Alternativa Verda denuncia el 'silenci' de la Generalitat en les prospeccions d'urani

Afirmen que el Departament de Territori i Sostenibilitat i la seva Direcció General de Qualitat Ambiental davant la sol·licitud de Minera del Río Alagón 'no manté cap posicionament i guarda silenci. Com en el cas del "fracking" el Govern Mas amaga el cap sota l´ala'. Asseguren que deixar que multinacionals energètiques hipotequin el territori català seria fer un flac servei al futur Estat català. Si s´autoritzen aquestes prospeccions d´urani serà com retornar al franquisme i a les accions autoritàries dels militars de la JEN i dels seus aliats'.

Alternativa Verda acusa el govern català de tenir complicitat amb el lobby nuclear , i 'aquesta complicitat té clara relació amb la postura de CiU a favor d´un Estat català nuclearitzat i d'acceptar que les elèctriques Endesa i Iberdrola allarguin la vida util de les centrals d'Ascó i Vandellòs a més de 40 anys'.

Des d'Alternativa verda s'egigeix al Govern i al Parlament que 'declarin el territori català lliure de l'extracció de combustibles radioactius i fòssils'.

La zona de l'altipla de Calaf, en el punt de mira des de 1977

Des del partit ecologista es recorda que Berkeley Resources i la seva filial espanyola Minera del Río Alagón, 'ja va fracassar al intentar fer prospeccions d´urani a Salamanca i Extremadur per la forta oposició dels ajuntaments afectats i del grups antinuclears i ecologistes'. I que 'trenta sis anys després es repateix l'agressió a l´Anoia, quan la Junta de Energía Nuclear (JEN), el setembre de 1977, va sol·licitar una gran extensió de la comarca per l´exploració i explotació de minerals radioactius'.

La zona de Calaf, (amb 339.660 hectàrees), reserva provisional a favor de l´Estat per a la investigació de minerals radioactius

Des d'Alternativa Verda s'apunta que el 17 de març de 1979 el BOE va publicar quatre decrets pels quals es declaraven zones de reserva provisional a favor de l´Estat per a la investigació de minerals radioactius en territori català en una extensió total de 777.330 hectàrees, de les quals la Zona 46 de Calaf amb 339.660 hectàrees era la més gran.

El 7 de juny del 1979, explica Alternativa Verda, 'es van constituir dos consorcis internacionals per l'exploració i explotació de minerals radioactius negociats amb les multinacionals nord-americanes Chevron i Exxon. El de Catalunya estava configurat per la JEN i la Empresa Nacional del Uranio (ENUSA) en un 40%; la Promotora de Recursos Naturales en un 20% i la Chevron Resources en un 40%'.

El 26 de maig es va crear la Coordinadora d´Ajuntament per una Moratòria Nuclear (CAMON), integrada per tots els ajuntaments afectats per aquests decrets. Es varen organitzar manifestacions amb la presència de dotzenes de milers de persones; actes informatius i suport de personalitats i comités antiurani organitzats a cada comarca.

Una comissió de científics independents va assessorar a la CAMON i va documentar els perills de les mines d'urani i fruit de les campanyes organitzades per la societat civil la Chevron Resources va acabar abandonant les exploracions.

De totes manres, com apunta Alternativa Verda, 'l'Estat espanyol no ha retirat aquestes reserves i durant la transició el Parlament català no ha exigit el seu derogament'.

Els estudis efectuats per la comissió científica de la CAMON 'va demostrar els greus efectes que les prospeccions i les futures explotacions d´urani tindrien per l´entorn i la salut de la població, especialment per la contaminació radioactiva de les aigües i de l'atmosfera provocades pel radó, gas radioactiu, que es produeix en la trituració de la pechblenda i la uranita, associades a materials carbonífers, i la utilització d´agents àcids per la concentració de l´urani'.

Aquest comunicat es subscriuen també: Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear; la sectorial 3E (Ecologia, Energia i Entorn) de l´Assemblea Nacional Catalana; Associació Una Sola Terra i l´ Associacio Fira per la Terra.