Teresa Roig: "Amb el coronavirus, estem més atents a viure l'experiència que no a posar-hi paraules"

Com porta el confinament? I com porta una escriptora el confinament? Quin dia a dia té?

Doncs prou dignament, amb els malabarismes que suposa ser mare, mestressa de casa i treballadora, tot alhora, en una situació com aquesta, i procurant mantenir una actitud positiva. Personalment vaig començar amb l'objectiu d'aprofitar aquesta oportunitat al màxim, fent llistes de coses (entre les quals hi havia, òbviament escriure i llegir al capdavant), però a poc a poc he anat canviant les prioritats. Menys és més. I com a escriptora... Ho porto fatal, igual que molts dels meus col·legues. Sento que els ànims i l'atenció estan més posats, vulguem o no, en viure l'experiència que en posar-hi paraules. Em consola aquella frase que van dir-li a la Rodoreda: primer viu, després escriu. Doncs això. Que tot arribarà.

Ha escrit quelcom des que va començar el confinament? Què en concret? Hi surt el virus?

He escrit molt, sí, però bàsicament missatges a la família i amics. Ara, no sempre el virus ha estat el protagonista de les converses. En alguns casos ha sigut només l'excusa per reprendre la comunicació o intensificar els vincles. De fet, malgrat tot, en aquesta història, crec que no necessàriament ha de ser-ho. La nostra atenció marca la diferència i, per mi, la gran protagonista, és la incertesa que ens ha envaït i sacsejat a tots i totes des del principi d'aquest tràngol; per molt que ens entestem a negar-la, perquè ens incomoda reconèixer com en som de vulnerables... Sols espero que es transformi en coses positives, com una major consciència sobre el nostre modus vivendi, i com aquest afecta el medi ambient.

Estem en un moment que és més ficció una gran història d'amor (partint de la base que no es pot sortir de casa) que un estat totalitari que deté o executa els que surten del confinament (cas de Filipines). Deixarà empremta a la literatura?

Oi tant! Em consta que molts editors estan ja acollonits per la quantitat d'obres que els arribaran quan això acabi! Bé, bromes a banda, qualsevol fet històric— i aquest ho és i ho serà— desperta la creativitat i l'interès a parts iguals, així que ja ens podem preparar per al tsunami... És clar que serà interessant veure la varietat d'enfocaments i arguments al respecte. Ara, com m'agrada dir sempre, totes les històries són històries d'amor, i l'aventura que estem vivint actualment, també ho és; una plena d'enyorança pels que estan fora del nostre abast, de malenconia pel que va ser i qui sap en el futur com serà, de passió continguda pels enamorats, d'afecte i cura per a la quitxalla i les persones grans... I dels divorcis que potser també hi haurà, és clar.

Ray Bradbury, Manuel de Pedrolo o George Orwell van escriure sobre distopies basades en un estat policial. Les veu d'una altra manera ara?

La veritat és que no. Continuo pensant que es tracta d'obres de ficció admirables, projeccions futuristes molt versemblants, de la mateixa manera que passa amb sèries com 'Years and years' o 'Black Mirror'... Possibles escenaris inquietants que acoto en l'univers de l'entreteniment o que, ni així, com 'Handmaids tale', que vaig deixar de veure perquè literalment no podia. De nou, em reafirmo en el poder de l'atenció. Sóc de la corda de l'empoderament i l'actitud optimista jo, i penso que som responsables i creadors del nostre present i del nostre futur, en cada moment, en cada decisió que prenem, en cada acció que fem o no... I que ser-ne conscients, i actuar en conseqüència, marca la diferència. I més que la marcarà.

Què es pot llegir ara? Les llibreries no estan obertes. Quin llibre compraria si pogués ara?

Ara mateix llegeixo poc, la veritat, però el poc que llegeixo són llibres d'assaig (no en tinc mai prou de neuropsicologia, per exemple, tant des de la vessant més científica com de l'espiritual), i lectures infantils que compartim en família. Ara, si les llibreries estiguessin obertes, o hagués tingut la previsió d'anar-hi abans que el confinament s'intensifiqués m'hauria comprat algun dels llibres de la meva interminable llista de lectures pendents, entre les quals hi ha 'El secret del bosc vell' de Dino Buzzati, 'El primer trago de Cerveza y otros pequeños placeres de la vida' de Philippe Delermo 'Capitalismo, consumo y autenticidad' d'Eva Illouz.

Encara no podem veure quin món hi haurà després del coronavirus. Una narrativa compromesa o una literatura d'evasió?

Penso i espero que ambdues coses, però, sobretot, amb mesura. No m'agraden els extrems i crec que el terme mitjà és el quid de la qüestió. Jo vull (i seguiré contribuint) per fer possible un món més net, on cada persona faci ús només dels recursos que veritablement necessita, facilitant així que n'hi hagi per a tothom, inclosos els altres éssers vius. I pel que fa al sector editorial, ja que fas el paral·lelisme, m'agradaria creure que prendrà consciència sobre el malbaratament de recursos en el que també contribueix i ens estalviarà obres que no aportin valor, literària o científicament. Resulta absurd fer llibres que acabaran trinxats, ni que sigui per a reciclar-los una vegada i una altra en una absurda roda consumista. És clar que sempre millor consumir llibres, que almenys ens permeten exercitar les neurones del cervell, que no empassar-se programes de televisió, que les fregeixen...

I l'humor? Hi ha els milers de testos que fallen, però d'altra banda, el sofriment de també milers de famílies. L'empremta que dèiem també serà apartar l'humor?

Diuen que el sentit comú és el menys comú dels sentits, però sovint el gran oblidat és l'humor. Certament costa mantenir una actitud alegre, optimista o festiva, sabent que hi ha qui pateix les conseqüències del virus o del confinament... Però el 50% del que vivim és com ens ho prenem— o potser més i tot!– així que espero que el bon humor es mantingui, dins dels límits del respecte. Crec que és possible, tal com el gran nombre de 'memes' que corren des de fa temps demostren. I així ho espero, vaja. En el meu cas, fa temps que treballo en una novel·la que barreja humor i drama, i està sent tot un repte... Però bé, no farem espòilers.