“Nadia. Vivències d’una jove afganesa”

Nadia Ghulam / La conquesta del Pol Sud

“Sóc en Carles” “Yo soy Eugenio” “Sóc director. No sóc actor. Ni ell. La Nadia tampoc”. Amb aquestes paraules ens donaren la benvinguda al Kursaal de Manresa en Carles F. Giua i l’Eugenio Szwarcer, director i dissenyador d’espai i vídeo respectivament, a més d’encarregar-se -juntament amb la Nadia Ghulam- de la dramatúrgia d’aquest documental escènic. Afirmaren que cap dels tres eren actors, però van saber transmetre la història de la Nadia amb una sinceritat i honestedat colpidores.

El muntatge, estructurat en quatre parts (Guerra-Mentides-Història-Barcelona), explica en forma de monòleg-entrevista la història de la Nadia Ghulam, una jove afganesa que als vuit anys va quedar greument ferida a causa d’un bombardeig. La tenacitat de la seva mare i el seu coratge incondicional, li van salvar la vida. Per poder mantenir la seva família va haver de fer-se passar per un noi – el seu germà – en un moment en què quedava instaurat el règim talibà. No va ser fins el 2006 que, gràcies al treball d’una ONG, va tenir la possibilitat de recuperar la seva identitat, viatjant, ja com a dona, a Barcelona. Fins aquell moment només podia ser-ho en la seva imaginació.

La posada en escena, sòbria, funcional i suggeridora combina diferents llenguatges, com ara l’audiovisual, per narrar les vivències i els pensaments de la Nadia. Un relat catàrtic i punyent, en un muntatge que t’agafa el cor i l’estreny durant tota la representació. La sala era plena. Els aplaudiments llargs. I la impressió va durar dies. Al programa de mà s’especifica que “Nadia” parla de la Nadia, però també “de nosaltres, de les nostres creences, de la informació, l’amistat, l’educació i la llibertat”. M’agradaria afegir que “Nadia” és, també, una història que ajuda a relativitzar i traslladar la nostra pròpia mirada. Però per sobre de tot, un cant a la vida i una apologia absoluta de la llibertat.

Les properes representacions seran el 13 de març al teatre Zorrilla de Badalona i el 10 d’abril a Valls, en motiu de la final del Premi de Teatre de BBVA. Pels qui tinguin l’oportunitat, el 23 i 24 d’abril seran a Berlín i, segurament, en tindrem més notícies per Barcelona ben aviat.