Toni Argelich: "Una iaia pot portar samarretes Dütch Delight, per què no?"

Dos catalans que tenen una marca que es diu Dütch Delight. Com surt aquest nom?

Cercàvem un nom internacional i ens agrada Amsterdam, per l'ambient, per la sensació que hi ha coses prohibides que allà són possibles. D'aquí vam pensar en quelcom que tingués una connotació de prohibit, de petites delícies de disseny que posem a l'abast. I així va sorgir Dütch Delight, "delícies holandeses".

Com van entrar en contacte amb Bernat Pallarès?

Fa molt temps. Teníem amics comuns i en colla vam començar a fer coses junts. Fa uns anys ell va engegar treballs amb serigrafia i vam acabar fent la nostra roba, estampant samarretes al garatge de casa. 

Quant fa que són marca?

Legalment uns tres anys, quan vam començar a fer servir el nom comercial. La sonoritat i la vessant global ens va fer triar el nom de la marca. 

I per a qui estan pensades aquestes samarretes i dessuadores?

Un ventall que va de l'adolescència fins els 30 anys, o més. El 'target' és de 16 a 30 anys, que va eixamplant-se, perquè la gent de 35 a 40 anys ho veu molt pròxim. Principalment, creem una samarreta per als joves, amb un disseny pensat per sortir el dissabte a la nit, més que per portar-lo habitualment. Un 'look' diferent: simple, però que vesteix.

I què fem amb la gent de la tercera edat que la vulgui portar? Una iaia?

Clar que sí! Una iaia també pot portar les nostres samarretes, per què no? Hem vist gent gran que les vesteix. Perfecte!

Amb quins colors us referencieu per crear?

Principalment el negre, tot i que ens estem expandint a altres tonalitats fosques, com el 'burgundy' o els grisos.

Anomenant-se Dütch faria pensar que el color bàsic és el taronja, sobretot per la selecció holandesa.

Ho sabem. Ens diem 'Dütch' però no teníem pas pensat el taronja, tampoc ara. A partir del negre, cerquem colors que hi combinin bé, i són colors i tonalitats fosques. Ens basem en la cultura d'Amsterdam, cert, però el taronja de moment no el tenim al cap.

Són per a home o per a dona?

Són productes unisex. Ara estem pensant jaquetes també per ambdós perfils, per bé que hi ha coses que fem que sí que tenen un públic predominantment femení.

Quina persona l'ha sorprès més que vestís la marca?

La Dulceida, una bloggera de moda. Es diu Aida Domènech i hem col·laborat amb ella. Li va agradar el nostre estil i ens ho va fer saber. Ens va sorprendre molt, i molt gratament.

On es fan les samarretes?

Són 100% producte català. Ho dissenyem tot aquí i es fan a Mataró. Abans ho fèiem a fora i els acabats es remataven aquí, però les nostres col·leccions es fan a Catalunya, com la que és a punt de sortir.

Quan sortirà?

Després del Rec. La volíem treure aquest maig, però no ha pogut ser.

En una setmana seran al Rec. Com és ser tan a prop de casa venent el disseny propi?

És una oportunitat de conèixer el nostre client, de tenir dades de com va la nostra marca. Ens permet saber què funciona del producte i quins són els models que cerquen més per comprar. I, és clar, m'agrada veure que la gent d'Igualada l'acaba portant després.

En ser igualadins, es reben molts 'inputs' de la gent que porta les samarretes? Us coneixen?

Ens ha passat cops, sí. Saben que sóc el dissenyador i em feliciten pel carrer. És gratificant.

Com treballen dos dissenyadors junts? Han de discutir?

Dialoguem, més que discutim. Sempre trobem una solució i arribem a un punt mig. La marca és de tots dos i cal concordar. I si cedeixes en alguna cosa, posteriorment l'altre també ho fa. Cal saber cedir, però acostumem a arribar a l'acord.

Són de la mateixa colla d'amics. Es posen d'acord per no portar la mateixa samarreta? I per no parlar de feina?

Ens veiem quasi cada dia. Ens entenem molt bé i fora del treball no surt massa el tema. I sí, a vegades ens hem trobat que portem la mateixa samarreta, però en ocasions comptades. De fet, són samarretes per dies puntuals. Rarament coincidim. Ara bé, si anem a fires si que ens organitzem per no portar la mateixa. 

Si és preferentment per sortir els dissabtes...

També es pot portar els dies de cada dia, clar. Col·lectius com els 'skaters' les porten sovint. El fet diferencial és que serveix per mudar, també.