Una estranya barreja de sensacions és el pòsit que et queda després d’escoltar una disc de Beirut. Un còctel sorprenent. Una veu pròxima a la lírica tímida de Rufus Wainwright, unes sonoritats que evoquen la chanson fancesa, una instrumentació pròpia de les grans bandes balcàniques de metall de Boban Markovic, un regust gitano provinent de la presència d’instruments com el violí o l’acordió i un embolcall de teclats per crear un estil proper al pop occidental.

Aquest a fusió tan personal va càrrec d’un jove músic americà, Zach Condon, nascut a Santa Fe i resident al Canadà, que, després de viatjar per el vell continent i absorbir-ne les seves tradicions musicals va engegar Beirut, el seu projecte més personal, l’any 2006 amb la presentació en societat del primer disc “Gulag Orkestar”. L’any 2007 treu el seu segon dic “The flying cup”, on deixa una mica més de banda l’estil balcànic que tan havia explotat en el seu primer disc i dóna més importància a instruments com l’acordió i a les seccions de corda de forma que en cada cançó la música ens evoca a una ciutat francesa diferent, mantenint la solemnitat encantadora de la sonoritat i l’estil del grup. En les seves lletres, però, continua com en el treball anterior en el que sembla que d’una llengua estrangera s’hagi traduït malament a l’anglès, tot i ell ser americà.

És aquesta barreja tan personal el què fa que Beirut també sigui criticat. Perquè utilitza uns generes musicals en els quals ell no ha conviscut dins el seu context cultural. Perquè en la búsqueda de l’exotisme del vell continent ha caigut en carregar les seves cançons d’un exagerat contingut místic. O perquè ha falsificat un estil. Perquè ha volgut descriure els paisatges urbans d’11 ciutats franceses sense conèixer-les a fons.  O no, o potser només ha pretès fer un homenatge des de la seva perspectiva a les tradicions culturals europees.

La cançó “A Sunday smile”  és un cant trist i melancòlic que captura la imatge d’una tarda mandrosa de diumenge. Potser la va observar durant el seu viatge per Europa en algun lloc de França. O potser se la va imaginar.