Queden dues setmanes per la final? Es faran estranyes, sense competir?

El fet és que una vegada ens hem salvat i ens hem classificat per Europa l'any vinent, podem afrontar la competició que queda més tranquils. Hem tingut uns dies de descans que ens feien molta falta, perquè portàvem molta càrrega de partits. 

L'aturada es notarà?

Haurem d'entrenar bé. L'aturada no és òptima pel ritme, però també ens va bé un descans, sense deixar de pensar en l'objectiu.

La CERS, ara WSE Cup, es va estar a punt de guanyar a casa en una final a 4 el 2015. Se'n volen rescabalar?

És la tercera fase final amb l'Igualada, en aquest cas final a 7. Diuen que a la tercera va la vençuda. I aquesta ho ha de ser. Aquella del 2015 va ser dur, perquè jugàvem a casa, a les Comes, i vam caure amb un gol d'or a les semifinals. Queda aquella espineta, però ara és un bon moment per acabar amb un títol.

Sobre el seu futur ja ens pot dir on anirà?

No puc encara. Tinc força clar on aniré. Serà a prop de casa, ja toca.

Aquest darrer any i mig, amb la pandèmia, i els els confinaments comarcals, han afectat en aquesta decisió?

D'alguna manera sí. L'any passat tenia ofertes, però no volia marxar així d'Igualada, sense poder jugar davant del públic ni haver dit adéu. Anar amunt i avall per la carretera passa factura i ara jugaré més a prop de casa. Ha estat un any complicat, amb totes les mesures, i era difícil jugar sense públic. La situació dels darrers temps amb la pandèmia i que arribis al final del dia a casa amb molts quilòmetres a l'esquena t'acaba afectant.

De fet ha estat un any molt difícil pels equips on ha estatm perquè el Vic s'ha trobat a la zona baixa i i no continuarà a l'OK Lliga.

Vaig passar una molt bona etapa allà i veure com l'equip de la teva vida cau no és fàcil. I això no volia que li passés a l'Igualada. Per sort, ens hem pogut salvar.

Com ha influït l'arribada de David Cáceres a la banqueta?

L'equip s'ha salvat perquè ha fet una segona volta espectacular i el David ha estat un revulsiu. Ha donat un canvi d'aires a l'equip. I tampoc esperàvem fer tants punts.

En el darrer partit, tot i que les Comes no estava ple, es va poder acomiadar a l'afició per la porta gran. 

Hi havia molta gent a les Comes contra el Lloret i estem contentíssims. Va estar molt bé guanyar així i més pel que significava el partit. Va ser especial, sentir-me estimat pel públic, el club i els companys. Estic molt satisfet i guardaré un gran record d'aquests anys.

Durant tots aquests anys que ha jugat a l'Igualada, s'ha anat eixamplant la distància entre els grans i els clubs mitjans de Catalunya sobretot pel tema econòmic. En els primers anys, l'Igualada encara podia guanyar i sorprendre al Barça al Palau, però tot ha canviat. Com ho ha viscut? 

Hem guanyat moltes vegades als grans. En aquests anys, els clubs s'han hagut de reinventar i confiar més en el planter.  Hi havia temporades que semblava que havíem de baixar, cada any al principi hi havia dubtes. I mira, al final, tot i que hi ha hagut anys complicats, hem aconseguit la majoria de vegades classificar-nos per competició europea. I durant aquest temps, el club ha fet un canvi: quan vaig venir, al planter hi havia el Ton i poc més. Ara, en canvi, gairebé tots els jugadors són de casa. Hem vist com creixia el planter i els hem acompanyat.

Queda Andorra. El fet d'anar sense pressió i amb la permanència a la butxaca els beneficia?

Sí, hi anem sense pressió i crec que estem al nivell dels altres equips que hi juguen. De fet, aquest any n'hem guanyat a alguns. Volem donar la sorpresa, però a quarts ja ens trobarem al Sarzana, que és un equip molt experimentat. Seran uns quarts molt durs, però és el final de temporada i ho volem donar tot.

L'any que ve pot tornar les Comes, però serà com a rival. No es confondrà en els primers compassos de partit?

Quan torni serà especial, és clar. Sempre he estat company de l'Elagi, primer al Vic i després a l'Igualada. Mai li ha fet un gol oficial (somriu) i em farà il·lusió.