L'igualadí Ramon Figueras assoleix el campionat mundial de descens en categoria màster

Com en els darrers tres anys, en Ramon Figueras es presentava als Mundials, ja amb els títols de Campió d'Espanya i de Catalunya sota el braç. I com cada any, era un seriós aspirant a la lluita per la victòria final. Figueras ha emprès aquest any la batalla pel títol amb el suport de diferents patrocinis, com el suport de la botiga igualadina Different Bike, la de roba per ciclistes Best, la marca de bicis Intense.

Enguany, el circuit dissenyat per la organització, va ser catalogat per tots els participants com el més dur i difícil dels que s'han fet fins ara. Els grans desnivells, la quantitat d'arrels, junt a una dificultat tècnica altíssima, feien el circuit d'un exigència de pilotatge de màxim nivell. Per sort, la climatologia va acompanyar i la absència de pluges va deixar el terreny en bones condicions.

Ja el dijous, durant el reconeixement a peu, es va veure la gran dificultat de trobar una línia que permetés baixar ràpid. Després divendres i dissabte, en les baixades d'entrenament ja sobre la bicicleta, Figueras va veure que no n'hi havia prou , i que calia fer a peu, una vegada i una altre els trams en els quals les sensacions no eren les que ell volia i trobar la traçada més adequada per ell i per la posada a punt de la bici. No es podia deixar res a l'atzar i calia estudiar i memoritzar la línia "ràpida".

I així es va demostrar en els entrenaments cronometrats. L'anoienc va assolir el millor temps. El treball previ, estava donant fruits. Però calia rematar la feina. La pressió de veure's amb possibilitats de guanyar l'or, alguns pilots punters que van tenir errades o avaries en aquests cronometrats, deixaven incertesa i una pressió afegida a la pròpia dificultat de la baixada.

Diumenge, era el gran dia. Enrere quedava tot l'any de preparació. Pel fet d'assolir el millor temps en entrenaments, li tocava sortir el darrer. Alguns dels rivals van rebaixar els temps dels entrenaments. Encara més pressió. En el moment decisiu, Figueras va estar genial. Sense errades, amb el seu estil, sempre buscant la seva línia, arriscant el mínim a les zones perilloses, però baixant ràpid. El rellotge de cronometratge indicava que els temps intermitjos eren bons i va parar el crono en els 4 minuts, 25 segons… dos segons menys respecte el rival francès. Un or que ho compensa tot. Ramon Figueras va viure "una felicitat indescriptible" ja a dalt del podi, amb la seva família a primera fila. Les paraules del Ramon "la il·lusió fa miracles" deixa ben clar que la dedicació i constància d'un esportista amateur ha assolit el màxim premi en el seu esport, un esport que estima i l'apassiona: el descens.