Entrevistes

Quico Tretze, 'alter ego' d'un igualadí de 36 anys -el nom ens el guardem-, porta des de fa molts i molts anys, una motxil·la plena de música. Música, sí, però poesia també, estudis d'enginyer, activista cultural... Són moltes maletes i un llarg bagatge que ara es presenta, després del pas per molts grups, en la seva essència musical en solitari. Avui -dia 13, clar- apareix el seu disc 'Perdut e amat', a www.cd.quicotretze.com

On serà el proper barri dels adobers? Amb la creació d’un altre polígon, entre Igualada i Jorba, s’obre un nou escenari per al sector, que afronta el doble repte de fer-se fort davant la situació econòmica i el futur incert que té la ubicació actual de les empreses. Formació i innovació són les constants que el gremi no vol perdre.

Berguedà de naixement, Jordi Rafart fa onze anys que es dedica professionalment a la moda. Forma part d'una generació de dissenyadors que han anat madurant al caliu de les Rec.0 Experimental Stores on aquests dies  tornarà a ser. 

El Toni Guix (Igualada, 1977) és un amant de les essències. És cuiner, i això ja ens dóna alguna pista, i evidentment també és bon menjador. Va ser cap del cau, que sempre es nota, i coneix tots els racons de la comarca; li encanta caminar, córrer i anar en bicicleta. També és el cap de folres dels Moixiganguers d'Igualada. Però el Toni Guix és igualment un amant de les essències perquè és un home senzill, es relaciona amb els altres sense complicacions i afronta qualsevol problema amb una resolutiva manera de ser basada en el sentit comú. Es fa estimar. D'ell sempre se'n senten bones paraules, i el que és millor és que se senten des de molt abans que superés un càncer de còlon. Diu que això no l'ha canviat i que, malgrat les seqüeles que li han quedat, ell és el de sempre.

La setmana passada, els socis de la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA) van reeditar la seva confiança en l'actual president, Blai Paco Sánchez, que ostenta el càrrec des del 2013, en substitució de Ramon Felip. El president està al capdavant d'una junta de 27 membres que agrupen diferents sectors de l'activitat econòmica. En la seva vida professional, es desenvolupa com a president d'Intarex, una empresa de solucions de software amb seu a Igualada.

En declaracions a AnoiaDiari, Santi Vidal i Marina Llansana expliquen les claus del seu nou llibre, "Una Constitució per a Catalunya", que van presentar ahir a l'Ateneu Igualadí. Amb ells conversem sobre el futur de Catalunya; Vidal es mostra esperançat amb el procés sobiranista i assenyala alguns dels pilars de la que seria la nova constitució catalana.

Va néixer fa quaranta anys a Badalona -ciutat d'on ha sortit un altre crack de la comunicació, com en Toni Soler, però que també ha donat gent com el Xavier Garcia Albiol- però té mig peu a l'Anoia, on ara fa vint anys rondava a la que avui és la seva parella (hostes vingueren...). Va fregar plats i cassoles a diverses emissores de ràdio (alguna de matinada) i, després de passar per l'escola del Minoria Absoluta, ara cuina cada dia el menú d'un dels programes amb més èxit de les ones al nostre país. Té el privilegi -guanyat- de treballar en allò que més li agrada i apassiona i de fer-ho envoltat de la gent que més el fa riure del món. Amb el Jair Domínguez, la Candela Figueras, el Xavier Pérez Esquerdo i el Llimoo formen "un equip d'investigadors que fa riure". Els podem escoltar cada dia a la "segona hora" del migdia, a RAC1, l'emissora que ha donat un tomb al panorama radiofònic al nostre país apostant per la innovació i per programes i professionals valents. Guionista, col·laborador en diversos programes de ràdio i televisió (Polònia, Crackòvia, entre d'alres), el podeu llegir cada setmana a les pàgines del diari Ara o dels seus dos llibres, Com ser un bon català (Columna, 2014) o En Quarantena (Columna, 2015). També el podeu llegir en 140 caràcters, si seguiu al @Quimkong. Parlem amb el Quim sobre la ràdio, sobre l'humor i els seus límits, sobre la política (i els seus límits), sobre les crisis dels quaranta... I també parlem sobre Igualada i els igualadines. No ens n'escapem...