Amb el títol no vull épater cap bourgeois. Vull parlar-vos del Teatre de l’Aurora que fa un servei impagable –també en parlarem, de diners- des de fa més de quinze anys. De l’aniversari dels quinze anys, el mes de maig de 2012, en recordo la participació d’Antoni Dalmau –el nostre escriptor– i de Jaume Piquer –el nostre Jimmy– en una taula rodona, o més aviat en un cara a cara de costat, que ens van il·lustrar sobre la vida i miracles de l’Aurora. En les intervencions, per recordar els antecedents de l’espai (Dalmau) i els inicis (Jimmy) de l’Aurora, ambdós van emfatitzar paraules i conceptes com cooperació, espai de llibertat i d’acollida...; paraules i conceptes que es poden atribuir sense cap mena de dubte a la trajectòria d’aquest espai clau al dia d’avui de la cultura teatral d’Igualada i de l'Anoia i dels circuits del teatre independent. Aprofito per reproduir el que deia Lluís Segura en un article a l'Anoia diari quan l'aniversari: ‘(la) nostra idea d’oferir un programa de proximitat i fer que els espectadors visquin de manera propera, directa i viva el teatre’.

Aquestes ratlles no descobriran res, només volen servir d'humil agraïment per l’experiència que hem pogut viure aquest cap de setmana: el muntatge i representació de l’obra 'Olor de gas' ha estat tot un esdeveniment teatral i ciutadà de primer ordre, és a dir, un autèntic fet cultural per a Igualada; un acte cultural on s’han congriat els elements necessaris. Olor de gas és el resultat de la conjunció ciutadana i del talent artístic –el dramàtic per part de Marc Hervàs i Joan Valentí, i el literari de Pep Elies– que han fet possible aquest regal cultural a càrrec de la tropa de l’Aurora que, a més a més, ens ha permès participar al personal fent-hi aportacions econòmiques –micromecenatge, en diuen– i demostrant la capacitat i el potencial col·lectius davant els reptes. Hi torno: gràcies a Unicoop Cultural SCCCL per la pensada i alhora em permeto encoratjar-los a continuar amb l’energia i les idees tan clares per a d’altres comeses que han de venir.

Sí, sí, el Teatre de l’Aurora, amb tot el que comporta l'aposta del teatre de proximitat, des d'ara engrandit per la peripècia marciana de l'Adam Valentí que captiva grans i petits, és un dels noms de l’esperança a casa nostra.