La convivència entre motor i natura cerca un equilibri al territori

El motor és mitja vida

Eduard Vila recorda com ell, “de molt petit esperava que arribés la colla, ja als anys 70, i m’expliquessin què havien fet”. Es comença per la bici, després la moto... La moto de trial va arribar pels seus 14 anys, i ja en són més de 30 que ho fa.

Els trialistes se senten els primers damnificats de les afectacions al territori. L’Eduard ho té ben present. La seva joventut la marca un abans i un després, els catastròfics que va patir la comarca l’any 1986.

“Quan et cases i tens canalla deixes de poder organitzar les coses” i les sortides es limiten als caps de setmana. La colla –l’ideal és anar una mitja dotzena de persones -es troba a les 8 del matí i va a esmorzar. Després, comença amb el traçat. “Depèn molt de si ha plogut o no, si hi ha fang o no, de com vols fer el traçat, si prefereixes un traçat dur o més senzill” explica Eduard. El fang “a vegades està bé com a al·licient, pateixes més, com amb la neu, però ajuden a canviar la monotonia”.

La colla d’Eduard surt pel territori coponenc i “els terrenys pels quals passem són en molts casos de nosaltres mateixos. No hem tingut mai cap problema i hi ha bona relació. Quan organitzàvem el trial no hi havia pas cap problema amb els permisos”. Un 60% del grup forma part de l’ADF de Copons.

Els trialistes “respectem els camins de tota la vida, fins i tot n’hem recuperat alguns per caminar. Netegem les rases i els camins de peu els cuidem”. Podrien haver seguit com a competició? “Feien falta hores i que serveixis. Per molt que ho intentis, has de tenir un do”. Eduard intenta transmetre la seva passió al seu únic fill baró, Armand, de set anys. El seu temps d’oci, no dedicat a la feina o a la família, és per a la moto. L’Eduard es desentèn dels altres esports: “sóc del Barça i vull que guanyi, però bé, si perd també soparé”.

Castellolí, 40 anys de motociclisme

Castellolí, el poble de l’Anoia que s’ha convertit en epicentre de la passió pel motor amb el seu circuit, té una tradició molt llarga sobre dues rodes. Ramon Gassó, un dels membres de l’associació local explica que “va ser creada el 1975”. Comenta que “som aproximadament uns 25 socis, bàsicament quasi tots som trialers però tambè hi ha enduristes i asfalters. Tenim un local llogat al poble a on podem guardar les motos si volem i també eines per poder reparar-les. També és el lloc a on fem les trobades, reunions, costellades...etc”.

El seu grup es mou pel terme municipal i “en podem sortir però ho intentem evitar. Varis cops a l’any fem sortides a altres llocs com a la Seu d’Urgell, Andorra i Sant Pere de Torelló. En aquest últim hi ha una Associació Amics de la vall del Ges amb qui tenim molt bona relació. Aquesta Associació ha aconseguit un acord amb els propietaris de les finques del terme, ajuntament i forestals pel qual fan tasques de manteniment en els camins cosa que fa que puguin circular-hi sense haver de patir per ser sancionats”.

Què tenen els boscos que no dóna l’asfalt? Ramon ho té clar: “són sensacions de llibertat i tranquil·litat, suposo que l’asfalt també les aporta, però en el trial tens menys barreres. No estem limitats als traçats de les carreteres. La seva experiència va començar amb el seu pare que també feia trial. Quan tenia 9 anys em va comprar “una Montesa cota 49 amb la qual em vaig iniciar. De moment no, la meva filla algun cop agafa la moto per fer una volta però no li agrada el trial” assegura.

