Tot i que originàriament Värttinä es va crear l’any 1993 com a grup de música purament tradicional, els constants canvis en els seus membres i l’evolució conseqüent de la seva música han fet que actualment estiguem parlant d’una de les propostes més originals, innovadores i de més qualitat dels països nòrdics. Liderats per un trio vocal femení que canten en karelia (dialecte del finès), els seus membres provenen majoritàriament de l’aula de música tradicional de l’acadèmia Sibelius d’Helsinki, una de les més importants d’Europa, i compten entre la seva nòmina de projectes el de la col·laboració amb A.R. Rahman en la composició del musical estrenat l’any 2007 d’“El senyor dels anells”.

La seva música està basada en les harmonies de la tradició rúnica i fino-úgrica però en el seu estil hi trobem elements actuals de rock, jazz, contemporani i música balcànica que es fusionen creant un estil totalment nou i original. Destaca, per sobre de tot, les tres veus principals, que conflueixen en unes harmonies molt interessants i totalment empastades creant un efecte sonor sorprenent, també gràcies a la modulació sonora de la fonètica finesa (que té la curiosa particularitat de fer la “l” com els igualadins). La part instrumental es caracteritza per el so compacte, potent i vital, amb una encomiable complexitat rítmica i, sobretot, pel treball meticulós dels arranjaments en els que, tot i que dóna la sensació que cap instrument brilla més que els altres, cap és irreemplaçable en un producte en el que cada un dels intèrprets posa el seu talent a disposició del conjunt i no d’individualismes.

“Maahinen Neito” , o donzella fosca de la terra, és una cançó trista cantada des de la perspectiva d’una criatura mitològica d’aspecte humà que habita al subsòl i només rep menyspreu de la humanitat. Musicalment basada en la tradició gitana, la cançó destaca pels sorprenents patrons rítmics de la bateria i les línies del contrabaix que complementen una interpretació vigorosa de la vocalista Susan Aho que ens fa creure talment amb el seu cant inconformista que ella és la donzella de la terra que “tindrà com a parella la terra i la pols”.