//Plugins sense CDN ?>
Jornada doble aquest dissabte: Per una banda, els arlequinats es jugaven la presència a Europa i també acomiadaven a tres grans jugadors de la plantilla, un dels quals era el capità. Unes 600 persones vestien les grades, també vam poder veure pancartes amb missatges adreçats a l'equip però en especial a Baliu, Muntané i Galbas.
Aquest dissabte 28 de Maig a dos quarts de set de la tarda -horari especial per no interferir amb la jornada futbolística- engegava un partit decisiu. Ja des del principi els dos equips van sortir a pista al màxim. Els locals no es van poder esperar i al minut 3 un espectacular gol de Tety Vives -des del lateral- va encendre el marcador i l'afició igualadina (1-0). Vives, ens va tornar a sorprendre amb un gol: cada cop el veiem més a pista al jove igualadí.
Els jugadors del Lleida, no van perdre el temps i al cap de quatre minuts, al minut 7, van igualar el marcador (1-1) amb un gol d'Andreu Tomàs. A partir d'aquest moment, el partit va començar a agafar una dinàmica poc entretinguda: jugades llargues sense ocasió pels dos equips, amunt i avall per la pista sense massa claredat i un cert descontrol que els tècnics dels dos equips no van acabar de resoldre - al minut 15 tant els lleidatans com els igualadins havien fet només una falta-.
La segona part va seguir, també, amb poc ritme. La possessió va estar bastant repartida entre els equips i vam poder veure únicament una ocasió de Baliu en un contraatac on es va escapar sol: sense gol. Al minut 8 de la segona meitat, Tomàs va anotar a porteria igualadina, amb una bola aixecada sortint de darrere de la porteria (1-2). Va ser un gol que va afectar la grada igualadina que veia el marcador decantat cap als rivals. Després de tres minuts llargs, per recuperar-se el gol, Ton Baliu va xutar des de gairebé mitja pista, Bars va desviar la pilota i aquesta va tocar la xarxa dels lleidatans (2-2). Aquest gol va ser el detonant per recuperar l'ambient de l'inici del partit, a la pista es respirava joc i les aficions corejaven a les grades.
Al minut 15 hi va haver una clara ocasió fruit d'una combinació entre Galbas i Baliu, que no va acabar en gol. Trilla, jugador del Lleida, va veure la targeta blava al minut 17 per una polèmica falta on es va veure involucrat el capità arlequinat. Pla va llançar la falta directa fruit d'aquesta targeta, però no va aconseguir el gol. El partit va seguir a un alt ritme, marcat pels dos equips.
El cronòmetre avançava fins que va anunciar que només quedaven 3 minuts de joc. Llavors sí, Baliu va entrar pel lateral, encarant la porteria rival, va alçar la bola i va aconseguir aixecar a tothom que seia a les grades del pavelló. Havia arribat el gol del capità en el seu dia de comiat, el 3 a 2: eufòria. El Lleida va intentar-ho, però no va poder igualar el marcador. Fins i tot, el tècnic visitant, va provar substituir el porter per un jugador en els últims instants de joc. Dos xiulets curts, un de llarg, final del partit.
La jornada es va allargar amb un reconeixement dels equips juvenils pel títol de campions d'Espanya i el subcampionat de Catalunya. També pels de segona catalana, que celebraven l'ascens a primera. Després el moment més emotiu: l'homenatge a Pol Galbas, Joan Muntané i Ton Baliu. Tots els jugadors van acabar fent una volta d'honor acompanyats per la resta d'integrants de la plantilla del primer equip.
Marisol
Igualada
30 de maig 2016.14:59h
Emocionant només de llegir la crònica... imagino que viure-ho va ser brutal. Molta sort !!!