Carlos Vico: "Vaig aprendre dels inuit, els víkings no ho van fer i van desaparèixer"

No hi ha hagut hivern aquí, però hi ha qui el va a cercar.

Sí, cercàvem un entorn molt complicat, on no hi hagués cap tipus de recursos. Un entorn espartà. Als Alps podria fins i tot tenir llenya, però a Groenlàndia no hi ha res. Gel i roca. Una situació extrema, també a nivell mental.

Va estar amb els inuit (esquimals) que viuen arran de costa. Com viuen? Com es comunicava amb ells?

Han d'estar a prop de la costa perquè viuen del mar i dels recursos. Amb ells xapurrejava l'anglès. Més o menys ens enteníem.

L'ambient més semblant al de Groenlàndia que havia vist quin és?

Els Alps, però és molt diferent. A Groenlàndia el clima és àrtic, i encara que caminis per roca, hi ha moltes plaques de gel. Els inuit em van ensenyar, els quatre dies que vaig estar amb ells, com diferenciar els tipus de gel. El 50% del meu trajecte va ser per un fiord, sobre aigua congelada, però ho va empitjorar una nevada que feia impossible saber què era el que estava trepitjant.

Els inuit (esquimals) diferencien entre desenes de tipus de gel i de color blanc, diuen.

Sí, però amb l'anglès rudimentari que m'ho explicaven no em va quedar gaire clar.

En què es basa la supervivència dels inuit? Les foques i les balenes?

Les foques, principalment, també altres peixos que pesquen. No tenen subministrament de productes frescos a diari, no hi ha fruita, reben menjars liofilitzats com a molt.

Yatekomos?

Per exemple Yatekomos, verdura seca, menjar deshidratat.  

I què menjava vostè?

El mateix que ells, carn de foca, peix, el que em donaven. Vaig estar quatre dies amb els inuit i quatre de ruta. La ruta era caminar i caminar, amb un punt d'inici i un de final, però em vaig quedar a 12 quilòmetres del final. Em va agafar l'huracà Alex i em va enxampar vents, nevades, tot de cop.

Durant l'hivern de l'hemisferi nord podria haver anat a l'Antàrtida on hauria estat més fàcil. Per què no?

Perquè buscàvem les condicions més difícils: poques hores de llum, sis, i la resta nit. Avançar de nit, no veure què tens al voltant, el risc de topar amb óssos polars. Volia viure tots aquests riscs. 

Aquestes condicions i les nits tan llargues fan que els habitants d'aquestes zones tinguin una ràtio de suïcidis molt alta?

La vida allà és molt dura, però ara a més, tenen accés a la cultura europea i americana a través dels dispositius electrònics, veuen com és la vida en un altre lloc. És clar, després quan veuen que no tenen diners per viure com fora, en aquells pobles tan petits...

Compten amb ajudes econòmiques?

Sí, però el problema és que durant el dia, amb aquestes necessitats bàsiques cobertes, tenen molt temps lliure. No hi ha oficis, caçar o res. Estan el dia a casa, fent el cafè, com a molt, i amb tanta desocupació acabes tenint massa temps per pensar.

Quin era el punt on es trobava vostè?

Kulusuk, un poble de 150 habitants, a la part est, la cara fosca de Groenlàndia, la menys habitable. Kulusuk té un aeroport i vam partir d'allà. Els inuit quan van veure la ruta que volia fer em van preguntar "per què" i amb quina finalitat ho feia. Els vaig explicar els meus objectius i no entenien que ho anés a buscar. 

Pels terrenys que hi ha no hi pot haver una agricultura viable, per tant, només poden dependre de caçar o pescar, per obtenir nutrients. Depenen molt del medi i noten més el canvi climàtic?

És així. Abans, les foques per respirar havien de treure el cap per un forat en el gel i el caçador podia esperar en aquest forat per arponejar-la. Ara, amb tot el gel desfet, ho tenen molt més difícil. Ara, com a molt poden caçar una foca o dues per setmana; abans, sis potser.

Els víkings noruecs no van poder prosperar allà a Groenlàndia, però vostè sí.

No van voler aprendre dels inuits i de la seva forma de vida, que és més sostenible. 

Quatre dies de ruta. Anava amb la idea de ja no dormir?

Com a molt dormia entre tres i quatre hores cada dia. Dormir quaranta minuts, moure't i escalfar-te i tornar a provar de dormir quaranta minuts més. 

I què menjava?

Havia de menjar carn de foca i la portava, però no en vaig menjar. Necessitava aigua per fer-la passar i no es van donar les circumstàncies, no donava a l'abast desfer l'aigua amb la calor del cos per aconseguir la que em feia falta per digerir la carn. Vaig perdre vuit quilos en quatre dies. Per beure portava una cantimplora, la posava entre la primera i la segona capa de roba. S'escalfava i feia glopets.

Els óssos polars no deuen estar arran de costa...

Doncs ho estan, el seu menjar principal és la foca. Vaig estar de sort de no trobar-ne, perquè és l'època que en van a caçar. Em devien olorar i van pensar que estava massa boig com per provar-me.

Quins altres animals hi ha?

Vaig veure petjades de guineu àrtica. Hi ha corbs, altres aus, peixos, és clar... poca cosa més.

Les expedicions dels exploradors que van anar per primer cop als Pols depenien molt dels gossos. Tenia pensat recórrer a algun animal?

La idea era emportar-me un gos, per l'escalfor i per les funcions d'alarma que podia fer si venia un ós. Però la natura dels llops que tenen fa que quan han d'allunyar-se del grup no vulguin. 

Quin grau de domesticació tenen els llops a Groenlàndia?

Només fan cas al seu amo inuit. Amb mi, el gos només hauria volgut tornar amb el seu grup.

Quan li entrava el fred, temia acabar patint el que diuen "la mort dolça", quan ja no notes el mal?

Sí, et vas adormint, hi ha aquest fenomen. El cap em funcionava bé encara, tot i que el cos estava baldat. La ment em va salvar i em va mantenir el cos despert. Vaig escoltar la meva família, visions, cada cop que m'adormia, i així em tornava a despertar. 

Amb sis hores de sol només, tan a prop del Pol Nord, les referències devien ser més difícils. Com es guiava? Quan podia trigar a arribar l'assistència?

Per un GPS connectat a un satèl·lit, però em va fallar. Gràcies al Google Earth. L'assistència podia arribar en una hora, però és clar, amb l'huracà no es podia aixecar en el moment que vaig caure a l'aigua. I vaig estar 14 hores fins arribar a un poble, amb el risc d'hipotèrmia. Els inuit van estar contents, perquè quan els deia que faria nit al ras em recordaven "la nit porta la mort".

Després de patir hipotèrmia, torna a casa i va en màniga curta. 

Aquí no estem tenint hivern, i ho pagarem, aquest estiu serà terrible. A Groenlàndia, les afectacions al medi s'entenen molt més ràpid i veus la causa-efecte; aquí tardem més, però en cinc anys patirem severs efectes pel canvi climàtic, no caldrà esperar al 2100.

Kulussuk, on va estar, té 150 habitants. Els inuit entenen que no poden créixer més, o tenir més fills, perquè no poden sobreexplotar el medi?

Correcte. Viuen en consonància amb el que tenen. Tenien un equilibri espectacular i veuen els efectes del nostre tipus de vida. Ara pateixen per les escombraries, perquè ells sempre havien treballat amb eines i material biodegradable. 

On serà el pròxim repte?

Primer recuperar-me. Tinc congelacions encara. Buscaria un entorn on sigui més fàcil gravar i mostrar el material audiovisual, un bosc, una jungla. 

Nova Guinea? Amazones?

L'Amazones éstà trillat. Nova Guinea és una de les illes que m'agraden, però també la zona de Kamchatka, a Rússia, on  fa fred però hi ha boscos i recursos. 

A l'estil 'Dersú Uzalà'.

Sí, és una pel·lícula molt maca. Volem trobar ètnies i tribus que encara visquin de forma ancestral i poder aprendre d'ells. A Nova Guinea n'hi ha.

A Nova Guinea hi ha caníbals també.

Pot ser divertit, a veure qui corre més (riu).