La “Fundación del Estado para el Sistema Nacional de las Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela (FESNOJIV)”, premi Príncep d’Astúries de les Arts 2008, és un programa d’educació musical creat a Veneçuela l’any 1975 enfocat a infants i joves provinents d’ambients molt humils, on violència i narcotràfic són algunes de les paraules habituals que copsen al carrer o a casa, per oferir-los-hi la possibilitat de tocar un instrument en una orquestra i d’estudiar música fins a nivells professionals. Recolzada per escoles, associacions de veïns, de pares, ajuntaments i institucions existeixen centenars d’orquestres repartides arreu del país. L'Orquestra Simfònica Simón Bolívar és la punta de llança del sistema, una orquestra en la que hi va a parar una selecció dels joves músics més destacats i de més talent que assoleix nivells similars als de les grans orquestres professionals. El seu director, Gustavo Dudamel (1981), és un dels productes d’aquesta fundació musical que ha aconseguit més èxits, consagrant-se ja actualment com un dels millors directors d’orquestra a nivell internacional dirigint i realitzant enregistraments amb les més grans orquestres mundials (Filharmònica de Berlín, d’Israel,etc.).

El Danzón Nº2 del compositor mexicà Arturo Màrquez (1950) és una de les obres que ha interpretat i enregistrat l’orquestra veneçolana amb Dudamel com a director. L’obra la va escriure l’any 1994 durant els mesos de la revolució Zapatista a Chiapas i possiblement reflecteix l’estat d’ànim positiu del compositor en albirar a l’horitzó una nova justícia per al poble indígena. Aquesta percepció queda pal·les sobretot en els moments de màxima energia de l’obra en que les melodies d’origen popular i els ritmes llatins escrits pel compositor i la rauxa d’una orquestra juvenil com la Simon Bolívar es combinen per fer d’aquesta versió una autèntica descàrrega d’optimisme.