La música soul és un estil de música de mitjan anys cinquanta que prové de la fusió del gospel amb el Rhythm and blues. Segons el crític musical Peter Guralnick: «El soul és l'expressió de la solidaritat negra, de l'orgull d'una nació que volia acabar amb els segles de segregació i que va trobar en aquests cants els fins pràctics per reclamar la seva identitat i espiritualitat». I aquí és on resideix la relació amb la pel·lícula "The commitments" ambientada en el Dublín dels anys 80 i amb el fet que el protagonista del film, Jimmy Rabbitte, vol fundar una banda de soul, perquè, tal com diu ell mateix «No enteneu els xicots! Els irlandesos són els negres d'Europa! A Dublín hi ha els negres d'Irlanda i els dels barris nord són els negres de Dublín».

“The Commitments” és una pel·lícula d'Alan Parker estrenada el 1991 basada en la novel.la homònima de l'escriptor irlandès Roddy Doyle i primer episodi de al trilogia “The Barrytown” on explica la història d'alguns joves aturats del nord de Dublín que decideixen fundar el grup de música soul anomenat "The commitments".  La pel·lícula va ser premiada amb el Premi BAFTA 1992 a millor pel·lícula, direcció, guió i muntatge. Una de les escenes més celebrades de la pel·lícula és quan Jimmy Rabbitte, fanàtic de la música negra i que serà el manager i creador de “The commitments”, organitza a casa dels seus pares, amb qui viu, un càsting per trobar altres membres. Es presenta molta gent; més o menys tots els joves del barri mostren el que saben fer, en tots els estils (pop, música folk, punk, etc..) a totes les habitacions de la casa i fins al bany. La cua al carrer és tan llarga que alguns esperen pensant que es ven droga. No tant lluny de la realitat, els directors de càsting de la pel·lícula, John Hubbard i Ros Hubbard, van viatjar a Dublín a l'abril de 1990, i es van passar dos mesos visitant clubs locals en la recerca de músics per aparèixer a la pel·lícula. Al juny d'aquell any, Alan Parker va viatjar a Dublín i va publicar un anunci a la revista Hot Press, demanant que els joves artistes fessin proves per als papers de la pel·lícula. Parker volia actors que poguessin tocar un instrument i que s’assemblessin als personatges de la novel·la. Entre tot el càsting destaca un jove Glen Hansard interpretant al guitarrista del grup Outspan Foster i les ja increïbles capacitats vocals d'un desconegut Andrew Strong, que més tard obtindria un disc de platí i faria gires amb artistes com The Rolling Stones, Elton John, Prince, Lenny Kravitz o Bryan Adams. No sortirien a la pel·lícula, però també fent cua per el càsting les membres de "The Corrs" varen conèixer a qui seria el seu mànager i qui dirigiria la seva carrera a l’èxit els anys següents.

No es va escriure una banda sonora especial pel film sinó que es va utilitzar repertori existent de música soul, com "Mustang Sally". Una cançó rhythm and blues escrita per Mack Rice l'any 1965 però popularitzada pel conegut cantant de soul Wilson Picket l'any següent. Una de les particularitats del film és que totes les cançons van ser gravades en directe, ja que Parker volia captar la realitat dels assajos i concerts de la banda. El cineasta va utilitzar altaveus desfasats, que li va permetre reproduir pistes pre-gravades en volum màxim, creant una atmosfera de concert en directe. Cada cançó va ser enregistrada en una gravadora de 24 pistes.