Excloent la música pop, no és agosarat afirmar que la Suite «Els Planetes» de Gustav Holst és probablement l'obra més famosa de la música britànica i, el número inicial dedicat a Mart, el més influent de l'obra per a les generacions futures. Utilitzat i citat per tot arreu, des de la sèrie Cosmos de Carl Sagan fins als videojocs (Super Mario Bros. 3, in Dark Land), moltes músiques de televisió, cinema o ràdio estan basades en l'estil que Holst va desenvolupar en aquesta suite. La «Marxa Imperial» d'Star Wars és l'exemple més conegut. La música composta per Holst dedicada al planeta Mart també es troba arranjada per grans formacions de rock progressiu dels 70 com Emerson, Lake & Palmer o utilitzada en directes de Led Zeppelin.

Els planetes, Op.32, és una suite orquestral composta entre 1914 i 1918 per Gustav Holst (Cheltenham, 1874 – Londres, 1934). Està formada per set moviments, cada un dedicat a un dels set planetes (exceptuant la Terra) que es coneixien en l'època en què va compondre l'obra (Plutó es descobrí l'any 1930): Mart, el portador de la guerra; Venus, el portador de la pau; Mercuri, el missatger alat; Júpiter, el portador de l'alegria; Saturn, el portador de la vellesa; Urà, el màgic i Neptú, el místic. El concepte de l'obra és astrològic i no astronòmic: cada moviment té la intenció de transmetre idees i emocions associades a la influència dels planetes sobre la psique -i no pas sobre les deïtats romanes- volent mostrar les característiques que els atribuïen els astròlegs. La idea de l'obra va ser suggerida a Holst per Clifford Bax, qui el va introduir en l'astrologia, quan els dos eren part d'un petit grup d'artistes anglesos de vacances a Mallorca durant la primavera de 1913, i aquest va compondre una suite de grans dimensions i gran orquestració influenciat per les recents estrenes de «La consagració de la Primavera» d'Stravinsky o les «Cinc Peces per a Orquestra» de Schönberg.

El primer moviment de la Suite és Mart «El portador de la guerra», dirigit per Sir Charles Mackerras i interpretat per la BBC Philharmonic Orchestra en un concert de l'any 2009. Es diu d'ell que és "el fragment musical més esfereïdor que mai no ha existit" perquè evoca una escena bèl·lica de grans proporcions en compàs de 5/4 i dissonància melòdica evident utilitzant de forma reiterada el tritó. Aquesta figura rítmica en compàs de 5/4 actua de leitmotiv, mantenint-se constant en el vaivé dels temes, mentre la corda fa un ritme ostinato i col legno (literalment, picant amb la fusta de l'arc) i els instruments de vent interpreten la melodia. Holst va indicar que havia de ser interpretat més ràpidament que una marxa regular, donant-li un caràcter mecànic i inhumà.