La lliga mexicana de bàsquet es decidia aquest cap de setmana amb la victòria en el 'play-off' del Fuerza Regia de Monterrey davant dels Capitanes, per 4 partits a 2. Un triomf amb ciència igualadina a la banqueta, la de Raül Caballero. Caballero va ser l'artífex tècnic de l'ascens igualadí a la Lliga EBA i va dirigir amb èxit els germans Corcelles, Torres o David Roda aquell 2002-2003 per aconseguir tombar fins i tot un Barça B on destacava Marc Gasol. Després, tornaria a la banqueta el 2012 per salvar l'equip i liderar-lo en un altre període molt productiu. Ara, l'equip de Monterrey, amb Paco Olmos com a primer tècnic i l'igualadí d'assistent, ha assolit el campionat mexicà després de guanyar el darrer partit per 89 a 63. És el segon cop que aquest conjunt s'endú la Liga Nacional de Baloncesto Profesional (LNBP). 

Els 'regiomontanos' gentilici de Monterrey, han guanyat per segon cop una competició que de fet no té molts anys d'història "però és molt competitiva", en un país on el bàsquet té molts adeptes com a veí del gegant americà. És una lliga "d'un nivell similar a la LEB Or, o gairebé l'ACB". Raül Caballero hi va aterrar aquesta temporada, com ajudant del valencià Olmos. "Hem fet una lliga regular bona, amb 31 victòries i 9 derrotes, cosa que ens va permetre tenir el factor camp als play-offs'". 

Les enormes distàncies de Mèxic fan que els equips s'estructurin per conferències, com a l'NBA. Monterrey, situada a la zona septentrional, estava a la divisió del nord amb altres equips de la zona. Van jugar les semifinals amb els Laguneros de Torreón... "i tot i que vam guanyar 4 a 0 al millor de set partits, com a l'NBA, no va ser pas fàcil. Tots aquests partits es van guanyar per un marge molt estret, dues de les victòries a la prórroga".

La final era contra els Capitanes, de Mèxic DF. "El primer partit vam guanyar a casa de manera còmoda... però el segon, just el dia després vam perdre, també a casa, i perdíem el factor pista" explica l'igualadí. El format de partits era dos a casa, tres seguits a fora, i dos més de nou a Monterrey. El primer partit a Mèxic DF van perdre i l'eliminatòria se situava 2 a 1.  

Situació desfavorable, però l'equip va "estar molt bé en aquells partits". Els altres dos partits a Ciutat de Mèxic "els vam guanyar i això ens permetia tenir dos 'match balls' a casa". I seria en el sisè partit, a Monterrey, aquest diumenge a la nit passat, on es tancaria la final. Raül explica que "el Capitanes va engegar molt bé i guanyava de 10 punts a la mitja part, però al tercer quart vam recuperar-nos. Vam tenir encert en els triples i ens vam escapar en el marcador. La diferència va ser de quasi 30 punts! És genial". 

L'entrenador parla de "l'experiència més impressionant de la meva vida. Era molt dur, ja que a Igualada hi tinc la meva família, els meus dos fills, era tornar-me a reenganxar al bàsquet professional, on havia estat anys enrere. Era també la meva primera experiència a l'estranger i ha estat fantàstica, culminada amb el campionat. Estic molt content i també cansat. És moment de tornar a casa i descansar, gaudir de la família. I mirar cap a l'any que ve, on espero trobar nous projectes".