Quan a la plaça de Sant Pere del Vaticà es comença a visualitzar la fumata blanca, a dins la Capella Sixtina els cardenals entonen un himne d'entronització del nou papa, un "Te deum", que al llarg dels següents dies els fidels aniran cantant a les catedrals de tot el món en honor seu.  El "Te deum" és un dels primers himnes cristians, tradicional d'acció de gràcies, i que sol ser interpretat en moments de celebració. Curiosament, el "Te deum" més conegut de tots és el del compositor barroc francès Marc-Antoine Charpentier, que tot i que es creu que el va escriure per celebrar la victòria en la batalla de Steinkirk l'agost de 1692, actualment és l'himne de la sintonia de la Unió europea de Radiodifusió i s'interpreta en el devaluat festival d'Eurovisió per celebrar l’entronització d’un nou artista: Abba, Massiel, Salomé, Céline Dion o els pop-star europeus actuals com la excèntrica Dana Internacional,entre d'altres.

El "Te deum", però, deu el seu nom a l'inici del primer vers en llatí i se sol denominar també himne ambrosià ja que, segons una llegenda no demostrada, el primer "Te deum" va composar San Ambrosi de Milà durant el bateig de Sant Agustí d'Hipona l'any 387. Després, tots els grans compositors des de Bach i Mozart fins als més actuals com Krzysztof Penderecki o Arvo Pärt han escrit "Te deum" per motius de celebració. I per els escriptors també ha sigut font d'inspiració, ja que, per exemple el gran dramaturg francès de tragèdies clàssiques Jean Racine (1639-1699) va agafar el text de l'himne ambrosià “Consors paterni luminis” per a les matines del dimarts i en féu la paràfrasis "Verbe égal au Trés-Haut" en el seu volum d'himnes traduïts del Breviari Romà (“Hymnes traduites du Bréviaire romain”, 1688).

Quan el compositor occità Gabriel Fauré (Pàmies 1845- París 1924) tenia només dinou anys va escriure una obra per a cor mixt i orgue a partir del text del dramaturg francès i la anomenà "Cantique de Jean Racine" (Op. 11), la peça era de tal qualitat i musicalitat que va guanyar el primer premi quan aquest es va graduar en l'escola del compositor francès Louis Niedermeyer. Més tard, el compositor anglès John Rutter en va fer una adaptació en què substituí l'orgue per una arpa, facilitant així que es pogués interpretar més sovint en totes les sales de concerts del món, com en la interpretació del director Paavo Järvi amb l’Orquestra de París. Tot i que l'estil de Fauré destaca per un domini de les fórmules més íntimes i no per grans sintonies brillants i extrovertides, aquesta obra va ser la coronació d'un dels més grans compositors occitans, ja no del s. XX, sinó possiblement de tota la història. El seu "Te deum" particular.