El capelladí Enric Argelich culmina la Ultra Trail Mont Fuji al Japó

Acompanyat de "la millor supporter", l'Enric va recórrer els milers de quilòmetres que separen Capellades i Tokyo per participar de la UTMonte Fuji, una de les cites més emblemàtiques del circuit Ultra Trail World Tour, del que el capelladí ja ha estat finisher en varies de les curses. El dia de la Verge de Montserrat, començava aquesta aventura en què la presència de la seva dona, Montse, ha sigut clau per assolir el repte. "La nostra intenció era, després de la cursa Reunion 2016 (Diagonale des Fous), fer la UTMF al Japó però la van anular. Així doncs, vam buscar un altre cursa per 2017 i, el naixement del nostre 3r net, va fer que ens decidíssim per la Trasmartinique, a les Antilles franceses, una cursa per la selva de 150 km al desembre 2017", relata l'Enric. Amb tanta mala fortuna, que al kilòmetre 40, una relliscada tremenda va fer que l'anoienc hagués d'abandonar la cursa amb el peroné trencat. Aquí comencen 5 mesos de recuperació exprés per la UTMJ, "per fer callo a l'os trencat i posar-me en forma. El Miquel Velez i la Pili Justo de l'Institut Arquer em deien "no et preocupis que arribes", pero jo els hi veia amb la boca petita".

Les setmanes van passant, "veig que no tinc bessó a la cama esquerra i el quàdriceps són mig desapareguts" però el 19 de gener posa per primera vegada el peu esquerre a terra. "Ho faig per la ciutat de San Sebastià, per la Concha, ja que estava amb la família per celebrar les festes de la tamborrada". Després ve la primera sortida a caminar amb pals amb el Ramon Riba (company de curses), la primera pujada a Sant Jeroni, la primera sortida amb els companys de AEMDEKP, la volta per la Conca d'Òdena (75km), la Cursa Trencacims a Pauls... "Estic al 85% així que... cap al Japó".

La previsió era bona. A la sortida a Fujisan Kodomo-no-kuni, l'Enric diu fins després a la Montse. "El primer tram és gairebé de baixada i per camins. Es fa de nit i comencem un puja i baixa: un trencacames espectacular com a la Trencacims de Pauls pero a la japonesa. Rellisca molt i haig d'estar concentrat, no em puc fer mal", recorda. Al seu pas, la lluna il·lumina el Mont Fuji , "és espectacular". També la sortida de sol "és meravellosa" amb el Mont Fuji al fons. "Començo a trobar japonesos que es fixen amb les bessoneres, on porto l'estelada, i em diuen Visca Catalunya. Així que quasi plorant d'emoció".

A les 18 hores, ja només queden 40 km i "veig una posta de sol espectacular però, com diu l'Ivan Olvera, ara comença el Rock&Roll: tinc 10 hores de feina encara. És la part més tècnica de la cursa", rememora. Just cap al final de la cursa, el peu comença a demanar clemència, però el capelladí ja veu el poble de Kawaguchico, la meta. "Allà somriu la meva dona, fem l'entrada junts i objectiu assolit, una aventura més per explicar als meus 3 néts". Ara els hi esperen uns dies de relax per Japó i, a la tornada a Catalunya, prepararà la Ronda d'Andorra. I, objectiu pel 2019... les 100 milles de San Martin de los Andes, Argentina.