Dijous tots estàvem contents. Les notícies de la Justícia alemanya -sí, sí de l’Audiència de Schlewig Holstein – anunciaven que era «inadmissible» l’acusació de rebel·lió contra el president Carles Puigdemont.

Davant el Kursal, al vespre, en fer el fet de cada dia ho comentàvem i no amagàvem la satisfacció. Europa «no ens ha fallat», veníem a resumir. I aleshores ha estat quan he repassat el significat d’Europa en el procés català. I el resultat no ha estat gaire afalagador. Havíem estat anys fent càbales molt senzilles; Europa reconeixerà el procés d’autodeterminació de Catalunya per moltes raons... i a Igualada es van fer conferències i presentar llibres i treballs molta gent interessant que ens venien a dir que Europa entendria la causa catalana, que Catalunya seria un Estat aportador i no com l’espanyol, endeutat fins al capdamunt i del tot deficitari, que és un problema majúscul, una mena de bomba de rellotgeria en el «concert» d’estats de la UE. Dit això, a ningú se li acut que Europa ens deixaria fora, no paràvem de dir. Bé, sí: Espanya sempre ha pontificat que si ens independitzéssim, el nou Estat quedaria fora de la UE i que seríem a les portes de les set plagues d’Egipte o, com deia aquell, i sembla que ja han passat molts anys: que navegaríem perduts per l’univers, o era per les galàxies? I els assistents a les conferències i els lectors de llibres somrèiem per sota el nas i respiràvem relaxats perquè confiàvem en Europa. Amb el temps van arribar els dubtes en sentir manifestacions de dirigents europeus del Parlament o de la Comissió respecte al conflicte català. A tots ens ha fet mal sentir-nos dir una i altra vegada que som un problema intern de l’Estat espanyol i que, per suposat, si Catalunya s’independitzés sortiria d’Europa. L’altre moment de desencís, el vam veure amb l’1-O. Es donava el supòsit impossible, havíem repetit, de veure la policia intervenint urnes i paperetes del Referèndum, una cosa que rebel·laria els europeus i les institucions europees...

Doncs bé, ara, després d’aquesta «història»negativa, vivim un moment d’esperança a partir de la decisió esmentada de l’Audiència de Schleswig-Holstein i esperem que els temps pròxims comportin novetats per acabar la situació insofrible dels presoners polítics i els exiliats a Brussel·les, Escòcia, Suïssa i Alemanya. Per això mirem cap a Europa demanant que, encara que sigui començant des de la justícia, es mogui i reconegui que s’han d’atendre les aspiracions dels catalans vers l’autodeterminació perquè som una nació, perquè som europeus.

Acompanyant la bona notícia que ens ve d’Alemanya, a Igualada hem viscut l’experiència dels Revoltats, amb la composició d’un llaç humà amb dos mil voluntaris figurants - i amb un grapat d’herois voluntaris encarregats de l’organització! - en una acció de solidaritat insòlita pels nostres presos i exiliats. Una acció que ben segur haurà meravellat el món sencer i, per descomptat, Europa que tindrà una imatge més per afegir al «dossier català».

I tot plegat, les notícies d’Alemanya i el llaç dels Revoltats, convivint amb l’European Balloon Festival, amb el bé de deu d’enlairament i vols de globus aerostàtics més gran d’Europa que, a més d’embadalir petits i grans, ha omplert el cel anoienc amb globus reivindicatius de la nació catalana i la llibertat dels nostres presos. Europa, escolta’ns!