Dos igualadins emularan Marco Polo en el seu particular ral·li, el Nokorristän

Si veuen un Seat Marbella blau voltant per l'Anoia abans de meitat de juliol, sàpiguen que corre per una bona causa. La que encapçalen dos cosins d'Igualada, Riki Rojas i Enric Carrer, que s'embarquen en un Ral·li que ells mateixos han rebatejat, el Nokorristän. Amb la seva aventura -una posada al dia del viatge de Marco Polo des d'Europa fins l'Extrem Orient-, volen vincular a donants que segueixin el seu viatge perquè facin aportacions per la causa dels refugiats sirians i, a canvi, oferiran recompenses. El seu viatge s'emmarca en el Mongol Rally, de tipus benèfic on els diferents participants capten diners per causes humanitàries. Riki i Enric ho faran per ProActiva Open Arms, que ajuda a les persones desplaçades que estan a la costa grega. Per participar en les recompenses dels dos joves igualadins, es pot acudir a la seva pàgina.

Unes 800 persones, en uns 300 equips, prenen part al Mongol Rally. La majoria són anglesos, així que el tret de sortida amb la festa comiat dels pilots és a Londres, per bé que la sortida és a la ciutat romanesa de Constanza, al Mar Negre. Des d'allí, els aventurers poden triar dues rutes: una, cap al nord i travessar Ucraïna i la Federació Russa fins a Mongòlia; o, el què faran els dos anoiencs, un trajecte de 40 dies i 14.000 quilòmetres, per Bulgària, Turquia, Iran, Turkmenistan, Uzbekistan, Kirguizistan, Kazakhstan, Rússia i -a la fi- Mongòlia, per acabar al Llac Baikal.

Riki Rojas explica que "ens hem agrupat les vacances i hem aconseguit 40 dies. Altres participants s'ho prenen amb més calma i tarden quatre mesos, tot depèn". A la zona europea, amb millors carreteres, "podem fer 500 ó 600 quilòmetres diaris, però això a Mongòlia és molt més difícil". I més, amb el Marbella, que "vam comprar per 500 euros a Girona. Està en bon estat i no hem tocat res del motor, però sí que hem modificat coses: l'hem elevat una mica, portem pneumàtics amb tacs... perquè les carreteres no són massa bones a partir de Turquia".

S'hauran d'espavilar a nivell d'idiomes. "La nòvia del meu germà és russa i ens farà una llista de paraules clau" comenta Rojas, que amb tot compta que caldrà "el llenguatge de signes, el vòdka per fer amics i una mica d'anglès". Els punts més exòtics poden ser on es compliqui més tot: "a Iran les carreteres estan plenes de forats i, pel que sabem, a Turkmenistan, a més dels forats, t'hi trobes camells". Els han recomanat a la zona persa no desviar-se de la ruta nord, pel Caspi, ja que més al sud hi ha sovint assalts.

"Tenim ja tots els visats tramitats", segueix, "alguns a través de l'organització. A Turkmenistan, tindrem cinc dies per creuar el país, a través d'una carta d'invitació; a Kirguizistan i Kazakhstan, no cal visat, tenim 15 dies per travessar-los". En el cas d'Iran, "hem hagut d'omplir un miler de formularis, però ja està". Pel que fa a la moneda, tiraran a base de dòlars, "si calguessin suborns determinats o per pagar a mecànics. També comptem amb poder treure diners amb tarja a les capitals".

Des d'Ulan Ude, emprendran la tornada en avió. El Marbella, per la seva part, el recuperaran després que el portin en tren a Estònia. Riki avança que "en uns mesos, hi anirem en avió amb la meva xicota i tornarem des d'allà fins aquí". Serà el colofó d'un viatge increïble, per una bona causa.