“Això vol dir que sóc capaç de fer qualsevol cosa?”

El curiós incident del gos a mitjanit

Afortunadament per tots aquells que no van poder gaudir-la el seu dia -o per aquells que vulguin repetir- torna, al Poliorama en aquesta darrera ocasió, El curiós incident del gos a mitjanit, adaptació teatral de la novel·la homònima de Mark Haddon, amb la brillant direcció de Julio Manrique. Immens treball actoral i de tot l’equip tècnic. Menció especial a la música original, a càrrec de Marco Mezquida.

Se n’ha parlat molt sobre aquesta adaptació del genial dramaturg Simon Stephens, autor vinculat al Royal Court Theatre i molt conegut pels assidus a la Sala Beckett, ja que el 2011 va representar l’obra Londres i des del 2009, a més, coordina el taller internacional de l’Obrador d’estiu. I no és per menys: entrades esgotades en les anteriors estades al Lliure; tres Premis Butaca 2015; quatre Premis de la Crítica 2015; Premi Ciutat de Barcelona per a Pol López, actor que el passat dimarts va rebre, a més, el premi Butaca pel seu Hamlet; etc.

Sóc conscient que no seré molt objectiva, no només per la qualitat inqüestionable de tot l’equip, sinó perquè, entre d’altres coses, el tema que vertebra l’obra em toca de ben a prop. Tanmateix, conduïda per aquest entusiasme, em permeto la gosadia d’afirmar que la història que ens ocupa, la del Christopher, la del seu pare, la de la seva mare, la de la seva professora, la de l’Ed, la de la veïna, fins i tot, la del Roger…; d’alguna manera, és la història de tots nosaltres. Qui l’heu vist, probablement, sabeu a què em refereixo.

L’argument segurament us resulta familiar. Tot arrenca quan en Christopher Boone, un intel·ligentíssim adolescent amb trets autistes, possiblement de l’anomenada síndrome d’Asperger, tot i que no s’especifica a la història -sí, una etiqueta innecessària més-, descobreix que algú ha mort el gos de la senyora Shears i vol esbrinar qui n’és el culpable. En Christopher no suporta les mentides i li costa entendre el llenguatge no verbal, el subtext de les situacions més quotidianes. La seva veritat acaba desarticulant les “mentides” que formen part de la seva vida tot oferint, a més, una manera diferent de veure el món: la seva.

La col·laboració público-privada entre el Lliure i l’empresa 3xTR3S (Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa) han fet possible aquesta 3a Temporada i fins el 15 de gener hi ha temps. Un veritable luxe que poguem tornar a viatjar amb el Christopher, un dels herois del Manrique, com diu al programa de mà i de molts de nosaltres, i que ens recordi que, si ens ho proposem, som capaços de fer qualsevol cosa. Com ell. Com tots els Christophers a qui tenim el plaer de conèixer.

A partir de la novel·la de Mark Haddon "The curious incident of the dog in the nighttime”. Adaptació de Simon Stephens. Intèrprets: Mireia Aixalà Siobhan; Ivan Benet Ed; Carme Fortuny Sra. Alexander, entre d’altres; Cristina Genebat Judy; Pol López Christopher; Gemma Brió Sra. Shears, entre d’altres; Norbert Martínez Sr. Gayscone i altres; Jordi Collet Roger i altres. Equip artístic: Julio Manrique, director; Arts-cenics, construcció d’escenografia; Cristina Genebat, traducció de l’anglès; Lluc Castells, escenografia; Maria Armengol, vestuari; Eva Fernández, caracterització; Jaume Ventura, il·luminació; Mar Orfila, vídeo; Marco Mezquida, música original; Damien Bazin, so; Nuria Legarda, coreografia i moviment; Santi Sallés, diari de Christopher; Silvia Delagneau, escultura del gos; Xavier Ricart i Marc Artigau, ajudants de direcció; Jose Novoa, ajudant d’escenografia; Clara Peluffo, ajudant de vestuari; Verònica Navas, alumna en pràctiques de direcció de l'Institut del Teatre Enregistraments: Carola Ortiz, clarinet i clarinet baix; Manel Fortià, contrabaix; Carlos Falanga, bateria i sansa; Marco Mezquida, piano i percussions. Aquesta peça es presenta gràcies a la gentilesa de Warner Bros. Entertainment.