Allò de fer de la necessitat virtut: és el que em va venir al cap a les poques hores de conèixer l'acord anunciat per Mas i Junqueras aquest dimecres. És tan gran la necessitat de tants catalans de culminar el procés de la Independència que no s'hauria acceptat un fracàs... Està clar que, val a dir sense gaires alegries, m'apuntava als qui veien una sortida al cul-de-sac a què ens abocava la falta d'acord. Aquesta seria la primera idea, reafirmada quan vam veure les portades dels mitjans: si recupereu la de Financial Times i la d'El Mundo ho entendreu en “llegir-hi”el paper de la cara del president Artur Mas. Com qui diu, amb la cara paga. La cara de mala hòstia de Mas al diari de Madrid és un poema visual de primer de Periodisme, se l'entén del tot: els espanyols estan molt preocupats, els catalans hauríem d'estar contents, com deixa anar la prestigiosa publicació anglesa.

Contra l'optimisme... D'ací al setembre és massa temps. Les coses poden canviar perquè poden empitjorar les condicions objectives, agafant aquest terme del marxisme; o perquè des de Madrid se les poden empescar de tots colors i gramatges per torpedinar el procés. Ja veieu com apareix arreu el verb poder per argumentar els “peròs” al procés. I això ens porta al paper del partit Podemos. La irrupció de Podemos preocupa, diu el gran públic. Ningú no ho sap, a hores d'ara, com ha de modificar el mapa electoral català per bé que el d'Espanya segur que el condiciona de manera important, diuen totes les enquestes i totes les travesses. A casa nostra, però, no hauria d'impactar si no és entre els espanyolistes, els unionistes; per servir de coartada als febles que necessiten excuses de mal pagadors per donar l'esquena al procés. Enric Garcia, un portaveu de Podemos de Catalunya ha arribat a dir: "Comparteixo tot el que ha dit fins ara Pablo Iglesias, també sobre el dret a decidir" (...) "dret a decidir són unes paraules posades juntes que no tenen cap concepte ni teoria política al darrere, en legislació internacional no existeix". I el dret a l'autodeterminació? O és que Catalunya no es res, cap subjecte polític? Quina decepció per als qui es consideren d'esquerres.

O perquè les municipals del mes de maig se'ns poden ennuegar, encara afegeixen els pessimistes... Segons els casos, no cal dir, perquè també ha de ser una ocasió per posar una part del primer fonament cap a la paret mestra del 27S. De fet, en clau catalana, l'alcalde que surti d'aquesta primavera electoral hauria de ser l'últim alcalde de la democràcia espanyola. Hauria estat bé plantejar una pregunta en aquest sentit als cinc alcaldes d'Igualada que van participar al primer Dimarts de diàleg d'enguany.

Servidor, avui, és i vol ser optimista de cara la 27S perquè en tinc necessitat; perquè sóc dels qui entenc que la Independència és una virtut; de fet, és LA virtut capaç d'afrontar amb èxit el futur a casa nostra. I sóc optimista històric perquè el 27S ha de ser el punt d'inici per recuperar “les constitucions”, per rescabalar la història.