Henry Murger va començar a escriure els relats de «Scènes de la vie de Bohème» l'any 1845 en el magazín literari «Le Corsaire». En ells relatava la vida dels seus amics al Barri llatí de París: artistes i escriptors mediocres que menaven una vida precària i desordenada consagrada exclusivament a l'art. D'aquí va néixer el terme «bohemi» per definir-los i també va fer que l'èxit aconseguit per la publicació d'aquests relats l'any 1851 tragués de la pobresa al propi autor. En va fer una versió teatral anomenada «La Vie Bohème» que va servir posteriorment de llibret de dues òperes («La Bohème» de Giacomo Puccini l'any 1896 i «La Bohème» de Ruggiero Leoncavallo el 1897), la sarsuela d'Amadeu Vives «Bohemios», una versió cinematogràfica a càrrec del director finlandès Aki Kaurismäki l'any 1992 i el musical de Broadway «Rent».

Estrenat el 1996, «Rent» és un musical-rock de Jonathan Larson (que morí sobtadament la nit abans de l'estrena del musical) en  què es narra la història d'un grup de joves pobres, artistes i músics intentant sobreviure i crear al Lower East Side de Nova York als floreixents dies del veïnat bohemi «Alphabet City» i sota l'ombra de la SIDA. El musical és una constant aclucada d'ull a l'òpera de Puccini, estrenada junts 100 anys abans, de la qual manté pràcticament el guió però amb els elements actualitzats (Tuberculosi per SIDA o Paris per Nova York) on els personatges masculins principals enlloc d'un poeta, a Rent hi ha un cantautor i enlloc d'un pintor hi ha un cineasta i mantenint noms com els de Mimi, que enlloc d'una modista passa a ser una ballarina d'un club d'Strip-tease. Però també fa aclucades d'ulls musicals, ja que el famós Vals de Musetta de «La Bohème» és la melodia que surt de les cordes de la guitarra del cantautor cada cop que vol composar la cançó de la seva vida.

L'any 1996 els actors van sortir a recollir el prestigiós Tony Award al millor musical interpretant dues de les cançons més icòniques. La cançó «Seasons of love» és possiblement el track més conegut del musical (versionada, entre d'altres, per Stevie Wonder) i s'interpreta per tot el càsting d'actors. Com que quatre d'aquests personatges tenen el virus VIH, la cançó s'associa sovint al Dia Mundial de la SIDA. La cançó «La Vie Bohème» és una celebració exaltant l'estil de vida Bohemi en què citen les seves fonts inspiradores, com el poeta-jazz Langston Hughes o el comediant contra-cultural Lenny Bruce.