una artista prou coneguda i consolidada com és la Carme Canela.

El jazz no és 'mainstream', però els seus trets estan penetrant a tots els altres estils?

R.T: Crec que dir jazz és una etiqueta tan oberta que gairebé hi podria cabre tot, si empenys una mica! Efectivament no seria mainstream, però jazz és un àmbit de pura creativitat que no para de generar coses, i tots els estils es miren entre ells i conflueixen. Potser el tema de la improvisació, certes maneres de fer i certes estètiques sonores es van introduint a àmbits com el pop, al cap i a la fi, els artistes volen passar-s'ho bé i provar coses noves, imagino.