Ton Lloret: "Es torna al poble perquè les grans ciutats ja no ofereixen bones condicions de vida"

Ja ha escrit i col·laborat en altres edicions i llibres. El procés per aquest quan va començar?

Vaig obrir el compte de twitter de @Repoblem el 26 d'agost del 2020. Era un moment on s'acostava la segona onada i es venia dels tancaments de les ciutats, amb molta incertesa.

Quin era l'objectiu del compte?

Hi havia una dinàmica de persones que volien anar a viure fora de les grans ciutats. La qüestió era poder-los connectar amb els pobles que més necessitaven aquesta gent, perquè s'estan despoblant. Em van proposar fer un bloc des de l'Associació de Productors Catalans. Es tractava d'històries de la gent que havia fet aquest pas de la ciutat al camp, però no exclusivament des de la gran ciutat, sinó també des de ciutats mitjanes com per exemple Igualada. I no només els que ho han fet arran del confinament, sinó també de la gent que havia fet aquest moviment abans, perquè podien fer un balanç i explicar més coses dels projectes de vida que hi havien creat.

I en el llibre, que es vol reivindicar o assenyalar?

Em van proposar de fer-lo des de Cossetània Edicions. Volia reflectir com és la vida de les persones que han fet aquest pas, però també fer una reflexió sobre altres temàtiques que afecten aquest món, com ara el relleu agrari o la transició energètica, l'impacte de les renovables, l'emprenedoria, les activitats de productors locals o artesans, entre d'altres. Val a dir que el fenomen d'aquesta tornada al camp no és el mateix quan vas a Clariana, que és a un quart d'hora d'Igualada i els seus serveis, que quan vas a Ossera, que també és el camp, però que la ciutat més pròxima és la Seu d'Urgell, a una hora en cotxe.

Com son aquestes famílies que fan el pas?

Molt diferents. No hi ha un perfil únic i volia trencar aquest mite. No és només el fet mediàtic de la gent de Barcelona que aterra en un poble petit. No és uniforme. El primer cas que es va materialitzar amb Repoblem a ser una família de Valls que es va traslladar al Montseny. Hi ha un dels casos que apareix al llibre, el de la Júlia, que "torna" a la Terra Alta, d'on havia marxat per anar a Barcelona. En les edats i en els propòsits també hi ha moltes diferències: hi ha aquells que estan a un pas de jubilar-se i se'n van al camp o els emprenedors que s'hi traslladen per començar un projecte cultural.

El subtítol: 'L'any que vam tornar al poble'. Per què l'ha triat?

Amb el subtítol volíem englobar no només el fet del retorn, sinó una mirada cap al món rural i el procés que es va produir fa un segle —l'èxode a la gran ciutat— i el contrast amb què pot passar ara. Hi va haver una fuga d'habitants i no es mirava el que es deixava enrere. Moltes famílies encoratjaven els joves a marxar per buscar un futur millor lluny del poble. El coronavirus ha estat una aturada. Un moment per veure que les ciutats ja no son un ascensor social. Ara, a les grans ciutats, el jovent (i no tant jovent) ho té difícil per trobar bones condicions de vida, ja no es manifesten com a lloc natural de progrés, tal com s'havia inoculat a la gent. No ofereix habitatges dignes ni llocs de feina en condicions a tothom.

A més del coronavirus, què més ha intervingut en el canvi de xip?

Entre altres coses, potser l'augment de productes de proximitat, que ara es posen més en valor. Tenim més consciència del valor que té l'entorn immediat.

'Ventdelplà' va ser una sèrie pionera, en el retorn al camp?

(riu).

Com son aquestes històries de retorn?

Les hem enfocat de dues maneres diferents. Era tardor i agafava el cotxe cada setmana per anar a un lloc i parlar amb la família que s'hi havia establert. Però també, reflectir com és aquest lloc de retorn. Per això, hi ha vuit històries de les persones repobladores i vuit històries del lloc on van; com és l'entorn i els pobles i quines problemàtiques i reptes afronten la gent que ja hi viu. I quins projectes tiren endavant els qui estan al capdavant dels seus ajuntaments.

Quina història ressaltaria?

Vaig anar a Àrreu (Pallars Sobirà), despoblat des de 1981. Un "avís" del que pot passar. Parlem dels pobles que ara tenen nous habitants, però no podem oblidar les desenes de pobles que ja estan deshabitats. Tots aquells pobles que ja s'han perdut i els coneixements que s'han esvaït amb la seva pèrdua. I també hi ha la introducció que fan Eduard Trepat Deltell, geògraf, i Gemma Estany Ferrer, ambientòloga; que són coordinadors tècnics d'ARCA. També hi ha una presentació a càrrec del Mario Urrea, president de l'Associació de Micropobles de Catalunya.

Què opina del programa pilot de la Generalitat de repoblament? Hi ha tres municipis de l'Anoia que hi participen.

Està molt bé, però arriba tard. Quants pobles hem perdut, ja? La inversió serà de dos milions, el mateix any que han donat 2,6 milions per a la cadena de gimnasos DIR. La qüestió és que no hi ha cap calendari per reequilibrar el país, quan tenim el 35%, pel cap baix, de territori afectat pel despoblament.