"La llibertat és una llibreria” és un vers -un decasíl·lab perfecte, com rebla Jaume Cabré- del poeta Joan Margarit, un poeta citat sovint per en Josep Miserachs; en Josep Miserachs era un gran lector, un assidu de llibreries, un usuari de llibertat.

Permeteu que us faci una mica de crònica d'aquests dies que em remeten d'una manera natural al Josep. El cap de setmana passat, els dies 6 i 7 de juny, Bellprat va acollir dotzenes d'activitats, sobretot presentacions de llibres, en la 8a edició de la Vila del llibre, una experiència que guanya en cos, en adeptes i en qualitat cada any. Un esdeveniment i una sort per a la comarca que ben segur abellia el Josep Miserachs.

Dilluns, el 8 de juny, al Palau de la Música, Joan Veny rebia el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ben bé a l'hora que ens deixava el Josep. Joan Veny, al llarg d'un acte molt emotiu i ple de contingut ens plantificava la importància dels mots, la importància de la llengua catalana per a la nostra nació. N'hi ha que diuen que això ja no hauria de ser rellevant per als temps que vivim, d'altres -el Josep segur que també- seguim Veny i el seu magisteri; i també seguim Pep Gimeno Botifarra i Toni Gomila, grans divulgadors de la força de la paraula, del tremp de la llengua, que van actuar en l'homenatge al dialectòleg. El cantant de València hi cantà amb solemnitat i simplesa alhora la cançó corprenent que diu “... d'allà on renaix de les cendres/ el meu País Valencià”; i el de Mallorca ens delectà amb un bocí d'Acorar, un monòleg esplèndid i carregat de força a favor dels mots del poble; una obra que fa dos anys va representar a l'Aurora. El reconeixement a Joan Veny per part d'Òmnium Cultural va ser una delícia i un acte de militància lingüística de primer ordre, comandat pel mestre Joaquim Maria Puyal que, en començar, va fer un petit acudit futbolístic, culer, que hauria fet riure amb complicitat el Josep. La llengua, la cultura, el país sencer hi era, ho omplien tot. Coneixent el Josep, vull dir que així m'imagino que s'imaginava ell el món ideal, el món pel qual val la pena jugar-se-la.

En els seus parlaments, Josep Miserachs sempre aprofitava -ho recordà l'alcalde Castells en el funeral- per carregar a favor del pes de la cultura, de la necessitat de la cultura, del valor cabdal per al país. Hi recordo referències com la de Joan Sales que li servien per lligar la importància de la literatura i el compromís nacional... En aquests temps que podem parlar de la cultura com una estructura d'estat, el Josep s'hi abonaria, ja s'hi havia abonat: no en tenia dubte. Som en una cruïlla, som en la cruïlla més important per al nostre país. Aquest és el repte d'aquest país nostre, començant, no cal dir per Igualada, fer-ne un país culte, com el de Salvador Espriu en el seu “Assaig de càntic en el temple”.

Mentre esdevenien la Vila del Llibre i el Premi d'Honor, a les llars d'Igualada es rebia La Boixeta Cultural presentada pel regidor de Promoció Cultural, Josep Miserachs, una mostra gens menyspreable de les activitats culturals per a aquest estiu... Sí, el Josep ens ha ajudat perquè Igualada esdevingui lliure, com una llibreria.