TORNAR

Terratombats: "No volíem treure el disc fins que ens satisfés. I ho fa, és 'Bestial'"

Entrevistem als Terratombats, que avui donen a conèixer el seu darrer treball: ’Bestial’

cultura
Dimarts, 22 març 2016. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Un dels seus disc es deia ja 'Aires de primavera' i, aquest 2016, amb la primavera, ha arribat també un nou treball dels Terratombats. El grup de rumba anoienc s'ha reiventat i amb 'Bestial' ofereixen una proposta amb els seus ingredients més habituals, però també amb ritmes nous. El grup manté per aquest 'Bestial' la seva base habitual: Ricard Carles, Marc Poch, Carles Carpio, Arnau Pons, Guillem Farrés i hi suma Abel Boada i Marcel Puig. El nom es deu al primer tema del disc. Fa referència a la part instintiva de l'ésser, la que volem que surti, la de la desinhibició per ballar, passar-s'ho bé. 

 

Aquesta criatura ha tardat a sortir.

L'hem esperat molt temps, ha tingut una llarga gestació fins que s'han alineat els astres. Un dels factors ha estat la nostra pròpia exigència, perquè volíem sortir amb un rentat de cara, amb una reinvenció a nivell musical i de lletres. (podeu descarregar-lo aquí)

Què s'hi troba?

Bé, volíem canviar el model però mantenir l'essència. Obrir-se a altres estils. Hem trigat dos anys i el que l'escolti se sorprendrà si només espera rumba. Hem parit aquest EP amb un altre mètode de treball. Hem anat a poc, a poc, però per fer-ho bé. I si és cert que ha costat molt i molt, perquè cal coordinar vuit persones, i no podíem treure el disc fins que el producte no ens deixés satisfets. Hi ha moltes hores a darrere, però ha valgut la pena. Són set temes, cinc dels quals són cançons noves.

Han esperat dos anys i porten cinc cançons noves. "Al disc petit hi ha la bona confitura"?

Ve a ser això una mica. Som una banda amb vuit persones i hem anat al detall amb les cançons. L'any passat ja treballàvem amb el material, però no l'hem ampliat més i hem triat aquest format per estar a l'alçada de les expectatives, uns màxims de qualitat i que tot el treball fos consistent. 

La rumba és innegociable?

Fins ara era en exclusiva. Ara segueix en el nostre ADN, però provem altres coses. Ens ha costat Déu i ajuda i també s'hi nota l'arribada de membres nous, que han refrescat la nostra proposta musical.

Terratombats sempre ha tingut un component crític. Segueix viu aquest accent rebel?

Sí que el tarannà crític hi ha estat sempre, però aquesta crítica sempre ha vingut acompanyada d'un toc d'humor. És una de les premisses de la nostra manera de ser que procurem conservar. No és crítica acompanyada de música, sinó que retratem la realitat i el que veiem. I una mica hem evolucionat. El cert és que els temes crítics sempre han anat acompanyats de temes festius.

El 80-90% de les cançons des dels Beatles fins a dia d'avui són sobre amor, però el percentatge en els Terratombats és molt inferior. Diria que no arriba la meitat, o és menys?

Sempre ho hem fet d'una altra manera. N'hi ha alguna que parla d'aquest tema, però amb humor. De les cinc... diria que una, i gràcies.

En la llarga gestació del disc hi ha hagut el 9-N, les plebiscitàries, manifestacions... Un grup amb la càrrega política de les vostres cançons ho reflecteix, ara?

Mai hem fet reivindicació amb l'excusa de la música, com dèiem. A les lletres del disc queda al marge aquest tema, però naturalment, a nivell personal i de col·lectiu, vivim i sentim el procés d'independència.


1 Comentaris

E

Eduard

Igualada

22 de març 2016.10:55h

Respondre

FELICITATS pel nou treball i FORÇA per continuar

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic