//Plugins sense CDN ?>

Segons les dades de la tercera onada del Baròmetre, els diaris tenen 2.676.000 lectors, 29.000 més que en l’anterior onada, però el percentatge de la població de Catalunya que els llegeix és del 42,2%, mentre que en l’anterior onada era del 42,5%. Per tant, percentualment han baixat. En el cas de les revistes succeeix el mateix: tenen 3.859.000 lectors, 57.000 més, però el percentatge de població que en llegeix és del 60,8 %, mentre que fa dos mesos era del 61%.
En les ràdios i les televisions augmenta el número d’oients i espectadors, però es mantenen els percentatges. Les ràdios tenen 3.552.000 oients, 71.000 més, però el percentatge és el mateix que el de l’anterior onada, el 56%. Per la seva part, les televisions tenen 5.822.000 espectadors, 105.000 més, però el percentatge es manté en el 91,8%.
Internet és l’únic suport que augmenta, tant en usuaris (en té 2.142.000, 117.000 més), com en percentatge de penetració (el 38% respecte al 36,8% anterior).
Defensa del model
Durant la presentació, s’ha interpel•lat als interlocutors de FUNDACC perquè expliquessin les diferències entre les xifres del Baròmetre i les de l’EGM, posant com a exemple que, segons la tercera onada del Baròmetre, Catalunya Ràdio continua com a líder d’audiència quan les darreres dades de l’EGM la situaven en tercera posició.
Joan Sabaté ha assegurat que el Baròmetre “és un sistema de mesurament força acurat”, ha defensat que “pot veure millor la realitat de Catalunya”, i ha destacat la quantitat de mitjans locals i comarcals que veuen reflectida les seves audiències al Baròmetre, mentre que a l’EGM no.
Respecte a les diferències, en alguns casos significatives, entre les audiències del Baròmetre i de l’EGM, Sabaté ha afirmat que són degudes a la metodologia, que “és tant diferent” que aquesta diferència de dades “és normal”.
En aquest sentit, el director general de FUNDACC ha explicat, com a exemple de les diferents metodologies, que mentre el Baròmetre utilitza un sistema multimèdia i totes les enquestes són presencials, l’EGM fa servir un sistema monomèdia i les dades que recull són tant d’enquestes telefòniques com presencials.
A més, el Baròmetre amplia la cobertura dels entrevistats a totes les comarques catalanes, mentre que l'EGM, es centra principalment en les capitals de les quatre demarcacions. Sabaté ha explicat que el pressupost per realitzar el Baròmetre és d’uns 2 milions d’euros anuals, i que el finançament és el 40% públic i el 60% privat.
ACN