Què ofereix el Projecte Boscos que atregui cada any a tantes persones?

A nivell general ofereix la possibilitat de conèixer una realitat diferent a la que estem acostumades les persones que no vivim al Pirineu. Ens ajuda també a conèixer les problemàtiques que aquest territori afronta i, no en som conscients, que ens afecten en el nostre dia a dia. La qualitat de l'aire que respirem, l'aigua que bevem, els paisatges dels que disfrutem no serien possibles sense els boscos del Pirineu.

En aquest sentit, Projecte Boscos de Muntanya ens dóna l'oportunitat de tornar-li una mica de tot això que ens aporta a través de feines de voluntariat mediambiental. Tasques com la silvicultura, l'arrenjament de camins o la bioconstrucció ajuden i molt a preservar l'ecosistema dels boscos del Pirineu. De fet, aquesta tasca de voluntariat no la realitzem de manera altruista. El bosc no ens necessita, sinó que som nosaltres qui els necessitem. La pregunta que ens hauríem de fer doncs és què fem nosaltres per aquest entorn tan necessari i alhora tan valuós.

Es necessiten voluntaris al llarg de tot l'estiu? Quantes persones hi participen?

Sí, al llarg dels tres mesos. L'estada és d'una setmana perquè hi ha molt demanda. Les setmanes amb més voluntaris són a l'agost. En tot l'estiu poden venir unes 500 persones.

Quines ubicacions hi ha?

Hi ha tres camps diferents. El primer a Massís de l'Orri, al Pallars Sobirà; n'hi ha un altre a Ginestarre, a Ribera de Cardós, també al Pallars; l'any passat se'n va obrir un tercer, a Espinavell, al Ripollès.

Com i quan va ser la teva primera experiència?

La meva primera experiència com a voluntari va ser fa quatre anys. S'acostaven les vacances d'estiu i vaig decidir realitzar un voluntariat mediambiental. Vaig pensar que la millor opció era Projecte Boscos de Muntanya ja que me n'havien parlat molt bé i el Pirineu és un entorn molt diferent del que tenim a l'Anoia però relativament a prop. Vaig realitzar la meva primera setmana de voluntariat al Massís de l'Orri, molt aprop de l'estació d'esquí de Port Ainé, al Pallars Sobirà. Allà estavem, acampats a uns 1.800 metres.

I com és el dia a dia d'un voluntari?

En aquella ocasió, consistia en realitzar feines de silvicultura (aclarides per afavorir l'ecosistema i espècies protegides com el gall fer), feines per afavorir la pastura dels ramats, tasques de bioconstrucció per evitar esllavissades i censos d'espècies en perill d'extinció. El grup de voluntaris era molt heterogeni, amb edats, experiències vitals i procedències molt diverses. Al llarg de la setmana també es van organitzar xerrades sobre el Projecte Boscos i també sobre el Parc Natural de l'Alt Pirineu, espai dins del qual treballàvem. L'experiència va ser tant positiva i tant intensa que l'any següent vaig decidir fer un pas més a nivell d'implicació en el Projecte i em vaig convertir en Cap de Colla, que és la figura que està amb els voluntaris en les feines del dia a dia.

Quina incidència s'ha vist aquests quatre anys?

En primer lloc poder posar un granet de sorra en la millora dels boscos del nostre país. Però més enllà de la feina que es fa al llarg de la setmana de voluntariat, i que és molta, jo diria que el més important és el canvi de xip que es produeix quan acabes la setmana. T'adones que la gestió dels boscos és indispensable per la nostra supervivència i que la feina que fem pels ecosistemes del nostre entorn no es pot reduir a una setmana de voluntariat a l'estiu sinó que implica els 365 dies de l'any. És, doncs, una bona manera dapropar-se a un entorn massa vegades idealitzat i poc conegut, amb unes problemàtiques concretes que cal que com a societat afrontem de manera urgent.

Les inscripcions, a https://www.projecteboscos.cat/inscripcions