Imaginació i perseverança contra la desraó i la pressió descarada de la maquinària de l’Estat espanyol. Com més va –i tothom ho sabíem que seria així- més gran serà la tralla que posarà en marxa l’Estat contra el procés cap a la sobirania de Catalunya. I nosaltres què hem de fer? Treballar i afinar l’enginy per guanyar adeptes per a la causa i mantenir l’energia dels convençuts.

Com ho hem de fer? Començo per l'alimentació dels convençuts, la de la imaginació: des de fa dies, segur que heu vist l'anunci de la convocatòria per al dia 18 de maig a Igualada del primer StopMotion Independència ... Es tracta d'una manifestació ciutadana extraordinària per la magnitud de la població cridada a participar-hi -2.014 persones!- i pel resultat que s'ha d'obtenir: una estelada humana d'unes dimensions espectaculars, i amb un ressò a tot el país que ha de sumar de manera inequívoca a favor de la causa.

L'altra proposta “alimentària” va ser anunciada aquest dissabte a Girona, a l'Assemblea general de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que va tenir lloc al Pavelló Municipal-Fontajau: l'ANC -Carme Forcadell-, junt amb Òmnium Cultural -Muriel Casals- van anunciar, com a acte central de L'11 de Setembre d'enguany, la formació d'una gran cadena humana pertot el Principat, una demostració de força que voldrà ser determinant, com ho va ser la que van organitzar les tres repúbliques bàltiques en el preàmbul de la independència de la Unió Soviètica l'any 1989.

Amb la càrrega simbòlica indubtable d'aquestes propostes és del tot indispensable no descuidar-nos dels qui encara estan orfes i orbs de catalanitat i explicar-los el discurs del dret a decidir i els arguments perquè el dia que hagin de decidir sigui a favor de Catalunya. Tots estem d'acord amb la necessitat de tocar els racons més adversos, com els nostres barris de Montserrat o de Fàtima; d'aquí la importància extrema d'esforçar-nos i posar tot l'enginy per arribar arreu, fins als llocs més inhòspits.

Nosaltres tenim l'objectiu clar i ells ho saben. Des de les espanyes ens volen fer recular de l'aspiració nacional amb tota mena de campanyes, fins i tot amb col·laboracions de suposats amics, com la de José Montilla que no s'està d'afegir llenya amb declaracions tan innocents com la que va fer al diari Ara: “... i l'endemà de la Independència on anirem a cobrar les nòmines?, acudirem al senyor Montoro?” Es preguntava l'angelet. Mireu, Montillas i Montoros, l'endemà, els qui n'entenen ja ho tenen clar com ha d'esdevenir, no patiu... I si no, que escoltin la resposta en l'obra d'Isona Passola, per exemple.

Francesc Ricart.