Vint anys mirant el cel d’Igualada

Es tracta d’una de les dues estampes –l’altra, les Rec.0 Experimental Stores– que asseguren sortir Igualada als telenotícies cada any. En això, les darreres edicions, s’han anat afegint accions al centre d’Igualada per complementar el festival amb la dinamització de la ciutat. L’aliança amb el cicle de concerts Anòlia s’ha concretat també en l’espectacle del Night Glow, que porta milers de persones a l’Avinguda Catalunya.

Igualada té cel

Si la gènesi d’Ultramagic prové dels germans Carles i Josep Maria Lladó, de Joan Comellas i Jaume Llansana, el naixement de l’European Balloon Festival va ser cosa fa vint anys de l’inquiet regidor de Promoció que tenia Igualada, Quim Romero. Si bé va tenir idees que van ser productes de durada més efímera –cal recordar la línia de refrescos ‘Aigualada’, una espècie de ‘Trina’ lleuger–, va deixar empremtes més definitives. Les plaques de molts carrers de la ciutat van renovar-se i modernitzar-se i, per sobre de tot, va impulsar amb Ultramagic i Kon-Tiki l’EBF. Posteriorment, la seva carrera política no rebrotaria. Afiliat a UDC, va intentar ser alcaldable d’Igualada el 2007 en competència amb Marc Castells, però no se’n va sortir.

Amb tot, aquesta idea, que podia quedar en una anècdota com l’Aigualada, s’ha erigit en un tret d’identitat igualadí i anoienc. Quelcom que li mancava a la ciutat quan va perdre el pes com a referent industrial. Recentment, l’actual batlle Marc Castells reconeixia Quim Romero –acèrrim rival polític en el seu moment- l’impuls de la primera edició d’una cita que ara és un patrimoni d’Igualada. Igualada no té mar i la seva indústria es debat entre l’esforç de la modernització i una inèrcia negativa, però té cel. Cel i un clima benigne, que la converteixen en una meca per a molts pilots de tot el món que veuen a la Conca d’Òdena un espai ideal per provar-se a si mateixos i competir.

L’EBF, doncs, va néixer el 1997 i va compartir la seva primera dècada, com dèiem, amb l’Aerosport, en el que s’anomenava la Setmana de l’Aire. Al cap d’un any, el Night Glow (l’encesa de globus en vols captius) ja aplegava 50 aparells. El poder d’atracció de l’EBF s’ha anat consolidant en aquests 20 anys. En un primer període, el festival anava acompanyat de l’Aerosport a l’aeròdrom Igualada-Òdena. Una associació que feia retroalimentar les dues trobades i es beneficiava de l’existència de dos públics en principi força afins. L’edició de 2007 va ser la darrera en què es van combinar les dues activitats, davant la saturació de l’espai aeri. A partir del 2008, els dos esdeveniments van iniciar camins diferents: un win-win, que va permetre més professionalització i més expositors a l’Aerosport i, d’altra banda, dedicar íntegrament quatre dies al festival de globus, que va començar a guanyar noves activitats.

El 2008, amb 62 participants, es va arribar al màxim. A partir del 2008, en solitari, la crisi ha atenuat l’arribada de pilots forans, tot i que l’esdeveniment ha guanyat més pes. Han anat sorgint iniciatives en paral·lel, com la dels Iglús de Vent, una empresa de casa nostra -vinculada al professor Jordi Enrich, de la Gaspar Camps–, que recicla la vela dels globus aerostàtics per crear nous espais d’arquitectura passatgera. En aquestes accions vinculades a la sostenibilitat hi entra aquest any l’Escola Àuria, que, amb tela reciclada ,està treballant en l’elaboració de les bosses que s’entregaran als pilots amb tota la documentació necessària per a participar al festival.

L’EBF ha fet que l’espectador de casa es familiaritzi amb termes i aspectes de la competició, com els formats de la Llebre o la Meta del Jutge. Cada any cal empescar-se noves maneres i noves activitats per sorprendre. Una altra novetat recent és el ‘Vol de ciutat’, que es va fer per primer cop el 2015. Enguany es farà divendres 8 de juliol al matí i permetrà veure una vintena de globus enlairant-se des de diferents punts cèntrics d’Igualada com la Plaça de l’Ajuntament, Cal Font o  l’Estadi Atlètic. Un festí per a la vista dels igualadins, que poden contemplar aquests enlairaments des d’un lloc alçat i als afores de la ciutat.

Aquest any, per una banda, hi haurà tres globus de formes especials que han estat convidats al Festival amb motiu del vintè aniversari.

Es tracta d’un cap de lleó, propietat del zoo britànic Longleat, que va ser presentat en societat aquesta primavera a Anglaterra i que, amb només tres mesos de vida, farà el seu primer vol fora del zoològic.

L’acompanyaran una parella de pingüins, propietat del pilot anglès Andrew Holly, i creats els anys 2014 i 2015. Els tres globus, com no podia ser d’altra manera, són de factura d’Ultramagic. El 2017, amb el Parc Central perfilat a l’espai de l’Avinguda Catalunya on hi ha el camp de vol, ja sense terra, es preveu un nou salt de qualitat. La nova superfície serà un reclam per als pilots del nord d’Europa, molt refractaris a la pols.

L’organització tanca files sobre la temàtica de la seguretat

La fatalitat va ser la protagonista de la darrera jornada de l’EBF 2015, quan es va registrar l’únic  accident d’importància, i desgraciadament mortal, que hi ha hagut en els vint anys de competició. Era el darrer vol dels quatre dies de competició i l’aparell que pilotava un home de 51 anys, veí de Sitges va intentar aterrar, però la caixa va topar contra un marge que separava dos camps de sega. Van caure dues persones al terra i el globus es va enlairar de nou, però amb el pilot fora de la caixa i agafat únicament a una corda. Finalment, es va precipitar i la caiguda li va provocar la mort.

El pilot comptava amb una experiència de 100 hores de vol i tenia tots els permisos. L’organització assegura que “la selecció dels pilots és molt acurada i, tant en aquesta edició com en les altres només arriben persones amb totes les garanties que puguin portar un globus”.

Segons els promotors del festival el sinistre es va produir “per circumstàncies fortuïtes que el pilot no podia dominar”, és a dir, fatalitat. Per això, després de considerar el fet, l’organització de l’European Balloon Festival no preveu canvis.