Assenyala que “sempre hem estat molt respectuosos amb el medi natural. Sempre que podem intentem netejar els camins per on passem, sobretot després de nevades,ventades o pluges fortes on poden quedar afectats. Dins la colla hi ha membres que altruistament han recuperat camins, torrents que estaven perduts o tapats per la vegetació”. Com en el cas de Copons, també participa activament ajudant a l’ADF del poble quan hi han hagut incendis al terme “com aquest passat estiu a l’incendi d’Odena,en el qual van participar varis companys nostres amb les motos de trial donant suport en les tasques d’extinció.”

Ramon apunta que “hi ha un gran desconeixement de la moto de trial. Són motos que han superat la normativa europea de contaminació, i que tenen un baix nivell sonor. El tipus de pneumàtic que utlitzem és molt tou, que fa que sigui molt poc agressiu amb el terreny per on es circula”.

Demana que s’implanti “la llicència verda que tant se n’ha parlat per poder circular amb tranquil·litat pels llocs que estigui permés i que no siguin un parc natural, reserva o zona protegida”. Actualment, amb la llei a la mà, pocs camins es poden fer servir amb vehicles motoritzats.

“Una certa tolerància”

El representant de les ADF de la comarca, Josep Jorba, manté que “no és una amenaça” la presència de motocicletes i altres vehicles al medi natural “sempre i quan es respectin unes normes elementals”.

El problema és quan la convivència no existeix”. Hi ha una Llei del Medi Natural “que fixa un mínim d’amplada dels camins per on poden circular els vehicles i, que sobretot, no es pot anar per corriols”. Jorba remarca que “és com està tipificat i ha de ser així”. A la comarca “hi ha certa tolerància amb algunes infraccions i és normal perquè manquen efectius i no pots posar policies arreu, però si hi haguessin més agents rurals probablement també hi hauria més denúncies”.

El cap de les ADF lamenta també que “hi ha mesos que fas despeses de milers i milers d’euros per arranjar camins i hi ha la idea de sortir just després de la pluja i esgavellar tot el que s’ha fet per arreglar aquella via els mesos anteriors”.

Pocs agents rurals

El responsable dels agents rurals de la comarca, Joan Llorach, entén que “no fem gaire pressió” davant d’algunes actituds de determinats trialers, en primer lloc, perquè “la nostra plantilla va minvant. Les jubilacions no es cobreixen des de fa anys”. La tasca del cos “és reactiva, a dia d’avui. en ser tan pocs, no podem estar al 100% sobre les motos. Sobretot a l’estiu, quan el nostre principal objectiu és la prevenció dels incendis”.

Llorach comenta que “ja hi ha coses que grinyolen, com que els esportistes d’elit tinguin permís especial” per entrenar-se en paratges on altres no poden accedir.

La casuística principal de sancions i inspeccions són les motos, afirma, mentre que quads i 4x4 són menors. Els trialers, per velocitat, representen menys maldecap que els enduristes: “en aquestes pistes el màxim de velocitat és de 30 quilòmetres per hora, però en el cas de l’enduro es rebassa quasi sempre”. A partir de sortides de set persones, cal un permís especial.

El mínim que s’exigeix per a circular per camins és una amplada de quatre metres. Però Llorach remarca que “els quatre metres no resolen res, continua sent massa poc al meu entendre per a la seguretat del bosc”. Els municipis on hi ha més inspeccions són “a l’Alta Anoia, especialment Rubió, la Pobla de Claramunt i l’entorn de Piera”.

L’any passat, els agents rurals van fer una dotzena de denúncies i més de 50 inspeccions. Les inspeccions més freqüents són “en vials prohibits, de control, i les inspeccions de circulació motoritzada”.

Els pagesos:  “qüestió latent”

En darrer terme, hi ha els pagesos. Joan Vidal, líder d’Unió de Pagesos, aclareix que “és un problema latent aquesta convivència, però sobretot nosaltres el patim amb els cotxes i quads que van pels camps. Un problema que s’agreuja quan plou”. Admet, però, que “també ens preocupen els aterratges de globus”.

Article publicat al monogràfic en paper #ADMOTOR de l'AnoiaDiari