Toni Bou, el campió etern que no ha tocat sostre

LAIA VICENS

Si hi ha un nom anoienc vinculat al món del motor és el de Toni Bou (Piera, 17 d’octubre de 1986). L’èxit incontestable i les victòries sobre la seva moto han catapultat Bou als altars del trial, però també han col·locat al mapa la petita localitat de Piera, entregada en cos i ànima al seu principal ambaixador. No és per menys: amb només 29 anys, Toni Bou ha aixecat fins a 18 vegades el títol de campió del món de trial, nou de les quals a l’aire lliure i nou indoor. És el pilot amb més títols de la història d’aquest esport.

Els inicis

Com si fos una premonició, Bou va néixer en un dels dies marcats al calendari esportiu de la història de Catalunya. El 17 d’octubre de 1986, just el dia que Barcelona va ser designada seu dels Jocs Olímpics del 1992. La seva família explica que des de ben petit veia vídeos de motos per la televisió. “Hi tenia tanta afició que no era normal, era bogeria”, relata el seu pare, Antoni Bou. Ell, aficionat també al trial, va decidir comprar-li una petita moto elèctrica i quan només tenia quatre anys en conduïa una de benzina. “Automàtica”, concreta el seu pare, “perquè és més fàcil de portar”.

En els primers anys, combinava la moto i la bicicleta, dues modalitats que va compaginar fins als 14. “Li agradava la bici perquè podia fer coses que els grans feien amb la moto de trial”, recorda el pare. Sortien plegats, per la riera que hi ha prop de Piera, tant els caps de setmana com alguna tarda en tornar de l’escola. “Volia moto i bici a tota hora, era la seva vida”, afirma. Els primers èxits, això sí, arriben en biketrial. Amb només vuit anys assoleix el campionat de Catalunya en aquesta modalitat i amb 12 ja participa tant al campionat català de moto com al Mundial de biketrial.

Adaptar-se al ritme de les competicions el va fer allunyar-se del dia a dia escolar. I això que a casa van ser “inflexibles” durant l’etapa de l’ESO. Un cop superat l’escull de l’educació obligatòria, va decidir cursar un curs de formació professional en mecànica però els campionats no li permetien acudir a classe amb regularitat i, al cap de mig any, ho va deixar. No són les úniques renúncies que ha hagut de fer per convertir el seu hobby en una professió. “Quan era adolescent es perdia moltes coses que feia la gent de la seva edat”, admet el seu pare, que recorda que quan tenia carrera no sortia de festa ni veia els amics. A més, la competició de trial requereix un entrenament físic molt exigent i una alimentació molt acurada. “Sempre ha estat molt condicionat, però ho ha fet amb molt de gust, no ha estat pas un sacrifici”, apunta Antoni Bou, que ressalta que “ho va fer i ho fa perquè vol, perquè li omple”.

Ambaixador pierenc

De fet, el treball constant és un dels secrets del seu èxit. “És molt treballador, té molta tenacitat i entrena cada dia”, detalla el seu pare, que reconeix, també, que el seu fill té un “talent innat per la conducció i unes condicions físiques molt bones”. Un còctel perfecte que l’han portat al cim del trial. I d’això no només se’n beneficia ell o el seu equip, Repsol Honda Team.

Un dels efectes col·laterals del seu èxit, fins ara imparable, és haver col·locat el municipi de Piera al mapa. “És el nostre ambaixador: ja no sabem què fer per agrair-li”. Així resumeix l’alcalde de Piera, Jordi Madrid, la veneració que sent el poble pel seu fill més il·lustre. Segons explica el batlle, els pobles petits només surten a la premsa per “fets dramàtics”, mentre que el nom de Piera apareix als mitjans “perquè el Toni és un campió”. L’Ajuntament, de fet, li va dedicar una estàtua a l’entrada del poble quan Bou havia guanyat 14 mundials. Amb quatre més a la butxaca, caldrà pensar com tornar homenatjar al gran dominador del trial.

I és que no sembla que el regnat de Bou s’hagi d’aturar. “No sabem on està el seu sostre”, admet el seu pare, amb un punt d’orgull i també d’incredulitat. Què el pot frenar? Una lesió o bé un competidor jove, com el seu company d’equip Jaime Bustos, que amb només 18 anys ja apunta maneres. Per a Bou, però, és un nou incentiu per motivar-se. “A vegades a casa en parlem i ell ho afronta amb naturalitat”, diu el seu pare.

Futur

I després, què? És la gran pregunta, tot i que el jove pilot no hi pensa gaire ni té cap idea fixa. El que té clar, això sí, és que estarà vinculat al món del motor, ja sigui com a mànager o fundant algun equip. L’esport, de fet, ocupa una part important de la seva vida, perquè també hi dedica bona part del seu temps lliure, ja sigui fent bici de muntanya, seguint els partits del Barça de futbol o les competicions de Moto GP.

De moment, només té al cap la propera prova del Mundial, que es disputarà a Marsella. Des de la distància ho seguiran els habitants de Piera, i entre ells, l’alcalde, que encara que confessa que no és aficionat al trial ni al motor, segueix de prop el paper del seu principal ambaixador. I des de les grades, els pares de Bou tornaran a patir i a gaudir una vegada més.

“Es pateix sempre amb la competició. Veus que s’entrega al 150% i ho vius amb una barreja d’il·lusió, emoció i orgull”, explica. Però tot i tenir l’ai al cor, els seus pares li tornarien a regalar aquella petita moto automàtica que li van donar quan no tenia ni quatre anys: “Encara que no hagués anat com ha anat, independentment dels resultats, tot el que ell ha viscut i disfrutat sobre una moto no es pot pagar amb diners”.

Article publicat al monogràfic en paper #ADMOTOR de l'AnoiaDiari