Parar l'orella i observar el personal aquests dies -posem-hi el temps primaveral,  des de Sant Jordi- és molt profitós. A Igualada, a més a més, tenim les propines de la Mostra del Teatre, pel davant, i la nova edició del REC, pel darrere, que ens permeten gaudir d'un cert esclat popular  d'activitat peripatètica. I d'aquest esclat, un percep el pols o el termòmetre del carrer en relació al procés. En dir termòmetre, si teniu una estona baldera, reviseu el que té "muntat" Vilaweb i llegireu les aportacions de gairebé un centenar de corresponsals que comuniquen la temperatura del procés des de la seva estació meteo-política. A hores d'ara ja es veu prou que s'acosta l'estiu i gairebé tothom coincideix a donar temperatures molt altes i preveuen un bon temps al final de l'estiu. Aquesta percepció la vam tenir a la parada de l'ANC el dia de Sant Jordi... No cal dir que des de l'òptica independentista hi ha un acord unànime que la "cosa" ha d'anar endavant i hi ha optimisme perquè, tot i els entrebancs i núvols de tempesta anunciats procedents de l'interior de la Península, des del govern i el Parlament es transmet bones sensacions. Jo m'hi apunto i també sóc optimista.

Una cosa que m'apuja la moral en trobar-te en aquests moments de carrer és constatar allò de la transversalitat del procés, un element clau per a entendre'n la naturalesa i la força de tot plegat.  Els qui te'n parlen o et pregunten ("què, què, què?") i, fins i tot, t'nterpel·len  són gent de tota mena i condició; una varietat que rebat qualsevol  acusació tendenciosa sobre el procés perquè, diuen, és cosa de tres "pàjarus" per tapar-se les vergonyes.

Arribat aquí, i parlant de vergonyes, vull fer un apart a l'espisodi del tal David Pérez. Que s'ho facin mirar! Aquest senyor, nogensmenys que Secretari segon del Parlament pel PSC, des de la ràdio, és a dir des del carrer, ens etziba que tenim por de conèixer la procedència dels morts de les fosses de la Guerra Civil i que ja n'hi ha prou -ens diu l'angelet- de qualificar-la de Guerra contra Catalunya. Quina mala llet, tot per posar en evidència les intencions malèvoles dels independentistes.  Que s'ho facin mirar!

Tornant al carrer, em va cridar l'atenció les paraules de Camil Ros, el secretari general de la UGT, amb l'avinentesa de l'1 de Maig , en acusar els pro-Procés d'emmirallar-nos i de no fer res pels problemes reals, que també són parts de sobirania... I té raó, si no fos... És un discurs que deixen anar alguns per desmuntar "l'entelèquia" independentista, sense voler acceptar, però,  que sense el gran instrument de l'Estat poc es pot fer pels problemes de la gent del carrer; que amb la Independència la capacitat i l'eficiència de les reivindicacions han de ser més directes i susceptibles d'aribar a port...

Carrer amunt i avall, acabo recomanant que recupereu a TV3 l'entrevista de Jordi Llompart a Gabriel Rufián on veureu la varietat de colors del carrer -a Santa Coloma de Gramenet- que ens mostren la varietat de la societat catalana, amb persones compromeses a favor del Procés i d'altres que se'n manifesten en contra. El mateix que hem constatat durant unes hores al REC d'aquesta setmana quan, enmig de la febrada consumista, els ciutadans consumidors a qui oferíem "productes indepes" n'hi havia que ens mostraven simpatia per la Independència, n'hi havia que arrufaven el nas o, simplement, demanaven el plànol del REC.